Per una ciutat com Vilafranca del Penedès, l'entorn agrari i natural més pròxim representa un gran patrimoni. En referència al paisatge, les àmplies àrees de vinya constitueixen el principal element d'identitat de Vilafranca i de la comarca. En un moment en què es reivindica el foment de l'enoturisme des de molts sectors de la societat, la cura i gestió del paisatge i l'entorn proper prenen una especial rellevància.
Amb tot, en moltes de les àrees de contacte entre l'espai construït i l'espai lliure, es generen una sèrie de tensions (abocament de runes i residus, ocupacions de barraques, proliferació de plagues...) que en els darrers anys s'han vist agreujades per l'aturada del creixement urbanístic. Les bosses de sòl de diferents sectors del voltant de la ciutat pendents d'urbanitzar i que s'han deixat de cultivar donen peu a l'augment d'aquests problemes.
Per aquest motiu, des de l'Ajuntament de Vilafranca, a finals de 2011, es va fer un treball per inventariar les més de 130 parcel·les del municipi que estaven ermes (86 Ha). Es va adreçar una carta als propietaris recomanant-los el conreu d'aquests espais i oferint-los col·laboració a través del projecte anomenat Borsa de Terres, i que consisteix, bàsicament, en posar en contacte els propietaris de terrenys erms amb agricultors interessats en conrear aquestes terres. D'altra banda, es van mantenir reunions amb Unió de Pagesos i amb Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya, per tal que poguessin informar del projecte als seus associats.
A partir d'aquí, molts dels propietaris s'han posat en contacte amb agricultors de la comarca -alguns a través de la Borsa de Terres i molts fent el contacte directament - i un any més tard, aproximadament un 70% d'aquests terrenys es troben cultivats.
Amb aquesta actuació, s'ha aconseguit, sense pràcticament cap cost, millorar el paisatge dels voltants de la ciutat i reduir problemes associats a usos periurbans problemàtics (actuant abans que aparegui el problema, o que aquest es faci més gran). Això s'ha fet, a més, evitant el requeriment administratiu i que des de l'administració es posin més complicacions a un sector -l'immobiliari- que pateix fortament els efectes de la crisi, al mateix temps que s'ha donat un petit impuls a l'agricultura local i s'ha tret rendiment a un recurs valuós existent al municipi, el sòl agrari.
Mirar amb més detall tant l'entorn periurbà de la ciutat com la seva realitat agrícola ha permès que sorgissin d'altres projectes que s'han tirat endavant des de l'Ajuntament com ara el pasturatge i el conreu de parcel·les municipals -que permet l'estalvi en la gestió dels espais verds-, l'acord amb el grup de treball de la terra de Caritas per a la collita de les olives o la posada en marxa de nous espais com a Horts Socials, en llocs on, per les seves característiques i gairebé sense inversió, s'ha pogut donar un ús provisional com a hort a persones amb necessitats econòmiques o entitats que treballen amb aquests col·lectius.
