(F)
El model de ciutat que nosaltres tenim és més aviat un model de ciutat jardí bastant estesa, i aquest model de ciutat necessita molts recursos, més que les ciutats compactes. Això és el que ens mou. La nostra feina és fer la ciutat més sostenible, i a partir d'aquest plantejament vam veure que el que calia era gestionar els recursos de la ciutat a base d'informació: si tenim les dades per dosificar la gran quantitat de recursos tal i com es necessiten, podrem fer la ciutat més sostenible. I d'on prové la informació? Ara, en aquest moment, la informació més eficient prové del que diem les TIC, les tecnologies d'informació i comunicació. Usem la tecnologia per transmetre aquestes informacions de manera eficient i ràpida, i fins i tot per poder transmetre ordres als sistemes que gestionen els recursos. És a dir, hem posat la tecnologia al servei d'una ciutat una mica més sostenible. S'ha unit l'intent de resoldre els problemes d'aquesta ciutat gran consumidora de recursos i l'interès d'algunes empreses que fan servir Sant Cugat com aparador de les seves innovacions.Què entens per Smart City?
(F)
És simplement això, aprofitar la informació. I això no prové solament de la tecnologia. Una bona xarxa social és una excel·lent eina d'informació, però difícil d'aconseguir en aquesta societat on cadascú mira per si mateix. Em refereixo a aquestes persones que podrien fer de vigies i informar de què està passant a diferents punts de la ciutat, des de detectar fanals encesos de dia a informar quan es rebenta una canonada. Això també seria smart city. Durant un temps s'ha associat el concepte d'smart city a una col·lecció d'aparells electrònics que anem posant aquí o allà, i no és això. És utilitzar bé la informació.Què diferencia la ciutat sostenible de l'Smart City?
Jo no crec que s'hagin de separar les dues coses, al contrari, són conceptes que s'han de reconciliar. No entenc aquesta dicotomia per la qual alguns se centren en aconseguir que els sistemes de les ciutats siguin més eficients i demandin menys energia i un altre grup de gent que se centra en adequar-se a les necessitats, treballar la demanda. Totes dues coses són complementàries, han d'anar a la vegada. Jo crec que hem de reduir les necessitats, i no donar-hi l'esquena a les noves tecnologies com a solució a aquestes necessitats més ajustades al que ens calen en realitat.
Quins són els primers projectes pilots que heu posat en marxa?
De moment el que hem fet bàsicament és provar coses a un carrer de la ciutat que ha esdevingut una mena de laboratori d'idees. Una part important del consum de recursos a una ciutat és l'enllumenat, i és per això que hem assajat com reduir-lo. L'enllumenat de ciutat, durant un gran nombre d'hores, serveix per il·luminar el no res. Si poguéssim regular la intensitat de la llum que s'està fent servir per il·luminar els carrers depenent de la quantitat de persones que ho necessiten, la factura de consum de llum baixaria dràsticament. Aquest projecte d'enllumenat de potència variable en funció de la presència va ser un dels primers que vam començar.
Un altre tema important és el tipus de mobilitat que tenim a l'interior de la ciutat. Un estudi del RACC afirma que una gran part de la mobilitat de casa nostra és estèril, i jo fins i tot diria estúpida: gent que està buscant on deixar el cotxe sense pagar per l'aparcament. Això provoca molts i llargs recorreguts dins la ciutat que no van enlloc. I això ens ho podríem estalviar si, per exemple, en arribar a una cruïlla, se'ns informés que al carrer de la dreta no hi ha cap lloc per aparcar. I això és fàcil de detectar, tal com hem demostrat de manera experimental a aquest carrer on fem les proves.
Un altre tema molt destacat és el consum d'aigua, especialment a ciutats jardí. Per regular el consum d'aigua en funció de les necessitats, el pagès el que faria és tocar el terra i veure el grau d'humitat. Ara no tenim pagesos que ens donin aquesta informació, sinó uns sensors d'humitat que ens transmeten les dades. Quan aquest sistema estigui completat, podrem regar tots els parcs i jardins amb el consum mínim d'aigua.
La recollida d'escombraries és una altre aspecte que pot millorar amb tecnologia. De vegades veiem contenidors que estan a vessar i el camió no passa, i d'altres passa quan no són plens. Si podem saber quan és necessari recollir la brossa de cada contenidor, podem fer que els recorreguts de recollida siguin justament els imprescindibles i reduir la mobilitat d'aquests camions dins la ciutat.
Quins han estat els resultats? Quins s'expandiran a d'altres zones de la ciutat?
