Contra el menyspreu territorial
De races autòctones de ramat a espais naturals, productes agraris o arquitectura rural... Durant les darreres dècades, un determinat concepte de progrés ha passat per sobre del territori, amb una actitud d'oblit, d'ignorància i, fins i tot, de menyspreu. Amb l'excusa del creixement pel creixement, però també com a conseqüència de profunds canvis socials, culturals i ambientals, s'ha perdut pel camí un patrimoni valuós, en molts casos irrecuperable. En molts casos, però no en tots els casos. Perquè encara hi ha oportunitats per desfer errors del passat o revitalitzar elements oblidats, tal com s'està veient amb tot un seguit d'iniciatives lloables. I és aquest sentit oposat al menyspreu territorial l'àmbit d'aquest llibre.
El llibre tracta d'oportunitats i de fets consumats. Com la resta de volums de la col·lecció "Accions pel territori", inclou un ventall d'idees, suggeriments i propostes, en aquesta ocasió per recuperar diversos elements que caracteritzen el territori, entès des d'una visió àmplia i holística: patrimoni natural i cultural, elements tangibles i intangibles. Tots ells relacionats, encara que sovint es recuperin de manera fragmentària per manca d'una visió global -o per manca de recursos.
En molts casos, les iniciatives de recuperació tenen sentit a escala local. És per això que aquesta publicació va dirigida especialment a entitats locals, ja siguin ajuntaments i altres administracions locals, o associacions i organitzacions sense ànim de lucre que treballin a aquesta escala. També s'adreça a la ciutadania interessada i compromesa en la recuperació del patrimoni i el paisatge, que sovint conforma la base social necessària per reclamar i promoure una iniciativa i, un cop s'executa, per col·laborar-hi com a voluntaris.
Tres blocs per a tres finalitats
El llibre s'estructura en tres blocs que compleixen funcions diferents. El primer pretén ser una reflexió prèvia de caire conceptual per emmarcar la resta de continguts. Sense aprofundir, es reflexiona sobre els diferents tipus d'elements i valors que integren el territori i que es poden relligar entre ells al voltant dels conceptes de paisatge i patrimoni. Després es passa a analitzar el terme recuperar des de diferents punts de vista: és el mateix que restaurar o rehabilitar, paraules que sovint s'utilitzen de manera indistinta? S'ha de recuperar tant com es pugui? Tornar enrere, però fins quan? Finalment, aquest primer bloc acaba amb les raons que justifiquen la necessitat de revitalitzar el territori, que són de caire identitari, històric, econòmic, utilitari i estètic.
El segon bloc és el més metodològic i procedimental. Tot i que cada element i àmbit a recuperar té les seves especificitats, i que no hi ha receptes màgiques que garanteixin l'èxit, qualsevol projecte o iniciativa de recuperació hauria de tenir en compte unes directrius i orientacions comunes. En molts casos, les recomanacions exposades són de sentit comú, el qual convé tenir ben present ja que no sempre s'aplica. Pel fet que aquestes directrius abasten una àmplia varietat de projectes, els autors aconsellen complementar la informació amb manuals tècnics més específics.
El tercer bloc vol ser un recull d'aquells elements que caracteritzen el territori i que són susceptibles de ser recuperats, de vegades amb la mateixa funció que tenien antigament, de vegades amb una de nova. Aquests elements s'han agrupat en 19 tipologies (amb una fitxa per a cadascuna), una classificació que no pretén fragmentar -un mateix projecte de recuperació hauria d'abastar, si fos possible, més d'un element des d'una visió de conjunt-, sinó facilitar-ne la comprensió. Com a mostres d'elements a recuperar es poden citar espais naturals de diversos tipus, espècies animals i vegetals, espais i productes agraris, arquitectura rural, camins tradicionals, patrimoni industrial, antigues línies ferroviàries, celebracions populars o oficis en regressió.
Una seixantena de casos pràctics
El darrer bloc també vol ser un reconeixement i un espai on emmirallar-se. Un reconeixement a les nombroses iniciatives de recuperació que arreu del territori s'han dut a terme gràcies a l'impuls d'entitats sense ànim de lucre, d'administracions públiques, d'empreses privades i entitats financeres i, en definitiva, de moltes persones compromeses. Per això hi apareixen gairebé una seixantena de casos pràctics repartits arreu de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, que volen ser un reflex del que s'està fent i es pot continuar fent.
Entre aquests exemples, i pel que fa al medi natural, hi ha el d'antics estanys dessecats de l'interior i el nord-est de Catalunya que recuperen l'esplendor, reforestacions a la serra de Tramuntana o repoblacions de peixos endèmics. Del medi rural i marí se citen casos per recuperar pastures a la vall de Camprodon i races autòctones com la cabra catalana o l'ovella xisqueta, molins de vent que tornen a girar a Mallorca, antigues neveres a l'Alt Maestrat que s'han museïtzat, camins històrics del Priorat rehabilitats per al senderisme, o un far reconvertit en centre de recerca. Sobre el patrimoni històric i cultural, hi apareix un tren que recorda el passat miner del l'Alt Berguedà, rutes per búnquers pirinencs o campanes que tornen a repicar. Finalment, del patrimoni cultural immaterial, hi ha el cas d'una entitat de Palma que ha revitalitzat una festa religiosa centenària (els pancaritats) o oficis que s'intenten recuperar com el de pastor o el de marger.
El llibre us el podeu descarregar aquí, dins la pàgina web del CADS. També es pot adquirir en llibreries per un preu de 10 euros.
