'L’educació ha de ser ambiental o no és educació'

Tenim una bona educació ambiental a Catalunya? Què es fa actualment a les escoles?
L'escola a Catalunya ha tingut sempre en consideració els temes ambientals i actualment està vehiculant aquesta realitat per mitjà de propostes en xarxa amb uns 1.200 centres participants en diversos programes, com són el d'escoles verdes, escoles més sostenibles i agendes 21 escolars, entre d'altres.

Les propostes estan basades en programes de suport a l'ambientalització del centre i del conjunt dels estaments educatius. Aquestes accions educatives tenen influència no sols dins de la vida del centres, sinó també com a motors de transformació de la societat on s'ubiquen. Són activitats en les quals predomina la participació i la cultura de la complexitat i la transversalització entre nivells i àrees. Es concreten en canvis i millores basats en processos d'aprenentatge en els que l'escenari és l'aula, el pati, l'hort, l'àmbit familiar o el medi proper... espais en els quals es relaciona gestió, educació, comunicació i transformació.

Així doncs, ha estat important treballar en xarxa?
El treball en xarxa i la potenciació de l'intercanvi del treball comú entre centres és cada cop més necessari. És important contagiar-se d'aquelles escoles on l'educació per a la sostenibilitat és ja un eix vertebrador del seu projecte educatiu, integrada en els plans de direcció. Centres amb equips docents compromesos, amb comitès i comissions ambientals, parlaments verds d'alumnes i equips dinamitzadors, que han redactat línies estratègiques d'acció, propostes educatives i de participació relacionades amb programes d'actuació municipals i supramunicipals.

Quines temàtiques es tracten a les escoles?
Les escoles fan projectes sobre moltes temàtiques diferents com: l'alimentació més saludable, malbaratament alimentari, consum responsable, prevenció dels residus, biodiversitat, cultura de l'aigua, energia, canvi climàtic... però l'Educació per a la Sostenibilitat no està relacionada amb una temàtica ambiental en concret sinó en una nova manera de fer que permeti fer-se preguntes, analitzar la realitat, buscar dades significatives, formular hipòtesis de futur, actuar a l'entorn proper i avaluar els resultats obtinguts. Una manera de fer on és important compartir el procés i cooperar per a crear coneixement i canvis observables i satisfactoris col·lectivament.

Tenim reptes plantejats a tots els centres que participen a les diferents xarxes, amb els nous centres que s'hi van incorporant, però sobretot tenim l'oportunitat de crear sinergies i noves oportunitats per augmentar el nivell de complicitat i d'implicació dels professionals de la docència, que són els veritables educadors ambientals, acompanyats per agents de suport, per augmentar l'eficàcia i els resultats de l'ús responsable dels recursos naturals, el consum crític, la protecció i promoció de la salut individual i col·lectiva... elements clau de la qualitat de vida.

Què es fa a la resta de l'Estat?
A l'Estat des de fa dos anys s'ha creat ESenRED (Red de redes de programas de escuelas sostenibles.) En aquest xarxa es comparteixen metodologies i projectes per avançar cap a una escola més sostenible. Projectes com per exemple la Conferència Internacional de Joves (CONFINT) -Cuidemos el Planeta-. Una proposta per a l'alumnat i el professorat de secundària que aquest any farà la seva II trobada estatal a Barcelona coincidint amb el Congrés de Ciutats Educadores. També hi ha altres xarxes com ecoescuelas, programa aldea,.. que sense sortir dels seus àmbits d'acció territorial autonòmic i estatal, treballen també en aquesta línia.

Parlem del CONFIT que se celebra en uns dies a Barcelona. Quin significat té?
Els joves participants han estat els responsables de crear conferencies escolars en els seus centres per detectar els principals problemes socioambientals que consideren més rellevants en el seu entorn i prioritzen dues o tres accions per aconseguir millores en dos o tres anys. Després voten els seus delegats els quals els representaran a les conferències autonòmiques, estatals i internacionals. És rellevant perquè aquí els joves i les seves accions són realment els protagonistes.

