Religió i preservació ambiental, dos móns que es relacionen cada vegada més
Periodista
14/03/2008 - 00:00
La contaminació és pecat? Bé, en tot cas, la contaminació és dolenta
Un grup de cristians del nord-est dels Estats Units, la gran cistella del calvinisme ianqui, s'han proposat lligar penitència i sostenibilitat. Una idea de la qual es fa ressò el Boston Globe i que al nostre país recull Vilaweb. El provocador economista Xavier Sala Martín; que no perd l'ocasió per remarcar el lligam entre religió i ecologisme quan parla de 'nou fanatisme'; es deu fregar les mans, potser veient confirmades algunes de les seves argumentacions. Però no, en aquest cas, es tracta d'una iniciativa petita, i potser per això mateix poderosa i, al capdavall, noticiable. Les persones que s'han proposat aquesta particular quaresma miraran de fer un ús més racional del vehicle -tot un repte, això, als EUA- i reduir el consum energètic -un altre repte de pes, no cal dir-ho. Ho faran en la intimitat de les seves cases, subratllant que es tracta d'una opció personal i coherent. Si el món és l'obra de Déu, no hem de reaccionar davant la seva destrucció?, sostenen aquestes incipients comunitats. Fanatisme religiós? I ara, la tenacitat i l'honradesa de posar-se mans a la feina!
Hi ha una segona notícia relacionada: prové del New York Times i ens fa 'viatjar' a uns Estats Units força diferents. El profund sud, greixós, humit, tan viu i contradictori. Un grup de 44 líders de confessió baptista han sortit del guió per donar suport a un document que demana més accions contra el canvi climàtic i que denuncia que els posicionaments dels baptistes fins al moment sobre aquesta matèria han estat 'massa tímids'. Al nord i al sud, la gent del país més contaminant de la terra comença a situar, cada vegada de forma més explícita, una nova agenda. No és només una agenda informativa o política -dos àmbits d'evident importància. És una agenda que va més enllà i que lliga dos conceptes de gran força: trascendència i quotidianitat. Prenguem-ne nota.
Jocs per fer arribar missatges
El centre de notícies de l'Organització de les Nacions Unides informa de l'èxit d'una iniciativa d'educació ambiental, i no és corrent, això. Es tracta de Free Rice un joc d'ordinador on line, que és a la vegada una eina per prendre consciència del drama de la fam al món, tota vegada que és utilitzat per molts professors com una eina per millorar el vocabulari en anglès dels seus alumnes. A més, cada resposta correcta fa que les empreses que donen suport al joc donin vint grams d'arros al Programa Mundial d'Aliments.
I missatges que no acaben d'arribar
Aquí el joc és el problema, no la solució. Una enquesta de la companyia Halifax explica que, al Regne Unit, es preveu un augment significatiu dels vols transoceànics per estades de menys d'una setmana durant el 2008. Vols de contundent petjada ecològica. ¿Com es refreda la llaminera roda que empeny centenars de persones a programar-se caps de setmana llargs de shopping -tot aprofitant la debilitat del dòlar- als EUA? Com s'introdueix un criteri de responsabilitat -allò que dèiem de la trascendència i la quotidianitat- a les persones -els pecadors, potser en diria l'arquebisbe Girotti- que decideixen aprofitar els preus rebentats del low cost? Potser la clau no és demanar-los que s'estiguin de tastar el pastís que els plantem davant dels nassos, sinó fer els números bé d'una vegada. En plena crisi dels recursos, surt més econòmic viatjar milers de quilòmetres que fer-ho al propi país, amb més modèstia. El missatge, en aquest cas, no arriba perquè n'invalida l'efecte la doble moral.
Hi ha una segona notícia relacionada: prové del New York Times i ens fa 'viatjar' a uns Estats Units força diferents. El profund sud, greixós, humit, tan viu i contradictori. Un grup de 44 líders de confessió baptista han sortit del guió per donar suport a un document que demana més accions contra el canvi climàtic i que denuncia que els posicionaments dels baptistes fins al moment sobre aquesta matèria han estat 'massa tímids'. Al nord i al sud, la gent del país més contaminant de la terra comença a situar, cada vegada de forma més explícita, una nova agenda. No és només una agenda informativa o política -dos àmbits d'evident importància. És una agenda que va més enllà i que lliga dos conceptes de gran força: trascendència i quotidianitat. Prenguem-ne nota.
(F)
La tercera de les notícies que lliguen religió i medi la serveix Reuters. L'agència internacional informa aquest dilluns que l'arquebisbe Gianfranco Girotti, un dels responsables del Vaticà de la inquietant i intangible àrea dels pecats terrenals, ha situat la bioètica i la pol·lució com a 'nous pecats'. La notícia és ambivalent. La contaminació és pecat? Bé, en tot cas, la contaminació és dolenta. I la bioètica? Situar la investigació sobre cel·lules mares sota aquesta tenebrosa etiqueta ja és més discutible.Jocs per fer arribar missatges
El centre de notícies de l'Organització de les Nacions Unides informa de l'èxit d'una iniciativa d'educació ambiental, i no és corrent, això. Es tracta de Free Rice un joc d'ordinador on line, que és a la vegada una eina per prendre consciència del drama de la fam al món, tota vegada que és utilitzat per molts professors com una eina per millorar el vocabulari en anglès dels seus alumnes. A més, cada resposta correcta fa que les empreses que donen suport al joc donin vint grams d'arros al Programa Mundial d'Aliments.
I missatges que no acaben d'arribar
Aquí el joc és el problema, no la solució. Una enquesta de la companyia Halifax explica que, al Regne Unit, es preveu un augment significatiu dels vols transoceànics per estades de menys d'una setmana durant el 2008. Vols de contundent petjada ecològica. ¿Com es refreda la llaminera roda que empeny centenars de persones a programar-se caps de setmana llargs de shopping -tot aprofitant la debilitat del dòlar- als EUA? Com s'introdueix un criteri de responsabilitat -allò que dèiem de la trascendència i la quotidianitat- a les persones -els pecadors, potser en diria l'arquebisbe Girotti- que decideixen aprofitar els preus rebentats del low cost? Potser la clau no és demanar-los que s'estiguin de tastar el pastís que els plantem davant dels nassos, sinó fer els números bé d'una vegada. En plena crisi dels recursos, surt més econòmic viatjar milers de quilòmetres que fer-ho al propi país, amb més modèstia. El missatge, en aquest cas, no arriba perquè n'invalida l'efecte la doble moral.
Periodista