Ja hem començat a implantar el sistema d'enllumenat variable en funció de la presència, i aviat expandirem també el sistema de reg de les zones verdes. Aquests són els dos puntals més importants.
Pel que fa a la mobilitat, tal i com apareixen coses noves ens hem de replantejar com treballar-lo. Per exemple, com integrar el vehicle elèctric i si arribarà a desplaçar el de combustió.
Quina ha estat la relació amb les empreses que han creat aquestes solucions tecnològiques que heu aplicat de manera experimental a Sant Cugat?
Pràcticament totes aquestes innovacions han estat una col·laboració entre el sector privat que necessita mostrar i provar els seus productes i l'administració que necessita resoldre problemes però ara no té recursos per dedicar-s'hi a aquests temes. És a dir, amb cost zero per a nosaltres. Aquesta relació ha funcionat molt bé per als projectes pilot, però òbviament deixa de ser efectiva quan es planteja aplicar alguna de les tecnologies a tota la ciutat, perquè ja s'han de pagar.
I és un dels problemes que ara tenim: ens agradaria estendre algunes altres idees a tota la ciutat, però haurà de ser en un altre moment perquè ara no podem destinar-hi recursos.
La majoria d'aquestes tecnologies, si tenen èxit, poden comportar un gran estalvi a curt i mitjà termini. Paga la pena la inversió?
Sí, és clar. Amb l'enllumenat variable per exemple esperem reduir la factura energètica anual d'1,3 milions d'euros l'any a 0,9. Però no és tan fàcil. Ara mateix hi ha un problema de caixa. En la situació actual falten els recursos per poder posar els projectes en marxa, tot i saber que ens ajudarien a estalviar en consum de recursos.
En aquest tipus de temes cal fer una feina molt pedagògica amb la ciutadania. Quan canvies les eines de treball, alguna gent es queda només amb la idea de les eines en sí i no amb la funció que fan. I això pot crear entre alguns sectors un cert sentiment de rebuig, perquè identifiquen que el que estem fent és col·locant aparells tecnològics, i que som una mica snobs. I costa molt captar la seva atenció per explicar què és el que estem fent realment, que no és només usar tecnologia, sinó usar informació per resoldre problemes. I en aquest moment la informació es transmet més ràpidament fent servir les tecnologies.
(F)
Per exemple, als barris on la gent està molt atenta al que passa hi tenim un altre tipus de "tecnologia", no és una tecnologia d'aparells, sinó de persones que es comuniquen molt entre elles. Això també és 'smart', des del meu punt de vista, perquè permet que ens arribi la informació de forma bastant eficient. Però vivim en una societat on davant d'una canonada rebentada al mig del carrer, la majoria de gent mira de no mullar-se, però ningú no truca per informar del que està passant. Si la informació no flueix, com pot ser això eficient?Quins són els propers passos previstos dins el projecte Sant Cugat Smart City?
D'entrada, implementar les solucions que hem vist que funcionen. Però també hem d'analitzar bé les rutines que veníem tenint. Per exemple, durant molts anys ha prevalgut la creença de què, perquè una ciutat sigui sostenible, s'han de plantar tots els arbres que es pugui. I potser ens ho hem de replantejar, i pensar si cal plantar-ne més, o fins i tot treure'n alguns, què és saludable i en quines condicions la vegetació pot conviure amb les persones. O repensar també si els parcs i jardins han de mantenir aquest estatus que s'assembla als antics museus, on tot estava ben col·locat i era només per mirar, o si més aviat haurien d'evolucionar cap a models més interactius, incorporant-hi hort urbans, per exemple. Cal que posem en qüestió totes aquestes coses, amb l'ajuda també de la tecnologia, però sobretot reflexionant sobre tot el que afecta el funcionament de la ciutat i els recursos que necessita.
(F)
La participació ciutadana és fonamental. Cal més participació ciutadana, més iniciatives dels veïns. S'ha de canviar l'actitud de "qui ens arreglarà els problemes" a "què podem fer i com ens podem organitzar per començar a resoldre-ho". I això val per a una ciutat, per a un barri o per a la comunitat de veïns d'un edifici. Ho teníem i ho hem perdut. Per exemple, quan jo era petit la gent escombrava la vorera de davant de casa seva. Ara la neteja viària depèn de l'administració. És un exemple de com ens hem acostumat a què tot ens ho han de resoldre des de fora.I no es tracta de criticar les administracions, sinó d'aportar-hi més solucions per tenir millor resultats tots plegats. És el que està fent per exemple el moviment de les ciutats en transició, que mostren sobretot que tenen comunitats molt potents, que seran les més ben preparades a l'hora d'enfrontar els canvis que puguin venir.
