Els rectors de tres-centes cinquanta universitats europees s'han reunit a Barcelona. Ha estat la Conferència de Primavera de la EUA (European University Association), una reunió per a discutir sistemes de govern universitari en aquest segle XXI que ja desfila. S'hi han tractat temes com l'educació superior en les societats postindustrials, la governança en contextos polítics canviants o les estratègies de coneixement a nivell europeu, nacional i local. Són inquietuds àmplies de gent que mira endavant. No s'ha discutit sobre el famós Procés de Bolonya, és clar, perquè és un tema dat i beneït, com el Tractat de Maastricht, posem per cas.
(F)
La Universitat de Barcelona, amfitriona de l'acte, és la seu espanyola de la EUA, circumstància que recull la tradició europeista catalana. Una tradició que, a vegades, sembla esvair-se. En efecte, determinats sectors es mobilitzen ara contra Bolonya, a misses dites i tergiversant-ne el sentit. És com mobilitzar-se contra l'euro. L'Espai Europeu d'Educació Superior, com la divisa compartida, és una excel·lent opció ja implementada, bé que alguns països encara segueixin amb lliures o corones i altres -nosaltres- s'aferrin al vell format de les titulacions d'abans.
A la Conferència de la EUA no s'ha parlat de reintroduir la pesseta ni de ressuscitar el segle XX, naturalment. Però a les aules hi ha qui abomina Bolonya i assimila l'Espai Europeu d'Educació Superior al triomf del neoliberalisme, com si la lliura fos progressista i l'euro reaccionari. Em sembla prou trist, en aquesta Barcelona europeista, seu espanyola de la EUA...
Premsa distreta
La premsa no hi ajuda. La irrupció feixistoide contra Bolonya soferta dies enrere per la Universitat Autònoma de Barcelona, amb encaputxats retenint estudiants i professors o rebentant portes es va minimitzar, mentre es magnificava la intervenció, a lògica petició del rector, del Mossos d'Esquadra. L'espai universitari participa del dret comú, no és una excepció legal. Si algú assalta equipaments, destrossa béns i reté persones, la policia ha d'intervenir, és clar. El dret d'asil de la universitat medieval pot ser invocat com a subterfugi en situacions de dictadura (cas de la Caputxinada de 1965), però no té cap solta en un espai democràtic modern i molt menys per a emparar grups violents i sense cap mena de representativitat social. Per què la premsa no ho ha posat de relleu i no ha fet costat expressament al rector, que no feia més que defensar amb mitjans legítims els drets civils i els béns públics?
Manifestar-se contra el Procés de Bolonya és al meu entendre un error i un anacronisme, però també és un dret. Fer-ho amb violència, no. La premsa democràtica no pot contribuir a la consolidació d'equívocs antidemocràtics. Ha d'explicar que el Procés de Bolonya no pretén la desaparició de la universitat pública, sinó, justament, la construcció d'una universitat pública de qualitat en l'Europa del segle XXI. Ha d'ajudar a arraconar velles oligarquies universitàries que volen perpetuar models tan inadequats i ineficients com elles mateixes. I ha de fer costat a les autoritats acadèmiques que defensen l'interès comú. Volem el país que acull les reunions prospectives de la EUA o una societat mal informada que troba progressista avançar cap al passat?
