El Parc de Can Lluc, de Santa Coloma de Cervelló, s’incorpora com a espai d’investigació de l’Observatori Metropolità de Papallones i l’organització cerca voluntariat i fa una crida a la ciutadania per col·laborar en les tasques d’observació de papallones i treball de camp.
Prat florit al parc de la Fontsanta (Sant Joan Despí i Esplugues de Llobregat)
Els resultats del 2020 de l’Observatori Metropolità de Papallones mBMS que coordinen l’AMB, el CREAF, l’IERMB i el LET indiquen que els prats florits són més rics en papallones i afavoreixen la biodiversitat en general. El febrer suau i les últimes pluges poden afavorir que la temporada de papallones als parcs comenci amb força aquest mes de març.
El faune lleonat (Hipparchia semele) és una papallona que no s’havia vist encara a la ciutat de Barcelona a través de l’uBMS
L’Observatori Ciutadà de Papallones Urbanes, l’ uBMS, comptabilitza entre maig i juny un 28% més d’espècies diferents de papallones i un 74% més de papallones que al 2019. Un hivern i primavera plujosos, i la interrupció de les tasques de gestió de parcs i jardins a partir del confinament per la COVID-19, podrien ser el còctel que expliqui aquest augment.
Exemplar de papallona reina (Papilio machaon), una de les espècies més espectaculars que es pot veure als parcs i platges metropolitans de Barcelona. Observat i fotografiat pel voluntari del mBMS Pere Soto al parc del Pinetons (Ripollet) el 15 de juliol de 2020.
Aquestes dades constaten que el 15 % de les espècies de papallones de Catalunya es troben als parcs i platges metropolitans. L’estudi ‘Anàlisi de gestió sostenible dels prats florits’ realitzat per l’AMB juntament amb el CREAF, l’IERMB i el LET és el punt de partida de l’Observatori Metropolità de Papallones mBMS.
Cada any el Catalan BMS permet calcular les tendències d'un major nombre de les espècies aparegudes a la xarxa. Amb les dades recollides aquest 2019, que correspon al 26è any de seguiment, ha estat possible calcular la tendència de 123 espècies del total de 188 aparegudes en algun moment en els diferents itineraris.
Tenint en compte el reducció de diversitat d'espècies, tant a la natura com a les ciutats, la conservació de la biodiversitat urbana s'ha convertit en un repte en els últims anys. Per aquest motiu, l’Ajuntament de Barcelona empren accions com dur a terme un cens de papallones o instal·lar menjadors d’ocells i rampes per la fauna a les basses.
Des d'aquest mes de novembre, el parc Nou (El Prat de Llobregat) i el parc del Bosc de Can Gorgs (Barberà del Vallès) compten amb un nou jardí de papallones. Es tracta d'un recurs educatiu i participatiu dels parcs, que pretén afavorir la biodiversitat
Mes de 250 persones van participar el diumenge 25 de novembre de 2018 en la festa d'inauguració del jardí de papallones i l'hotel d'insectes del parc del Canal de la Infanta, construït per l'AMB amb la col·laboració de l'Ajuntament de Cornellà.
Entrevistem la Yolanda Melero, doctora en Biologia amb els seus estudis en comportament i dinàmiques de les poblacions de visó americà. Segueix indagant al CREAF en el funcionament de les poblacions animals, però ara a través de les papallones per entendre com dissenyar ciutats aptes per albergar biodiversitat.
L'escalfament global està empitjorant la sequera del Mediterrani i això repercuteix en la interacció flor-papallona
Un estudi en el que ha participat el CREAF ha trobat que les altes temperatures i la baixa pluviositat provoquen una descoordinació entre l'època de floració i l'època de vol de les papallones. Els moments de màxima floració i d'abundància de les papallones se separen una mitjana de 70 dies i augmenten en els anys de sequera pronunciada.
L'estudi mostra com un canvi en la dieta pot portar a l'aparició d'una nova espècie
Científics de l’Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF) han descobert una nova espècie de papallona, Spialia rosae, endèmica de la península ibèrica. Es tracta d’un fet excepcional ja que a Europa no es descrivia cap espècie nova de papallona des del 1993. Ha passat desapercebuda tots aquests anys degut a que és una espècie críptica i no es pot diferenciar a simple vista de la seva espècie bessona, la Spialia sertorius. Els resultats es publiquen aquesta setmana a la revista Molecular Ecology.
