Tal i com vam fer amb Almo Farina. Començarem amb una pregunta ben simple i al mateix temps molt complexa. Com defineix paisatge?
Personalment combrego bastant amb la definició del Conveni del Paisatge firmat l'any 2000 a Florència. Penso que s'ajusta molt a la filosofia de l'Observatori. En aquest sentit es tracta de qualsevol porció del territori, com a producte de la percepció de la seva població en combinació amb la dinàmica d'elements culturals i naturals que s'hi desenvolupen.
Tal i com afirma el catedràtic de Geografia de la Universitat Autònoma de Madrid Eduardo Martínez de Pisón el paisatge és el rostre del territori. No només entesa com una qüestió morfològica sinó també com a incorporació d'elements intangibles com el seu caràcter o la seva identitat. És talment com el rostre d'una persona que ens mostra no només característiques físiques sinó el seu estat anímic i la seva personalitat.
Podríem dir que paisatge és continent però al mateix temps contingut, és per tant, un concepte dual...
Precisament aquesta dualitat -entre construcció social i realitat física- ha provocat un gran debat conceptual. Amb el Conveni queda tancat definitivament?
Certament aquest debat cada vegada té menys importància, i el Conveni ha ajudat a tancar-lo, és evident que el paisatge és una construcció social però que es realitza a partir d'una realitat. La dualitat és un element molt enriquidor però suposa un problema a l'hora d'intervenir en el territori des del planejament.
L'Observatori del Paisatge celebra el seu tercer aniversari. De ben segur però, que la seva gènesi es remunta molt més enrere. Com es va produir?
Tot s'inicia sis anys ençà. Un petit grup de persones preocupades respecte a la qüestió ens reunim i parlem de tirar endavant un organisme de caràcter ciutadà. Es tractava d'abordar la problemàtica del paisatge mentre l'administració continués sense ser-ne sensible. En aquesta "protohistòria" de l'Observatori comptàvem amb el suport de la Universitat de Girona, la Fundació d'Estudis Superiors (FES) d'Olot i la Fundació Territori i Paisatge. A mesura que s'avança es compta amb el recolzament de més persones i institucions però tot queda parat amb les eleccions. Posteriorment, el nou govern ens demana paciència per tal de tirar endavant un projecte molt més ambiciós. Així mateix, es posa sobre la taula de manera definitiva la creació d'una Llei del paisatge, una qüestió que l'anterior administració havia desestimat.
A finals de 2004 es constitueix el Consorci i a l'1 de març ja estrenàvem locals a l'Hospici d'Olot. D'aquesta manera, vam néixer tres mesos abans de l'aprovació de la Llei. Una Llei que ens reconeix, tant per assessorar l'administració com per conscienciar la societat en matèria de paisatge.
Sovint es percep que l'Observatori forma part del Departament de Política Territorial. És així?
No. L'Observatori és un consorci públic format per 52 administracions i entitats: vuit departaments de la Generalitat, les set universitats públiques del Principat, nou col·legis professionals, les quatre diputacions, les dues associacions municipalistes, l'Ajuntament d'Olot i la Fundació Territori i Paisatge. La vinculació amb el Govern de la Generalitat és a través del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) ja que és qui té les competències en planejament territorial i urbanístic. Tanmateix en altres contrades la connexió és a través d'altres àrees, a Galícia amb Medi Ambient i en algunes regions d'Itàlia amb Cultura...
L'Observatori esdevé un ens a mig camí de l'administració i la societat civil; una de les nostres funcions és fer de pont, ajudar a l'administració a plasmar polítiques de paisatge sobre el territori al mateix temps que els hi transmetem inquietuds de la societat. Tanmateix, aquest paper -ben necessari en l'actual context- suposa rebre bufetades per ambdues bandes.
La Llei té previst desenvolupar instruments com els catàlegs o les cartes del paisatge. En què consisteixen? Quin és el paper de l'Observatori?
