Quina relació directa té en la població del Sud, el major o menor consum que es porti a terme al Nord?
És sabut que fa segles que al Nord vivim per sobre de les nostres possibilitats, gràcies al robatori de matèries primeres i la mà d'obra esclava en l'època colonial, avui mantinguts d'una altra manera més sofisticada a través del deute extern, les multinacionals...
Sent necessari prendre consciència d'això -i mesures per "aixecar la bota"-, no em sembla el camí més interessant per motivar-nos a canviar el nostre consum. Em sembla que incidint en aquest tipus de discurs, sovint caiem en discursos moralistes amb bastant poc ganxo.
A mi em sembla més interessant veure què estem perdent nosaltres amb aquest model de consum. Perdem temps, autenticitat, salut i qualitat de vida. Com diuen des de la revista Opcions (molt recomanable) canviar el nostre consum va per nosaltres! A més per descomptat, el canvi ha de tenir en compte el respecte a altres pobles, no proposo oblidar-nos d'això sinó no usar-los com a principal argument... Allò de començar a escombrar la casa pròpia abans que la del veí.
Una de les respostes més habituals que em donen quan proposo reciclar és ‘Si això després ho ajunten tot'. És veritat que de vegades es veuen camions-contenidors que semblen bolcar en el mateix lloc continguts diferents. Jo els dic que això no és així i que, en cas que ho fora, que ‘per nosaltres no quedi'. Què n'opines?
Suposo que el que comentes existeix, clar, encara que no sigui el més habitual ni de bon tros succeeixi sempre. Estic d'acord amb tu, que és per nosaltres i que per nosaltres no quedi. Separem i, a més, reivindiquem i vam pressionar per un tractament més ecològic de les escombraries. Que després no ens diguin que és perquè la ciutadania no separem. És un error habitual oblidar la part social, política... i traslladar la responsabilitat a l'individu...
D'altra banda, crec que la cosa va per buscar solucions autèntiques, o sigui, radicals. Reciclar és molt malbaratador i insostenible, si ho comparem amb reduir. O sigui, més val llet en vidre retornable, o sigui residu zero o gairebé (i per aquí hem d'apostar i exigir una llei d'envasos ben canyera), que qualsevol envàs d'usar i llençar, encara que es recicli. Reciclar està bé, però només com a darrera opció. "Recicla i tira't a dormir" és una màxima altament insostenible i pot servir per justificar un consum insensat ("com després es recicla...").
Quins consells ens pots donar per consumir menys envasos i, per tant, per produir menys residus?
Consumir només el que sigui necessari. Dur cistells, carrets o bosses reutilitzables a la compra. Preferir productes a granel i/o poc envasats. Consumir productes concentrats (sabó en pastilla en comptes de líquid) per als plats, el cos, el pèl. Fer-te'l tu (‘llets' vegetals que són una mica de gra i molta aigua, iogurt -que sol venir en envasos mínims-, sabó amb oli usat). En alguns ajuntaments (Barcelona, Etxebarri, per exemple) estan repartint bosses de plàstic dur reutilizables per a les escombraries (tots els tipus d'escombraries), o sigui, arribar al contenidor, buidar la borsa, passar-li a casa un aigua si està bruta i llest... S'ha acabat l'excusa que cal tenir bosses per a les escombraries.
En "ambients hostils" com supermercats, intentar fer-ho bé és una baralla constant. En "ambients amics" (com cooperatives de consumidors, botigues "eco" i/o de gent compromesa) el context ens recolzarà en major mesura per reduir envasos. Però insistim, com individus moltes vegades ens topem amb el sostre de la realitat, i no té sentit intentar fer-ho perfecte, perquè ens cremarem. El sostre només es trencarà amb una llei d'envasos canyera. Cal sumar-se a les associacions ecologistes i barallar-se per ella.
Algunes verdures i hortalisses es poden conrear en testos, però, és possible fer compost en un pis?
Si. El compostatge tradicional pot presentar el problema d'olors, sobretot si no tens balconada o safareig, i tot i tenir-ho, a l'estiu de vegades pot donar-te algun problema. Està l'alternativa del ‘vermicompostatge', els cucs acceleren el procés en una caixa més estanca que no fa olors. A Terra.org venen pràctics models domèstics. No sé si seran fàcils d'autoconstruir (suposo que si, però caldria veure-ho), en qualsevol cas, després caldria aconseguir el cuc (és una espècie molt concreta, americana crec). Comprar-ho tot pot ser una bona idea.
En què consisteix la permacultura?, et sembla una bona opció?
La paraula comencem a escoltar-la com el nom d'una tècnica agrícola (agricultura sense cultiu), després va ampliar el seu significat passant a ser una disciplina orientada a dissenyar hàbitats sostenibles (cases, edificis i el seu entorn, barris, ciutats).
Avui és un moviment mundial que treballa, a més de la part de disseny ecològic (bioconstrucció, agricultura, aigua i energia), aspectes tan importants com l'educació emocional i les relacions personals (facilitació de grups, conflictes...), l'economia social i ecològica...
Sota el paraigua de la permacultura pots trobar persones i maneres de fer amb les quals personalment em sento molt i molt identificat. Recomano apassionadament veure vídeos, llegir algun llibre, visitar webs... Té bastant a veure amb el moviment d'ecoaldees.
*Aquesta entrevista és un resum de l'entrevista on line que Lodeiro va mantenir amb els lectors de Canal Solidari. Aquí podeu llegir l'entrevista sencera.
