Cal reenfocar el nostre model social de manera que la despesa en protegir i restaurar uns ecosistemes funcionals i rics en espècies es converteixi en la millor inversió que podem fer. En realitat, no tenim alternativa. El focus en el medi ambient no és una opció. És l'única manera d'assegurar no només el nostre benestar sinó la nostra mateixa persistència.
Les condicions per a una transformació personal i col·lectiva mai han estat millors, però, els objectius i les vies d'acció són difoses. Existeix una mena de consens sobre la inviabilitat de les anteriors formes de vida. Però, s'ha arribat a establir de forma generalitzada un vincle fort entre aquesta crisi i l'estat del nostre entorn? Difícil de dur a terme, sense cap mena de dubte, però una opció que pot contribuir a evitar futures catàstrofes i a fer viable la nostra espècie sobre el planeta. Com ens va ensenyar Viktor Frankl, quan no podem canviar la situació, el repte és canviar-nos a nosaltres mateixos.
Les elevades concentracions de partícules en suspensió a l’atmosfera, han exercit una acció impulsora i virulenta de l’epidèmia de COVID 19. Les partícules atmosfèriques actuen com veritables autopistes per les quals els virus no només circulen i es propaguen, també troben un substrat que permet als patògens romandre en l’aire durant hores i fins i tot dies.
Quina és la relació de conservació del medi natural amb l’epidèmia actual de la COVID-19?
La conservació del medi natural té una relació molt directa i fonamental amb l’epidèmia actual de la COVID-19 i amb el risc que aquesta situació sigui molt més freqüent en temps venidors. L’ecòleg Carles Castell ens desgrana el perquè.
Un cabirol al bosc de Torrebonica a Terrassa. Foto: Gonzalo Tejerina
Senglars al centre de Barcelona, cabirols a Montcada , guineus enmig d’un camp d’hoquei sobre herba a Terrassa o dofins saltant a la costa d’Arenys. Estan els animals recuperant l'espai? Segur? Per saber-ho Joan Rueda ha consultat un seguit d'experts, alguns neguen la teoria que la fauna estigui recuperant el seu lloc per la falta d’activitat humana i defensen que el que passa és que els animals s’han desestressat gràcies a la desaparició del brogit humà en el seu medi. No obstant, alguns animals, com els ocells rapinyaires en podrien sortir molt beneficiats del nostre silenci. També hi ha un impacte al mar, si aquesta aturada es prolongués almenys dos mesos, seria previsible que els hàbitats comencessin a recuperar-se.
D'aquesta pandèmia hem d'aprendre que només col·laborant, com fan les espècies vegetals, ens en sortirem. La vida només es propaga a través de la cooperació. Hem de col·laborar, tant en les famílies, en la societat, i en sintonia amb la natura.
Barcelona reparteix collita dels horts dels terrats municipals
La instal·lació impulsa aquesta acció de solidaritat de quilòmetre zero amb el doble objectiu d’ajudar aquells rubinencs i rubinenques que més ho necessiten durant l’estat d’alarma per coronavirus i d’evitar el malbaratament dels aliments cultivats
Canals de Youtube i Parcs de Catalunya en Street View
Des de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, i en temps de confinament, ens obren diverses finestres a la natura amb els seus canals a Youtube. També ja són visibles en format Street View i es poden recórrer virtualment dins Google Maps un total de 21 rutes de senderisme pels Parcs de Catalunya que gestiona el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural.
Durant l'estat d'alarma, les depuradores tant de l'àrea metropolitana de Barcelona com de la resta del país han rebut un augment de tovalloletes i altres residus d'higiene personal llençats al vàter
A Barcelona, la generació de residus cau a nivells dels anys 80
Foto: Betevé
La generació de residus municipals al conjunt de Catalunya ha caigut a una xifra estimada de 242.000 t, que és un 16,65% més baixa que en un mes normal (282.340 tones). A la regió metropolitana de Barcelona la caiguda de la generació se situa en un 25%.
M’atreveixo a fer un exercici molt senzill de recuperar declaracions i idees que personalitats, pensadors i institucions han compartit en les darreres setmanes. L’objectiu és copsar com va canviant en qüestió de dies el discurs que intenta relacionar el coronavirus amb el canvi climàtic.
De ben segur que molts de vosaltres heu vist els mapes que mostraven la disminució de la contaminació per NO2 a la Xina o a Itàlia associada a la parada de la mobilitat i l’activitat econòmica derivada de les mesures relacionades amb el coronavirus. Miquel Ortega fa un seguiment dels nivells de contaminació a Barcelona per valorar l'impacte d'aquesta crisi sanitària a la qualitat de l'aire.
La conservació del medi natural té una relació molt directa i fonamental amb l’epidèmia actual de la COVID-19 i amb el risc que aquesta situació sigui molt més freqüent en temps venidors. L’ecòleg Carles Castell ens desgrana el perquè.
