El passat dimarts 20 de maig el Dr. Hilts va oferir una conferència a Barcelona, on va tractar el paper que té la custòdia del territori en la conservació de l'entorn rural al Canadà. La conferència va tenir lloc a la seu del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, i va ser organitzada per la Fundació del Món Rural i la Xarxa de Custòdia del Territori.
És la segona vegada que el Dr. Hilts visita Catalunya. La primera va ser en el marc del Seminari internacional de custòdia del territori que va tenir lloc al Castell de Montesquiu, el novembre de 2000, i que va significar el tret de sortida de la custòdia del territori a Catalunya. Aquesta vegada, el Dr. Hilts ha estat convidat a les III Jornades Estatals de Custòdia del Territori, celebrades a Murcia aquest darrer cap de setmana (23-25 maig).
La custòdia del territori pot contribuir al desenvolupament rural?
Els propietaris de finques rurals (siguin pagesos o no) tenen una gran capacitat d'incidir en la gestió que es fa del territori. És per això que cal aconseguir que desenvolupin un sentiment ètic de responsabilitat respecte la gestió de les seves finques. Molts propietaris volen fer una bona gestió de les seves finques, però no es veuen capaços de dur-la a terme perquè els falten eines i informació adequada.
I com s'aconsegueix aquest sentiment de responsabilitat dels propietaris?
El primer pas és donar-los informació i encoratjar-los a tenir cura de les seves terres. Per exemple, en els darrers 20 anys, al Canadà s'ha aconseguit que els pagesos prioritzin activitats respectuoses amb l'entorn. Aquest canvi cultural l'han impulsat les mateixes organitzacions i sindicats agraris, ningú ho va impulsar des de fora, i potser per això mateix s'ha estès per gairebé tot el territori agrari del Canadà. I el més interessant de tot és que aquest canvi va ser motivat per un sentiment de responsabilitat, i no per un incentiu econòmic! En aquest sentit, el paper dels sindicats i organitzacions agràries ha estat clau.
Com han contribuït els sindicats i les organitzacions de pagesos a aquest canvi de mentalitat?
Les entitats agràries han treballat plegades per formular estratègies comunes per a la promoció del sector. Una d'elles es va concretar en la formulació d'un pla agrari ambiental (Environmental Farm Plan), específic per a cada explotació, i que els pagesos poden endegar de forma voluntària. Per fer-ho, poden comptar amb informació de base de qualitat i alguns incentius financers. En estats agrícoles com Ontario, més de dues terceres parts de la pagesia n'ha desenvolupat, la qual cosa significa que més de la meitat dels terrenys agraris s'ha acollit a aquests plans.
(F)
Els pagesos han hagut d'assumir algun cost afegit, per aplicar mesures agroambientals?Ben al contrari! Sovint els pagesos que han desenvolupat un pla agrari ambiental, tenen una millor preparació per gestionar les seves explotacions, de manera que saben treure'n un major profit, mantenint el compromís amb l'entorn. Els pagesos van implementar aquests plans sense cap incentiu econòmic, però recentment, comencen a gaudir d'incentius per la provisió de béns i serveis ambientals, tal com passa a Europa des de fa uns anys.
Els incentius econòmics poden transformar els pagesos en jardiners del paisatge?
Els incentius econòmics són positius, d'una banda, perquè poden ajudar a mantenir el paisatge, però existeix un cert risc que la professió de pagès es desvirtuï. Al Canadà, a diferència d'Europa, no es pot parlar de paisatges agraris tradicionals, i l'única preocupació de la política agrària és que les explotacions agrícoles siguin productives i alhora respectuoses amb l'entorn.
Ja fa uns 30 anys que treballeu colze a colze i assoliu acords amb propietaris privats d'Ontario per a la protecció de la natura. A partir de la vostra experiència, quin seria el secret per implicar els propietaris?
No hi ha cap altre secret que tractar els propietaris amb respecte. La major part de propietaris són persones sensibles i estan disposats a conèixer com poden fer les coses millor a la seva finca. Al Canadà sempre hi ha hagut una bona resposta dels propietaris, i a mesura que s'han anat implicant més i més propietaris, molts altres s'hi han anat afegint. La responsabilitat es va propagant com una onada, però demana temps. Per als propietaris que són pagesos, els incentius econòmics ajuden a l'adopció de mesures conservacionistes, però per als que no ho són, el principal incentiu és conèixer com actuar per millorar la qualitat de la seva finca.
Esteu parlant d'un escenari molt avançat respecte Catalunya. Quines condicions calen per impulsar un model com el del Canadà?
Els aspectes clau es poden resumir en la voluntat de treballar amb els propietaris, tractar-los amb respecte, i informar-los correctament sobre com poden tenir cura de les seves finques. També és important que les entitats i sindicats agraris liderin el canvi cultural, acompanyats de tots els sectors de la societat, des de la ciutadania fins a les administracions públiques.
Des de la vostra darrera visita a Catalunya, l'any 2000, com veieu que ha evolucionat la custòdia del territori al nostre país?
He detectat una evolució extraordinària del moviment de la custòdia del territori! És molt positiu que hi hagi entitats que treballen conjuntament amb els propietaris de terrenys per avançar vers una responsabilitat comuna per la cura de la terra.
--
Més informació sobre la custòdia del territori a www.custodiaterritori.org
Resum del curs "Conservant tot conreant" (en PDF)