Ja que parlem de joves, es fàcil imaginar nens implicats en els primers anys escolars, però i quan arriben a l'adolescència, tenen una bona formació per la sostenibilitat?
Què vol dir formació? què en saben conceptes de sostenibilitat o que ens poden explicar què és el canvi climàtic? o per formació entenem que siguin ciutadans i ciutadanes crítics capaços de canviar el món?. El debat és què volem i entenem per informació i per formació. L'adolescència és un moment de la vida on es consoliden, i alguns diuen que realment s'adquireixen, els valors i els hàbits que utilitzarem al llarg de la nostra vida. El grup d'amics a on el jove es relaciona és, en moltes ocasions, l'espai on s'adquireixen aquests valors, i l'escola, el centre educatiu i fins i tot la família, passa a un segon pla en aquest sentit.

Això no vol dir que a secundària i a batxillerat els centres educatius no facin projectes que en moltes ocasions, són especialment rellevants i que permeten la recerca, l'aprenentatge de la realitat i la presa de decisions, i l'aprendre a aprendre. En general podríem dir que arriben a l'adolescència amb un bon grau de consciencia, la consolidació de bon hàbits i sobretot les accions transformadores depenen de la participació, implicació i coincidència de factors i sinergies dels agents propers, i no tant de la formació de vegades associada únicament als aspectes conceptuals.

Sortim ben parats si ens comparem amb el que es fa a Europa?
A la resta d'Europa varen començar molt abans i potser varen dedicat més esforços i recursos al binomi educació ambiental i valors de patrimoni natural, i en aquest àmbit estan una mica per endavant i han incorporat els aspectes socials més tard. Però val a dir que Catalunya va iniciar el camí ja fa uns trenta anys, amb aquests plantejaments d'una visió global i ara disposem de propostes socioambientals notòries, sobretot en espais naturals protegits. S'ha de dir també que en el marc actual de crisi i la manca de prioritzacions basades en criteris reals d'educació per a la sostenibilitat, s'està produint una forta regressió que les posa en perill.

Ara mateix, quines són les experiències d'educació per la sostenibilitat destacaries a Catalunya?
Escoles que utilitzen l'entorn (natural/social) com a aula d'acció i d'experimentació amb serveis a la comunitat, APS, Aprenentatge servei. L'escola és una comunitat estructurada i amb la complicitat d'entitats ambientalistes té molt 'poder' de transformació i apoderament del territori.

En aquesta línea tenim, sortosament, tot i que no sabem per a quant de temps, bones propostes. Si hem feu dir quines experiències podem destacar segur que me'n deixo moltes, però podem esmentar primer, el programa d'escoles verdes i la xarxa d'escoles per a la sostenibilitat de Catalunya de caire més global des del punt de vista formatiu i que porta més de 15 anys de treball per l'ambientalització de centres docents.

Al nostre país podríem esmentar-ne moltes més de concretes i/o temàtiques com: El projecte rius, L'energia que ens mou, Desendolla't, Euronet 50/50, Estalvi energètic cooperatiu, Avesyclima i La caixa del temps, Camins escolars, L'oli no és aigua, Mapes sonors de la natura, la Festa de l'arbre, L'agenda escolar de Viu el Parc, Coneguem els parcs, De font en font -aprenem de l'aigua-, Fem campanya, Ens ho mengem tot, Fem una cooperativa, Que en fem dels nostres residus, Desembruta, Compensanatura i Selvans, Alliberaments, Mapatge cooperatiu bcn+sost, Embocalls més sostenibles, etc.

Parles del ‘poder' de l'escola. Per tant entenc que aconsegueix canviar patrons i formes de comportament a l'àmbit familiar?
En l'educació incideixen tres àmbits importants: l'escola, la família i l'entorn o context on aquests processos d'aprenentatge tenen lloc.

