'Reptes per a la Sostenibilitat: Camí a Rio+20'

Font: Observatorio de la Sostenibilidad en España (OSE)
22/06/2012 - 00:00

'La insostenibilitat en l'ús dels recursos naturals mundials supera el 60%. L'economia verda com a resposta'
La petjada ecològica de la humanitat excedeix la capacitat biològica de la Terra en un 50%, la demanda mundial d'energia primària continua creixent, fet que ha incrementat les emissions de CO2 a un nou rècord.
Prop de 1.400 milions de persones viuen encara en una pobresa extrema i la sisena part de la població mundial pateix desnutrició. A més, 1.500 milions de persones no tenen actualment accés a l'energia elèctrica i 3.000 milions encara en depenen de la biomassa.

 

Quatre recomanacions de l'OSE per aconseguir un desenvolupament sostenible:
1. 'Assumir el repte polític i social per impulsar l'economia verda en un model de desenvolupament més sostenible ambiental i socialment amb creació de llocs de treball verds i com a resposta estratègica a la crisi sistèmica i el canvi global'
Una transició justa i generalitzada a una economia verda permetria obtenir ingressos per càpita més elevats que els dels models econòmics actuals, alhora que reduiria la petjada ecològica gairebé en un 50% el 2050, amb un estalvi de recursos i alliberament d'espai ambiental.
En el 2030 les energies renovables podrien generar 20.400.000 llocs de treball verds a nivell mundial (PNUMA i OIT: Informe Ocupacions Verds).

2. 'L'economia verda permet reforçar una economia hipocarbónica amb polítiques de mitigació i estratègies d'adaptació al canvi climàtic i la reestructuració del model energètic amb energies renovables que afavoreixi les actuacions de progrés dels països més vulnerables'
El desafiament consisteix a augmentar l'accés dels pobres a l'energia sense augmentar les emissions de carboni. Un altre tema d'interès és la "pobresa energètica". La pobresa energètica de les llars es produeix quan les famílies són incapaces de pagar una quantitat de serveis energètics suficient per satisfer les seves necessitats domèstiques i/o es veuen obligades a destinar una part excessiva dels seus ingressos a pagar la factura energètica. S'estima que la pobresa energètica afecta el 10% de les llars espanyoles.

3. 'L'economia verda es basa en el desacoblament del desenvolupament i les pressions ambientals, reforça la gestió sostenible dels serveis ecosistèmics, i fomenta la revaloració del capital natural, alhora que planteja una comptabilitat dels serveis dels ecosistemes'
També és fonamental fomentar l'assignació de preus correctes mitjançant l'aplicació d'instruments econòmics, fiscals i mecanismes de mercat que complementin i reforcin els sistemes de regulació normativa.
El sistema de comptabilitat tradicional exclou els canvis qualitatius i quantitatius del medi ambient, el que impossibilita una visió real de l'estat del benestar de les societats. El mesurament més enllà del PIB, amb l'evolució cap a un conjunt d'indicadors que mesurin l'estoc i els fluxos dels recursos naturals, és fonamental per comptabilitzar el desenvolupament humà.

4. 'Donar suport a la transició justa cap a una economia verda potenciant esquemes de Governança local i global per a la sostenibilitat'
Els governs tenen un paper bàsic per fer possible la transició cap al desenvolupament sostenible, modificant lleis i polítiques i invertint diners públics en riquesa pública. Cal plantejar una reforma més àmplia del marc institucional per al desenvolupament sostenible, i dins d'aquest context queda patent la necessitat de reforçar la governança ambiental en tots els àmbits (local, nacional i mundial).

Etiquetes: 

Relacionats

Article
Gerald Durrell

Convertida ja en un clàssic universal,  La meva família i altres animals narra les peripècies d'una família insòlita, desbaratada i molt poc convencional que decideix abandonar la grisa i plujosa Anglaterra per instal·lar-se a l'assolellada i paradisíaca illa grega de Corfú.

Article
Jordi Ballart

«Vuit graus és la temperatura de l’aigua més freda en què he nedat mai. No és cap proesa, si considerem que hi ha persones que neden en aigües polars a gairebé zero graus. A còpia d’anar gairebé cada cap de setmana de desembre a març a fer un bany a la platja, el meu cos s’ha anat adaptant a les temperatures marines d’hivern. Per què ho faig? Aquesta és la pregunta que intenta respondre aquest llibre».

Article
Jaume Terrades

De l’ofensiva contra la natura a un canvi de vida global

Butlletí