Font: Govern Obert
Participants de l'Assemblea Ciutadana pel Clima de Catalunya expliquen la seva experiència en les sis sessions.
El conseller d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort Subiranas ha obert a Girona la darrera de les sessions de l'Assemblea Ciutadana pel Clima, un procés participatiu perquè la ciutadania debatés els reptes a què s'enfronta Catalunya davant el canvi climàtic i formulés propostes per fer-hi front. El centenar d'assembleistes, que van ser escollits per sorteig, han estat deliberant des del passat 18 de novembre, al llarg de sis sessions, sobre polítiques de canvi climàtic a Catalunya, plantejades en forma de dilema polític, respecte del desplegament de les energies renovables i del model d'alimentació per al futur.
El model alimentari del futur
En el seu discurs, Mascort ha incidit en la importància del debat sobre el model d'alimentació, conscient que el sistema presenta molts reptes, com ha evidenciat aquesta setmana "una mobilització del sector primari sense precedents que no només comprenc, sinó que també ens hem de comprometre tots a posar-hi solucions". El conseller ha aprofitat l'ocasió per "tornar a reivindicar la seva lluita i el seu ferm compromís amb el país, perquè sense pagesia no hi ha alimentació i no s'entendria aquesta lluita de generacions i generacions de pagesos", ha fet una crida a la ciutadania exposant que "és una lluita que ens assenyala a tots, tots nosaltres, com a consumidors tenim un gran poder de decisió i de compromís amb el nostre sector primari que hem de fer servir", afegint que "hem de comprar de proximitat, on, a més a més, hi trobem productes d'una extrema qualitat".
Durant les sis sessions els participants han treballat en dos grups separats per abordar cadascun dels dos dilemes, seleccionats prèviament pel Grup Motor de l'Assemblea, vinculats a polítiques i competències de la Generalitat de Catalunya. Durant la tarda s'han tancat les recomanacions i s'han presentat i lliurat a les autoritats.
Les propostes dels assembleistes, pel que fa al model de producció agroalimentari i de consum, hauran de donar resposta a la pregunta sobre quines accions o canvis cal emprendre amb relació al model de producció i consum agroalimentari per mitigar les emissions i incentivar les mesures d'adaptació al canvi climàtic, tenint en compte tant els beneficis i avantatges com els costos i desavantatges existents.
Desplegament de les renovables
Pel que fa al desplegament de l'energia renovable, han hagut d'abordar el dilema al voltant d'aconseguir l'autosuficiència energètica a partir de fonts d'energia renovable per construir un model energètic sostenible i autosuficient que contribueixi a reduir les emissions i afrontar els impactes del canvi climàtic, però que pot comportar la construcció d'un gran nombre d'instal·lacions amb impactes sobre el territori. Les propostes han anat encaminades a establir els criteris per decidir o prioritzar el tipus d'energies renovables i les seves infraestructures associades tenint en compte tant els seus beneficis com els seus impactes i costos.
El conseller ha afirmat que "hem aconseguit posar els fonaments d'un model energètic català distribuït, participat i amb cohesió territorial, demostrant que ja no es qüestiona el model, el què, sinó el com i el quan". "Que ens calen renovables per descarbonitzar les nostres vides ja ningú ho discuteix, la qüestió que està pendent és el com". "Quan la ciutadania de Catalunya va tota a l'una en la cerca dels objectius, som un país imparable, fem-ho, també, amb la transició energètica" perquè "aquesta és la nostra força i el nostre model", ha reblat.
La secretària d'Acció Climàtica, Anna Barnadas López, en representació del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, i la secretària d'Administració i Funció Pública, Alícia Corral Sola, en representació del Departament de la Presidència, han rebut les recomanacions de l'Assemblea. El Govern de la Generalitat analitzarà aquestes aportacions i valorarà la seva incorporació a les polítiques públiques de la Generalitat. Posteriorment, retrà comptes sobre quines recomanacions i com s'han incorporat, i quines n'han estat excloses i els motius de l'exclusió.
El projecte, que compta amb el finançament dels fons Horizon Europe de la Comissió Europea sota el projecte Horizon-CLIMAS, l'impulsen la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic -a través de l'Oficina Catalana pel Canvi Climàtic-, del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, i la Direcció General de Bon Govern, Innovació i Qualitat Democràtiques, del Departament de Presidència, que hi ha aportat el coneixement en matèria de participació ciutadana.
