Periodista
27/02/2008 - 00:00
Està prou il·luminada Barcelona? Aquesta és la qüestió que va plantejar un important diari fa unes setmanes. El mateix rotatiu donava la resposta: la ciutat presenta una il·luminació deficient de carrers, places i edificis. La sol·licitud de més llum s'associa en primer lloc a la seguretat. També se sol identificar l'esplendor dels lux amb la capitalitat. Per això la denúncia de misèria lumínica ha anat acompanyada de comparacions amb les refulgents Madrid, Londres o París. En qualsevol cas, el que Barcelona necessita per entrar en aquest grup són ambaixades però, no més llum. De les tres capitals esmentades, en conec dues i m'atreviria a afirmar que, si bé presenten un enllumenat generós de les vies principals, no passa el mateix en els carrers secundaris.
El que es pot observar actualment a Barcelona, i per extensió a la seva regió metropolitana, és un seguit d'incoherències a l'hora d'il·luminar, que ningú és capaç d'explicar. Un fenomen molt habitual, per exemple, és l'elevadíssima concentració de fanals en zones de nova creació o que han experimentat una reforma urbana. A la carretera N-2, a l'alçada de Montgat, hi ha una vorera de pocs metres quadrats amb un autèntic bosc de llums –un total de 10. A Premià de Dalt, just davant de casa meva, la construcció de cinc nous habitatges unifamiliars va comportar la instal·lació d'una filera de fanals molts propers els uns dels altres, encara que 30 metres carrer avall la foscor és protagonista.
Tornant a la carretera que travessa el Maresme, és interessant veure com conviuen diverses solucions. Cada municipi hi aplica el seu criteri; alguns han preferit donar preferència a la vorera, altres a la calçada. Però el conjunt no convenç perquè la N-2, autovia o carrer, és i serà una sola via i hauria d'estar il·luminada de manera uniforme, a fi que el conductor no tingués més distraccions de les que ha de patir per altres raons. En aquest eix, el tram entre Masnou i Premià de Mar, un dels més perillosos de l'estat segons les estadístiques, està ben proveït de fanals, ara bé, que estiguin encesos és una altra història. Algunes vegades van i altres no. Cal recordar que el ministeri de Foment ha fet treballs durant el 2007 a la N-2, en aquesta zona, per millorar-ne la seguretat. Igualment, la C-31 al seu pas per Barcelona abans d'arribar al riu Besòs, és un indret que ha estat en obres durant anys per efectuar-hi una semicobertura amb un cost econòmic molt elevat. Malgrat tot, el contribuent es troba exposat a la incertesa de tenir o no llum.
Un altre cas destacable és el de la rotonda que permet connectar amb l'autopista C-32 des de la carretera de Vilassar de Dalt. Una obra recent que ha aportat una notable millora a la mobilitat de la zona, tot eliminant les grans cues que hi havia anteriorment. La rotonda té un accès en el qual cal estar molt atent perquè cal triar entre un carril directe a l'autopista i altres que no ho són. Doncs bé, la llum va arribar des del principi a tota la rotonda menys a un punt. No és difícil d'endevinar que es tractava precisament de l'accés en qüestió. Quina casualitat! L'inauguració de la rotonda va anar acompanyada d' una altra obra llargament esperada: un pas per a vianants sota l'autopista. S'hi havien col·locat uns projectors potents però han estat dos mesos apagats. En conseqüència, jo i molts dels meus veïns hem hagut de passar per sota del pont durant aquest temps en condicions deplorables - literalment no es veia res. Fa pocs dies algú se n'ha adonat que faltava un cable per connectar i, la situació s'ha resolt. Com ja és habitual en el nostre país, no hi ha hagut ni disculpes ni explicacions pels problemes causats.
Per què la llum d'alguns fanals va a parar a l'interior dels arbres? Costa de creure que tinguem supercomputadors i trens d'alta velocitat però no hi hagi capacitat per a resoldre problemes com aquest. L'any 2001 es va aprovar la Llei d'ordenació ambiental de l'enllumenat nocturn i el 2005 el decret amb el Reglament per desenvolupar aquesta norma. No cal ser un entès en dret per concloure, després de la lectura del Reglament, que aquest regula sense ambigüitats, tots els aspectes relacionats amb la il·luminació com les característiques tècniques de les làmpades, els nivells de llum, els horaris, el manteniment, l'organització administrativa, les inspeccions, etc.
