L'Alfons és uns dels cinc ambientòlegs fundadors de l'associació sense ànim de lucre "De menjar no en llencem ni mica". Amb només un any de vida, estan fent una tasca fantàstica de conscienciació ciutadana sobre el problema del malbaratament alimentari, i tot això mitjançant la difusió de coneixement,l'intercanvi d'opinions i molta creativitat.
(Entrevista publicada a Etselquemenges)
Hola Alfons, explica'ns una mica el vostre projecte.
(F)
Tot va començar l'any 2011, quan va sortir un informe de l'ONU que deia que un terç del menjar que es produeix al món es perd o es malbarata. Un estudi de la Generalitat i la Universitat Autònoma també diu que a Catalunya s'ha calculat que llencem uns 35 kg de menjar per persona i any. Tot plegat està valorat en 240 euros anuals per cada família. D'aquests 35 kg, un 60% del malbaratament es produeix a les llars, més que a la restauració i la distribució d'aliments.
Quan ho vam saber, vam creure que havíem de fer alguna cosa i ens vam posar a treballar. Vam obrir el bloc com a eina de difusió i per compartir experiències i idees. També vam començar a plantejar tallers per conscienciar la població d'aquest problema i començar a buscar-hi solucions tots plegats. Aquests tallers estan pensats per a qualsevol tipus de públic, això ens afecta a tots, i acostumen a ser de quinze o vint persones. Nosaltres no hi anem com a experts, sinó que és una taller d'intercanvi d'experiències d'aprenentatge col·lectiu. De moment n'hem fet en alguna AMPA, centres cívics, alguna associació... però estem oberts a tot. Si a algú li interessa el tema, hi anem.
Què n'heu extret, de tots aquests tallers?
Doncs que avui dia una família es gasta molt menys en menjar del que es gastava abans. Els motius que ens han portat a malbaratar els aliments es deuen principalment a no valorar-lo. I això és a causa, en primer lloc, de l'abundància de menjar. La cultura que diu que és més important la quantitat que la qualitat. En segon lloc, de la pèrdua de coneixements: actualment no sabem planificar, no sabem elaborar un menú setmanal, no sabem com es conserven els aliments, no tenim l'habilitat de cuinar de més i després conservar-ho per tenir un segon àpat preparat, no sabem aprofitar...
Les grans distribuïdores de verdures i fruites tenen uns criteris de mida, de calibre, de color, etc. que fan que moltes fruites i verdures es quedin al camp, descartades. Mireu, us he portat aquests exemples (la patata en forma de cor i les pastanagues). Si no és que hi ha un canal directe entre el pagès i el consumidor, aquests aliments es descarten. A Espanya, es calcula que aquestes fruites i verdures descartades suposen el 20%, i ni són menys nutritives, ni menys gustoses.
Des del punt de vista ambiental, imagineu tota l'aigua que es consumeix en l'agricultura, la terra dedicada a cultivar aliments, el transport, els residus que es generen, etc. Tot això és un impacte ambiental important que hem d'assumir per al consum, però si després de tot aquests aliments acaben llençant-se...
Pel que fa als restaurants, el malbaratament es produeix en el que el client es deixa al plat. Els restaurants intenten ser eficients, tenen molt ben planificada la compra, coneixen molt bé com conservar els aliments. S'hauria d'animar la gent perquè escuri el plat o perquè se l'emporti a casa.
(F)
En definitiva, els motius del malbaratament són diversos: perquè se't fa malbé, perquè compres massa, perquè el conserves malament, perquè et queden restes de menjar i no les saps aprofitar... i aquí és on volem entrar nosaltres. Volem donar eines en el casos que es pugui, i revertir la situació. Sobretot, el que volem aconseguir és llençar al menys possible a les escombraries, per motius ambientals, econòmics i socials o morals.
Quines pautes hem de seguir per no malbaratar?
N'hi ha quatre de bàsiques i molt importants:
La planificació: recomanem fer tres llistes a l'hora d'anar a comprar. La immediata (diària o cada dos dies), que inclou la carn, el peix i el pa; la llista setmanal, que inclou la fruita i la verdura; i la llista quinzenal o mensual, que inclouria els aliments secs o envasats com l'arròs, la pasta, les galetes i les conserves. I després, és important planificar-se amb un menú setmanal: de primavera, d'estiu, de tardor i d'hivern. A partir d'aquí, ja pots fer una llista per anar a comprar. El que recomanem -que pot fer gràcia però que és molt important- és deixar un dia del menú setmanal en blanc per aprofitar les sobres que es tenen a la nevera.
La conservació: hem de parar molta atenció al fet que els aliments tenen un ordre dins de la nevera. La gent no n'és gaire conscient, d'això. Els calaixos són per a la fruita i la verdura, que és on es conserva millor. Hi ha uns espais específics per a la carn i el peix, que acostumen a ser a la part de baix i que són els més freds; i a la porta hi anirien les begudes i l'aigua fresca. La llet, un cop oberta, hauria d'anar a dins! El més important és portar un control acurat del que tens i del que no tens.