L'escola també són els mestres i sortosament també tenim famílies. Evidentment cadascun d'ells també incideix en l'altre, l'escola i família son un binomi d'acció/interacció cada dia més clar. L'escola i, fins i tot l'esplai, aconsegueixen fer arribar visions i noves conductes per uns millors hàbits de consum a les famílies, sobretot en els primer anys d'escolarització dels infants.

També per integrar la importància del medi ambient en la salut? Quin és el paper de l'escola en aquest sentit?
A molts dels programes d'acció dels centres que impulsen l'educació per a la sostenibilitat i l'educació ambiental, estan incorporant el conceptes de qualitat de vida, de la salut i la qualitat ambiental en accions concretes com per exemple el consum de fruita als esmorzars, els bons hàbits alimentaris i ara també amb la inclusió de productes de proximitat i ecològics als menjadors escolars, activitat física a l'aire lliure, l'anàlisi i la minimització de la contaminació atmosfèrica i el soroll entre d'altres, propostes de cada any més centres incorporen als programes d'acció.

Tot i així es fa més incidència en els bons hàbits de consum, que no tant la vinculació amb la salut, per això es necessària una vinculació i implicació més clara i directa amb les famílies, per a poder ser un factor de canvi significatiu i real. Manca concretar més i millor les propostes dirigides directament a l'entorn familiar i de la comunitat per fer més forts aquests vincles entre la salut i el medi.

Creus que és possible arribar a tenir un comportament ambientalment responsable si hom no es sent part d'allò que es vol protegir? Hem de tenir més natura a les escoles?
El medi natural hi ajuda molt, però l'entorn habitual (natural) de molts ciutadans és actualment l'urbà i aquest espai també és pot ambientalitzar per tant és susceptible de fer-hi propostes d'ensenyament-aprenentatge. Entenem que podem fer molt per renaturalitzar els espais quotidians que ens son propis. Si compartim sovint i de manera plaent al medi natural millor que millor, serà i és realment un reforç positiu de primer ordre. Sentir-se part de, serà condició indispensable per assolir amb garanties d'èxit i d'una manera satisfactòria a nivell personal i col·lectiu les accions de preservació.

Què ha aconseguit el moviment català d'Escoles Verdes?
Concretar i actualitzar periòdicament el compromís de mestres, alumnes i famílies en el repte de portar a l'àmbit docent els aspectes ambientals del nostre entorn proper i llunyà. Depèn de cadascú de nosaltres la pervivència d'espais i entorns ambientalment sans. Parlem del currículum explícit i de l'ocult, d'hàbits i conductes, parlem de portar a terme actuacions puntuals i globals, en propostes d'aprenentatges formatius i sobretot, la necessitat de fer xarxa per l'intercanvi d'experiències i processos educatius. Per a molts mestres que formen part del programa, no hi ha divisió entre el que entenem per educació i el que proposa l'educació ambiental per a la sostenibilitat del segle XXI que creuen que l'educació ha de ser ambiental o no és educació.

Lluís, has estat president de la Societat Catalana d'Educació Ambiental. Quina és, avui, la seva tasca? La Societat Catalana d'Educació Ambiental (SCEA) ja va néixer l'any 1985 amb la intenció d'aglutinar tots aquells professionals que volen parlar, debatre i avançar per ajudar a construir una societat, un món més sostenible. L'estratègia per aconseguir-ho és l'educació, una estratègia que no vol preses, potser sembla lenta però si mirem enrere ens adonarem que mica en mica hem assolit canvis significatius.

La SCEA segueix sent un lloc de trobada de professionals molt heterogenis (mestres, tècnics d'ajuntaments, responsables d'equipaments d'educació ambiental...), que per mitjà dels grups de treball formats, han desenvolupat projectes per l'ambientalització d'entitats, programes de formació del professorat o de la formació en EA, en altres àmbits com els educadors en el lleure, gestió d'entitats i aules de natura, recerca i publicacions d'estudis i treballs,....