L'equilibri entre protecció del cel, estalvi energètic i bon servei és a l'abast, sobre el paper, però no en la realitat. El que s'observa fins ara és una irritant convivència entre malbaratament i escassetat, un motiu més per aprofundir en el divorci entre ciutadania i classe política, ara que s'acosta el temps de les votacions.
El que es pot observar actualment a Barcelona, i per extensió a la seva regió metropolitana, és un seguit d'incoherències a l'hora d'il·luminar, que ningú és capaç d'explicar. Un fenomen molt habitual, per exemple, és l'elevadíssima concentració de fanals en zones de nova creació o que han experimentat una reforma urbana. A la carretera N-2, a l'alçada de Montgat, hi ha una vorera de pocs metres quadrats amb un autèntic bosc de llums –un total de 10. A Premià de Dalt, just davant de casa meva, la construcció de cinc nous habitatges unifamiliars va comportar la instal·lació d'una filera de fanals molts propers els uns dels altres, encara que 30 metres carrer avall la foscor és protagonista.
Tornant a la carretera que travessa el Maresme, és interessant veure com conviuen diverses solucions. Cada municipi hi aplica el seu criteri; alguns han preferit donar preferència a la vorera, altres a la calçada. Però el conjunt no convenç perquè la N-2, autovia o carrer, és i serà una sola via i hauria d'estar il·luminada de manera uniforme, a fi que el conductor no tingués més distraccions de les que ha de patir per altres raons. En aquest eix, el tram entre Masnou i Premià de Mar, un dels més perillosos de l'estat segons les estadístiques, està ben proveït de fanals, ara bé, que estiguin encesos és una altra història. Algunes vegades van i altres no. Cal recordar que el ministeri de Foment ha fet treballs durant el 2007 a la N-2, en aquesta zona, per millorar-ne la seguretat. Igualment, la C-31 al seu pas per Barcelona abans d'arribar al riu Besòs, és un indret que ha estat en obres durant anys per efectuar-hi una semicobertura amb un cost econòmic molt elevat. Malgrat tot, el contribuent es troba exposat a la incertesa de tenir o no llum.
Un altre cas destacable és el de la rotonda que permet connectar amb l'autopista C-32 des de la carretera de Vilassar de Dalt. Una obra recent que ha aportat una notable millora a la mobilitat de la zona, tot eliminant les grans cues que hi havia anteriorment. La rotonda té un accès en el qual cal estar molt atent perquè cal triar entre un carril directe a l'autopista i altres que no ho són. Doncs bé, la llum va arribar des del principi a tota la rotonda menys a un punt. No és difícil d'endevinar que es tractava precisament de l'accés en qüestió. Quina casualitat! L'inauguració de la rotonda va anar acompanyada d' una altra obra llargament esperada: un pas per a vianants sota l'autopista. S'hi havien col·locat uns projectors potents però han estat dos mesos apagats. En conseqüència, jo i molts dels meus veïns hem hagut de passar per sota del pont durant aquest temps en condicions deplorables - literalment no es veia res. Fa pocs dies algú se n'ha adonat que faltava un cable per connectar i, la situació s'ha resolt. Com ja és habitual en el nostre país, no hi ha hagut ni disculpes ni explicacions pels problemes causats.
Per què la llum d'alguns fanals va a parar a l'interior dels arbres? Costa de creure que tinguem supercomputadors i trens d'alta velocitat però no hi hagi capacitat per a resoldre problemes com aquest. L'any 2001 es va aprovar la Llei d'ordenació ambiental de l'enllumenat nocturn i el 2005 el decret amb el Reglament per desenvolupar aquesta norma. No cal ser un entès en dret per concloure, després de la lectura del Reglament, que aquest regula sense ambigüitats, tots els aspectes relacionats amb la il·luminació com les característiques tècniques de les làmpades, els nivells de llum, els horaris, el manteniment, l'organització administrativa, les inspeccions, etc.
L'equilibri entre protecció del cel, estalvi energètic i bon servei és a l'abast, sobre el paper, però no en la realitat. El que s'observa fins ara és una irritant convivència entre malbaratament i escassetat, un motiu més per aprofundir en el divorci entre ciutadania i classe política, ara que s'acosta el temps de les votacions.
Etiquetes:
