Experiències europees de reutilització i prevenció d'envasos al #wasteinprogress

El Fòrum de Gestió de Residus Municipals #wasteinprogress celebra la sisena edició al Palau de Fires de Girona. Aquest any, el certamen té l’objectiu principal d’avançar de manera efectiva cap a la descarbonització total a partir de la posada en comú de polítiques municipals de prevenció de residus. 

En la segona jornada s'ha posat el focus en els nous reptes pel que fa a la gestió dels envasos. S’ha parlat, entre d’altres temes, del nou marc legal existent, de les iniciatives locals de prevenció i reutilització, dels envasos compostables i el seu l’etiquetatge, els envasos comercials i industrials i també conceptes com els SCRAP (Sistemes Col·lectius de Responsabilitat Ampliada del Productor), SDDR (Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn) i els nous SRAP (Sistema de Reducció Automàtica de Potència). Ponents procedents de Tallin (Estònia), Aarhus (Dinamarca), Tübingen (Alemanya), Milà (Itàlia), Regne Unit i França han exposat les seves experiències d’àmbit internacional, explicant quina és l’estratègia per reduir els residus en esdeveniments públics, presentant un sistema innovador per reutilitzar gots i exposant un sistema fiscal per fer pagar a l’hora d’adquirir envasos d’un sol ús. La principal novetat d’aquesta edició és la vinculació d’administracions amb nous models de negoci privats basats en la prevenció, la reutilització i l’economia circular, que comparteixen espai per analitzar quines eines necessiten els municipis per arribar a la descarbonització. Ho fan als Talks & Debate de la tarda i avui han parlat representants de companyies com Zero Waste Europe, Bumerang, POTS i el Festival Cruïlla.

Aarhus i els seus gots reutilitzables

La ciutat d’Aarhus, la segona més gran de Dinamarca, va posar en marxa el passat mes de gener un sistema pioner per impulsar l’ús de gots reutilitzables a partir d’una col·laboració públic i privada. Simon Rossau, el seu ideòleg, ha estat avui l’encarregat d’explicar aquesta iniciativa. Es tracta d’un projecte pilot a tres anys vista que ha començat amb bon peu, aconseguint uns números per sobre de les expectatives inicials. Conscient que cada vegada hi havia més deixalles i envasos als carrers, Rossau va decidir parlar amb les administracions i presentar una proposta que ha vist la llum fa pocs mesos.

Després d’una licitació a la qual es van presentar onze candidats, l’empresa guanyadora ha estat l’encarregada de fer funcionar tota la seva infraestructura, sempre amb el suport de les institucions pertinents. S’ha aconseguit substituir els gots i envasos d’un sol ús per recipients que tenen més durabilitat. Estan fets de polipropilè i n’hi ha per a begudes calentes i fredes. El ciutadà demana una beguda i, quan ho fa, paga 0,75 euros per comprar un got reutilitzable que, un cop fet servir, es deixa en un punt de recollida determinat. Escaneja un codi QR per, després, rebre el retorn d’aquesta quantitat de diners. Un cop es deixen el gots, un sistema s’encarrega de la seva neteja i desinfecció, per posar-los de nou en circulació a tots aquells negocis que hi col·laboren.

“És un test, una prova, per veure com funciona i de moment els resultats són molt positius. Volem aconseguir no pas que aquests gots circulin i prou, sinó que hi hagi un retorn i es puguin fer servir de nou. Ho estem aconseguint perquè després dels primers 3 mesos han circulat uns 150.000 gots i la taxa de retorn és del 88%, una mica per sobre del nostre objectiu”, ha explicat. Aquest projecte afecta a una població propera als 90.000 habitants (no es té en compte l’extraradi de la ciutat) i la intenció, després del primer any de funcionament, és arribar al mig milió de gots, per després estabilitzar-se en un milió i mig. La voluntat és ampliar aquest projecte a d’altres envasos, més enllà dels gots.

L’impost de Tübingen (Alemanya) i l’estratègia de Tallin (Estònia)

Tübingen, a tocar del riu Neckar i d’una àmplia tradició universitària, és una ciutat alemanya que des de fa dos anys ha decidit actuar per reduir les deixalles i, sobretot, l’elevat cost que suposa recollir-les i tractar-les. Ho ha exposat Tobias Staufenberg, de la unitat de Protecció i Medi Ambient municipal. “Hem volgut donar un missatge al ciutadà i també als comerços que venen productes amb envasos d’un sol ús i alhora reduir una despesa que suposa uns 700.000 euros cada any. La quantitat de brossa era ingent i s’havia de fer alguna cosa al respecte”, ha dit per presentar un impost local per aquelles persones que comprin envasos d’aquesta tipologia. Des del primer de gener de 2022, a Tübingen es paga un màxim de 0,50 euros per cada envàs d’un sol ús. Una quantitat que s’afegeix al preu del producte que s’adquireix. Ha posat un exemple: “Si et compres un entrepà d’hamburguesa que ve en un envàs d’un sol ús, s’ha de pagar per aquest embolcall. En canvi, si el recipient es pot reutilitzar, el client no ha de pagar l’impost. D’aquesta manera incidim directament a la població i també als comerços”.

També s’ha actuat a Tallin, la capital d’Estònia, fent “un gran pas endavant” per solucionar “un problema” com ho era “l’acumulació innecessària” de brossa als carrers. Ho ha exposat Lina Kanarbik, l’encarregada de la gestió de residus del Departament d’Economia de la ciutat. En aquest cas, s’ha posat el focus en els grans esdeveniments públics i és aquí on s’han eliminat els envasos d’un sol ús i s’ha potenciat la reutilització. Pocs anys enrere, un primer pas va ser canviar el plàstic d’un únic ús per a plàstic compostable, però no es va solucionar el problema perquè la quantitat de residus continuava sent massa elevada.

Va ser llavors quan es va decidir tancar el cercle a partir de l’entesa entre proveïdors, organitzacions, polítics i tots aquells actors que s’encarreguen d’aquest àmbit en el país. Es va crear una regulació i l’any 2023, coincidint que Tallin havia estat designada com la Capital Verda Europea, es va posar en marxa una prova pilot amb l’objectiu d’aconseguir que a tots els actes públics de la ciutat els envasos per servir aliments i begudes siguin reutilitzables i s’eviti així l’acumulació de deixalles a les papereres. El primer tastet, en alguns esdeveniments concrets: esportius, familiars i concerts.

Ara, s’ha estès i la resposta és cada cop més positiva. “Els canvis sempre són complicats a l’inici perquè t’hi has d’adaptar, però tots estem junts en aquest esforç i després d’un primer any més irregular, actualment ja gairebé tothom ha assistit en algun acte on els envasos són reutilitzats. Esperem que això millori en el futur. El ciutadà se n’està adonant que això funciona; tothom ho veu més net, fa goig i té ganes de tornar-hi. La resposta és bona i hem de seguir per aquest camí”, ha dit, abans d’afegir que “hem de ser conscients que no cal que hi hagi una regulació per començar a moure’ns en aquest aspecte, sinó que tenim el poder de canviar les coses a les nostres mans. Només és qüestió de posar-s’hi, tenir predisposició”.

Fotos: Fira de Girona

El paper dels SCRAP, els envasos compostables i el cas del Biorepack a Itàlia

La segona jornada del Waste in Progress ha posat al damunt de la taula els SCRAP. Són aquells Sistemes Col·lectius de Responsabilitat Ampliada del Productor, cada cop més nombrosos pel que fa sobretot als que s’encarreguen de la gestió dels envasos. Aquestes associacions actuen com a intermediaris i ajuden a complir amb les obligacions de les empreses que són responsables de posar envasos al marcat. Cada empresa paga una determinada quantitat depenent dels envasos que produeix perquè sigui l’SCRAP el que s’encarregui de la gestió d’aquest residu i tracti amb l’organisme pertinent.

N’ha parlat Tinaxara Mesa, la Coordinadora de l’àrea de Desenvolupament de Producte i Veu del Client a Ecoembes. Ha explicat que aquest tipus de sistemes o organitzacions ja existeixen des de la dècada dels noranta dels segle passat, però el seu creixement s’ha multiplicat a partir del Reial Decret 1055/2022 d’envasos i residus d’envasos, que ha ampliat aquesta responsabilitat pel que fa els envasos comercials industrials.

Ha exposat el present, definint Espanya com “un dels deu països d’Europa que més es recicla els envasos que produeix”, però també ha parlat de les obligacions a curt i mitjà termini. “Entenem que és necessari prevenir, reutilitzar i reciclar pel que fa els envasos, incidint en una implicació més gran de les empreses, les administracions i la ciutadania. Queda encara camí per recórrer i a partir de la col·laboració de tots hem de treballar perquè aquests envasos siguin fàcilment reciclables i es puguin reutilitzar, perquè eliminar-los del tot és impossible”.

Ha estat el pas previ per parlar dels envasos compostables, aquells que es poden degradar de manera biològica per formar compost. Rosa Puig, Marketing Manager a Novamont Iberia, ha transmès els riscos i les oportunitats de les polítiques de prevenció amb aquest tipus d’envasos. Ha presentat la directiva europea SUP (Single Use Plastic) i ha criticat el problema que comporta la seva definició perquè “no es concreta que és exactament un plàstic d’un sol ús i, per tant, tampoc queda clar què és un plàstic reutilitzable. El que passa és que llavors molts productes només canvien el seu nom i es fan servir de la mateixa manera i amb idèntiques propietats sense poder cap pas endavant”.

Tannmateix, considera també com una “oportunitat” el fet que durant els 18 primers mesos d’aquesta llei un cop entri en vigor, cada estat membre de la UE podrà decidir quins són els envasos que poden ser considerats com a compostables. I és aquí on ha presentat el cas d’Itàlia, un país que està “més avançat” i que ha servit com a “exemple” de Catalunya en aquesta matèria. “A tot el territori italià es recull l’orgànica, hi ha una estructura clara, amb plantes de compostatge i de tractament de residus. La comunicació és més forta i els ciutadans tenen més clar com han de separar”.

Seguint el fil li ha arribat el torn a Marco Versari, president de Biorepack, el consorci nacional per al reciclatge orgànic d’envasos plàstics biodegradables i compostables a Itàlia, amb seu a la ciutat de Milà. Treballa seguint la legislació europea, que diu que els productors d’envasos de qualsevol forma i de qualsevol material (vidre, plàstic, fusta, metall, etc) han de pagar per la seva recollida, transport i reciclatge. És per això que a Itàlia existeix un sistema que recull, transporta i recicla orgànicament aquests envasos compostables. Versari ha exposat el sistema nacional d’envasos, que fa de paraigua dels diversos consorcis verticals, entre ells Biorepack.

També, que a Itàlia existeix una recollida selectiva de residus orgànics, que han de dur a terme tots els ajuntaments. “Per llei, els envasos compostables han de ser recollits de manera conjunta amb l’orgànica. Això no és una decisió local, de cadascú. I es tanca el cercle, perquè si hi ha recollida selectiva, si hi ha envasos compostables i si hi ha uns diners que els productors d’aquestes envasos paguen, existeix també Biorepack. Som l’últim pas per completar aquest cicle. No fem res diferent a la resta de sistemes de recollida”.

Ha situat com a punt de partida de la recollida dels residus orgànics a Itàlia i el canvi de mentalitat  de la seva població en aquest aspecte una crisi, ara fa tres dècades, que va omplir la ciutat de Milà de deixalles perquè els encarregats de recollir la brossa es van plantar. “La gent va entendre llavors que les deixalles eren un problema, social i també econòmic, i que calia fer alguna cosa perquè això funcionés. Llavors es va iniciar la recollida selectiva i amb el pas dels anys hem fet passos endavant. Però sempre tothom ha de ser conscient que si no se separa l’orgànica de la resta de residus, tot estarà brut. Si no fem bé l’orgànica, tampoc reciclarem bé els envasos. És important que el ciutadà ho tingui clar, que cadascú s’organitzi i aporti el seu gra de sorra”.