No estic en contra dels transvasaments. Tampoc a favor. De fet, estar-hi a favor o en contra per principi connota prejudici. Els d’aquesta secta estan a favor d’això, mentre que els d’aquella altra, per tant, hi estan en contra. Els ecologistes i l’esquerra estan a favor d’una determinada opció, de manera que els tecnòcrates i el centre-dreta, és clar, hi està en contra. Automatismes sense cap interès.
Els rius es poden transvasar. Fa molts anys que ho fem. El Ter desemboca parcialment al Besòs, ho sap tothom. Bona part dels quasi 5 metres cúbic per segon que aboca la depuradora del Besòs són cabals del Ter. Els 507 quilòmetres de la xarxa de grans conduccions d’Aigües Ter Llobregat tenen justament aquesta funció: dur l’aigua del Ter a la majoria de catalans. No a Barcelona, sinó als llocs on viu gran part de la població catalana: Vallès Oriental i Occidental, Barcelonès, Maresme, Baix Llobregat, Alt Penedès, Anoia, Garraf i la Selva, una vuitantena de municipis que sumen 4,5 milions d’habitants (Barcelona en té 1,5). També transvasem aigua de l’Ebre. Se n’ocupa el Consorci d’Aigües de Tarragona, que transporta fins a un màxim de 3,8 metres cúbics per segon d’aigua del Ebre al Baix Camp, Tarragonès, Baix Penedès i Conca de Barberà, a més de servir-la al Baix Ebre i al Montsià, que ja la tindrien de manera natural.
La sacralització de les conques és una idea del segle XIX. És diferent del respecte pel sentit hidrològic del territori, que és un avançat concepte del segle XXI. Darrera la intangibilitat metafísica de les conques hi ha el fonamentalisme de l’anomenada ecologia profunda, que és acientífica, i els interessos funcionarials de les confederacions hidrogràfiques, que són parcel·les de poder. Han evitat l’explotació salvatge dels recursos hidrològics, i els ho hem d’agrair, però no responen a l’escala funcional del territori modern, on tot es transvasa cada dia.
ROINE
Catalunya demanda 3.120 hectòmetres cúbics anuals d’aigua. El temptejat transvasament del Roine aportaria anualment uns 190 hectòmetres cúbics al sistema, o sigui un 6%. Comencem per aquí. Si ens centrem als 1.250 hectòmetres cúbics obtinguts de les conques internes, que és on aniria l’aigua occitana, representarien un 15%. Ni un 6 ni un 15% capgiren la situació, sobretot en un sistema que aboca anualment 650 hectòmetres cúbics d’aigua depurada (un 50% de l’obtinguda de les conques internes). Si el 15% del Roine fos la salvació, què seria el 50% que ja tenim i aboquem sense parpellejar?.
(F)
Si racionalitzem el reg agrícola (73% de la demanda total), minimitzem les pèrdues de les xarxes de distribució (passen del 20% en molts llocs) i reutilitzem una part significativa d’aquests 650 hectòmetres cúbics que ara aboquem, rescatarem uns cabals suplementaris de l’ordre dels 400 hectòmetres cúbics, pel cap baix. És més del doble del que especulem a fer venir del Roine. Si aleshores encara els necessitéssim, que vinguin. Però què en faríem, dins dels nou o deu anys en què trigaríem a disposar del transvasament, dels 100 hectòmetres cúbics de les tres dessaladores que estem a punt de tenir perquè ara realment les necessitem? No estic ”en contra” del transvasament del Roine. Simplement em sembla que primer ens convenen unes altres coses.