El paper de l'Observatori es produeix bàsicament en la coordinació dels catàlegs de paisatge. Es tracta d'una "feliç anomalia" que un ens com el nostre -extern al Govern- tingui la capacitat de desplegar un instrument d'ordenació. Tanmateix, també cal tenir en compte que la Llei preveu altres instruments com els informes d'impacte paisatgístic -a càrrec de la direcció general d'Arquitectura i Paisatge- o les cartes, instruments voluntaris fruit de la concertació d'agents públics i privats d'un territori. En aquest darrer cas el nostre rol es limita a assessorar.
Tornant als catàlegs l'experiència ha estat molt positiva. Per una banda pel fet de crear una metodologia que no existia i per l'altra, per donar-nos un bagatge molt important de cara a futurs projectes d'intervenció sobre el territori.
En les primeres fases es caracteritzen i s'avaluen les unitats paisatgístiques, unes 150 pel conjunt del Principat agrupades en set catàlegs, un per cada futura vegueria. Fins aquí es podria tractar d'un estudi acadèmic però òbviament anem més enllà i es defineixen objectius de qualitat de paisatge. Uns objectius que només es poden assolir a partir de la participació ciutadana que es produeix no a posteriori, sinó en la seva redacció.
Però com s'incideix en el territori?
En la quarta fase dels catàlegs; que és la de major interès per a l'administració. Es tracta de mesures i propostes concretes tant per l'àmbit global del catàleg com per cada unitat de paisatge. Poden ser elements com el tractament de l'arbrat a les carreteres, de la gestió específica dels nuclis de població encimbellats en turons, estratègies per a la mitigació de l'impacte dels parcs solars... En aquest sentit ja es poden consultar les propostes per a les Terres de Ponent (veure aquí). Posteriorment, el Govern a partir d'aquestes mesures i dels objectius de qualitat aprovarà les Directrius del paisatge que esdevenen d'obligat compliment en el marc dels Plans territorials parcials.
(F)
El centre neuràlgic de l'Observatori és a Olot. Perquè aquesta elecció descentralitzada?Podríem considerar que hi ha tres grans motius. Per una banda dur a la pràctica la idea del reequilibri territorial, encara que sigui un petit detall, s'han de fer gestos com aquest. Per una altra el gran interès que va mostrar primera la FES i posteriorment l'Ajuntament d'Olot. No et trobes a tot arreu que et cedeixin un espai per iniciar de manera immediata la teva tasca. I, finalment, per entroncar amb la tradició paisatgística de la Garrotxa; no només en l'escola pictòrica de finals del segle XIX i principis del XX sinó en altres àmbits com la literatura o fins i tot, l'aprovació del primer Parc natural.
Tanmateix, també som conscients de dues qüestions. La primera és que no podem pretendre fer-ho tot des d'aquí ja que treballar a 150 quilòmetres de Barcelona té peatges. Les distàncies mentals asimètriques fan que les reunions dels organismes rectors i assessors se celebrin a Barcelona. Així mateix, en aquests tres anys de vida hem esdevingut més referència arreu del país o d'Europa que no pas a la comarca. I en som conscients i actes com el d'avui han de servir per fer partícip a la societat garrotxina de la nostra tasca.
Que Olot sigui una referència nacional (i internacional) en matèria de paisatge anirà a més amb la creació del Museu del Paisatge. En què consistirà?
Bé, en primer lloc cal aclarir que no es tracta d'una iniciativa de l'Observatori, tot i que en formarem part del Consell Assessor. Podríem dir que es tracta d'una "feliç coincidència provocada". Per una banda el Museu Comarcal -situat al mateix edifici de l'Hospici- engegava una nova etapa amb una reforma del seu projecte centrant-ho amb la qüestió del paisatge. Era evident que l'Observatori hi havia d'intervenir, per una qüestió conceptual i de veïnatge. En aquest sentit es pretén que no només sigui un museu d'art sinó que se li dediqui una part important al paisatge contemporani, als seus valors i al seu dinamisme. Només puc dir que serà una part molt dinàmica i interactiva; amb una gran vinculació a la tasca que desenvolupem.