La cuina amb mesura: cal aprendre a calcular les quantitats que necessites per no cuinar de més ni de menys. A la pàgina web podeu trobar una llista de quantitats per comprar i cuinar segons el nombre de comensals. Per exemple, per al peix serien uns 100-150 grams per persona. D'aquesta manera, no et trobes que després et sobra molt menjar.
Aprofitar: llencem molt menjar que encara es pot aprofitar! Per exemple, el pa sec, hi ha moltes receptes tradicionals que l'aprofiten, com les torrades de Santa Teresa, les migas, el pa (que es pot ratllar i afegir en una crema de verdures), etc. Als tallers demanem que la gent ens porti receptes i trucs per aprofitar els aliments, i llavors ho pengem a la pàgina web. A la gent jove els animem a fer pizzes amb les restes d'aliments que els queden a la nevera. Pots fer la base i a sobre posar aquella llauna mig oberta, quatre olives que t'han sobrat, un pebrot molt tou, un tall final de formatge que t'ha quedat, etc.
Explica'ns alguns trucs més.
Per començar, és molt important el tema de la caducitat. Hi ha molts malentesos. Hi ha dos conceptes importants: la data de caducitat, és a dir, la data a partir de la qual el producte pot deixar de ser segur per a la salut; i la data de consum preferent, és a dir, la data a partir de la qual l'aliment comença a perdre propietats organolèptiques com la textura, el sabor o l'olor, però que no vol dir que no es pugui consumir! Per tant, cal fixar-s'hi bé!
Congelar adequadament els aliments també és important. Hi ha molts aliments que es poden congelar i la gent no ho sap, com per exemple si et sobra un rovell d'ou o una clara d'ou, ho pots congelar; el tomàquets també es poden congelar (després, però, només serviran per fer un sofregit), etc.
El pa és de les coses que més es llencen. Recomanem comprar pa de qualitat, com el d'abans!, ja que pot arribar a durar fins a dos dies. Els de mala qualitat a vegades no aguanten ni sis hores. Cal saber també que la millor manera de conservar-lo és en una bossa de tela, mai de plàstic; i si encara en sobra, congelar-lo o aprofitar-lo en alguna de les receptes que us he comentat o que trobareu al bloc.
El plàtan, per exemple, emet un gas, l'etilè, que accelera la maduració. Per tant, tota la fruita que té al voltant madurarà. Això va bé saber-ho perquè ens pot interessar en alguns casos, però en d'altres no.
També tenim el defecte de ficar-ho tot a la nevera. El problema principal és que tenim unes neveres gegants, que ens porten a comprar més. Hauríem de tenir una nevera en funció de quants som a casa. Els tomàquets, per exemple, seria millor tenir-los fora, perquè dins de la nevera es fan malbé, perden el sabor; també passa amb les fruites tropicals com la pinya, el kiwi, etc.
Quin tipus d'alimentació defenseu?
Defensem el producte ecològic però sobretot de temporada i proximitat, ja que dura més perquè ha madurat de manera natural. No ha estat en cambres, no ha fet mil quilòmetres en camió i, a més, se sap que d'aquesta manera també és més nutritiu. Apostem pels canals de distribució més curts; jo, per exemple, estic en una cooperativa de consum, lʼEstèvia, d'aquí al Poblenou i m'arriba la fruita i la verdura directament de l'agricultor. Un dels motius per ser d'una cooperativa és pel tema del que es descarta. De fet, és una sorpresa quan el menjar t'arriba a casa! Una setmana els tomàquets poden ser de la mida d'una baleta i la setmana següent que siguin gegants. Tot això deixant de banda les manies que imposa el mercat.
Hi ha molts informes de la indústria alimentària que estudien com incrementar la producció d'aliments, ja que cada any la població augmenta. Abans, el que s'hauria de fer es adonar-nos de la realitat, que la meitat i una tercera part del que es produeix s'està perdent. Podríem invertir en aquest malbaratament en comptes d'explotar més la terra per produir. Aquest fet enllaça molt amb el vegetarianisme o el veganisme, ja que per produir un quilo de carn, la quantitat de cereals que s'ha hagut de produir és molt superior. Nosaltres ho deixem a les mans de cadascú, però és important conèixer aquestes dades i els fets.
Què més teniu al cap?
Volem fer més tallers! I sobretot, ens agradaria fer-los a les escoles, perquè sabem que començar per la base és vital, però també volem fer-ne en el món universitari; el moment d'independitzar-se és molt important, és quan han de dur a terme per primera vegada tot el procés: planificació, compra, cuina, aprofitament, etc. Ens encantaria conèixer els problemes que tenen els joves i poder col·laborar-hi i ajudar.
Ara estem apostant molt per les xarxes de comunicació: el Facebook i el Twitter, en els quals publiquem consells, imatges, dades o estudis.
