President de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
16/04/2002 - 00:00
La consolidació de la sostenibilitat i de tot allò que aquest concepte comporta de canvi radical en els actuals models de funcionament de la societat 'sobretot en l'occidental, en tant que hegemònica', requereix fer i pensar, i alhora desenvolupar, eines que permetin una comprensió real d'aquest corrent de pensament, perquè només des d'aquesta comprensió serà possible assolir un grau cada cop més gran de complicitat i compromís dels diferents agents socials en el camí cap a un món ambientalment durable.
Aquest és un repte que la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat va assumir des que es va crear, l'any 1997. El nivell de maduresa que havien assolit les agendes 21 a la província de Barcelona va orientar la seva activitat en tres direccions: promoure la realització d'agendes en tots els municipis, identificar la metodologia més ajustada a les característiques dels municipis mediterranis i fer el seguiment dels progressos assolits. És a dir que la Xarxa va tenir l'oportunitat de reflexionar sobre allò que es feia, un petit privilegi històric. I és el treball amb aquests elements el que ha permès que la Xarxa s'hagi convertit en un espai de referència, tant a nivell català com espanyol i europeu, per a tots els qui treballen per la sostenibilitat amb l'instrument de les agendes 21.
L'interès dels avenços que s'estaven fent va fer que la Xarxa pensés en la creació d'un òrgan de comunicació. Així, pocs mesos després de l'acte fundacional celebrat a Manresa, naixia la revista Sostenible, amb l'objectiu de poder difondre tant les línies mestres del pensament sostenibilista, com la implementació d'aquest pensament en els models de gestió municipal a Catalunya, mitjançant els aleshores emergents processos d'Agenda 21 Local.
Els 10 números que es van publicar entre els anys 1998 i 2000 van permetre, doncs, fer un seguiment de l'expansió i l'evolució d'aquests processos en el nostre entorn més immediat i també van posar a l'abast dels lectors moltes experiències que s'estaven desenvolupant més enllà del nostre territori. Sostenible va esdevenir, així mateix, una eina útil a l'hora de donar a conèixer arreu la incidència del pensament sostenibilista en les administracions locals catalanes, mitjançant l'edició d'un número extraordinari en llengua anglesa amb motiu de la Conferència Europea de Ciutats Sostenibles, celebrada a la ciutat alemanya de Hannover el mes de febrer de 2000.
La pausa en l'edició de Sostenible després d'aquesta conferència, lluny de representar la desaparició de la publicació, ha donat pas a una segona etapa que obre noves perspectives, tant qualitatives com quantitatives, ja que va més enllà de la 'galàxia Gutenberg' 'la qual passa a convertir-se en un complement comunicatiu' i entra decididament dins l'univers electrònic digital. Un repte extraordinàriament engrescador per les possibilitats noves i il·limitades que posa al nostre abast.
En efecte, el pas del suport paper al vehicle electrònic és molt més que un canvi de format. És un canvi radical en la filosofia comunicativa. En primer lloc, qualsevol persona esdevé un destinatari potencial, en la mesura que Internet és obert a tothom; desapareixen, així, les llistes de tramesa i les subscripcions. En segon lloc, i com a conseqüència immediata, la revista esdevé universal en el sentit més propi del terme, de manera que desapareixen les limitacions d'abast territorial derivades de l'àmbit competencial de Xarxa, bé que es mantenen les pròpies del vehicle lingüístic emprat. I, en tercer lloc, desapareix el concepte de periodicitat i de número individualitzat, perquè la revista surt cada dia, cada dia pot incorporar canvis i sempre estan disponibles totes les edicions anteriors.
El conflicte entre universalitat i vehicle lingüístic es resol oferint tres versions simultànies: la catalana, la castellana (pràcticament idèntiques) i l'anglesa (menys detallada). Aquesta solució seria impensable en suport paper, tant per mor dels costos, com de la complexitat del sistema de distribució. Però l'avantatge d'Internet en aquest aspecte resulta obvi: és l'usuari qui va a cercar el producte atès que es connecta des d'on vol i quan vol.
En suma, el moment actual ofereix excel·lents oportunitats per promoure i eixamplar el treball per la sostenibilitat a les administracions, els organismes i els diferents sectors socials.
Aquest és un repte que la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat va assumir des que es va crear, l'any 1997. El nivell de maduresa que havien assolit les agendes 21 a la província de Barcelona va orientar la seva activitat en tres direccions: promoure la realització d'agendes en tots els municipis, identificar la metodologia més ajustada a les característiques dels municipis mediterranis i fer el seguiment dels progressos assolits. És a dir que la Xarxa va tenir l'oportunitat de reflexionar sobre allò que es feia, un petit privilegi històric. I és el treball amb aquests elements el que ha permès que la Xarxa s'hagi convertit en un espai de referència, tant a nivell català com espanyol i europeu, per a tots els qui treballen per la sostenibilitat amb l'instrument de les agendes 21.
L'interès dels avenços que s'estaven fent va fer que la Xarxa pensés en la creació d'un òrgan de comunicació. Així, pocs mesos després de l'acte fundacional celebrat a Manresa, naixia la revista Sostenible, amb l'objectiu de poder difondre tant les línies mestres del pensament sostenibilista, com la implementació d'aquest pensament en els models de gestió municipal a Catalunya, mitjançant els aleshores emergents processos d'Agenda 21 Local.
Els 10 números que es van publicar entre els anys 1998 i 2000 van permetre, doncs, fer un seguiment de l'expansió i l'evolució d'aquests processos en el nostre entorn més immediat i també van posar a l'abast dels lectors moltes experiències que s'estaven desenvolupant més enllà del nostre territori. Sostenible va esdevenir, així mateix, una eina útil a l'hora de donar a conèixer arreu la incidència del pensament sostenibilista en les administracions locals catalanes, mitjançant l'edició d'un número extraordinari en llengua anglesa amb motiu de la Conferència Europea de Ciutats Sostenibles, celebrada a la ciutat alemanya de Hannover el mes de febrer de 2000.
La pausa en l'edició de Sostenible després d'aquesta conferència, lluny de representar la desaparició de la publicació, ha donat pas a una segona etapa que obre noves perspectives, tant qualitatives com quantitatives, ja que va més enllà de la 'galàxia Gutenberg' 'la qual passa a convertir-se en un complement comunicatiu' i entra decididament dins l'univers electrònic digital. Un repte extraordinàriament engrescador per les possibilitats noves i il·limitades que posa al nostre abast.
En efecte, el pas del suport paper al vehicle electrònic és molt més que un canvi de format. És un canvi radical en la filosofia comunicativa. En primer lloc, qualsevol persona esdevé un destinatari potencial, en la mesura que Internet és obert a tothom; desapareixen, així, les llistes de tramesa i les subscripcions. En segon lloc, i com a conseqüència immediata, la revista esdevé universal en el sentit més propi del terme, de manera que desapareixen les limitacions d'abast territorial derivades de l'àmbit competencial de Xarxa, bé que es mantenen les pròpies del vehicle lingüístic emprat. I, en tercer lloc, desapareix el concepte de periodicitat i de número individualitzat, perquè la revista surt cada dia, cada dia pot incorporar canvis i sempre estan disponibles totes les edicions anteriors.
El conflicte entre universalitat i vehicle lingüístic es resol oferint tres versions simultànies: la catalana, la castellana (pràcticament idèntiques) i l'anglesa (menys detallada). Aquesta solució seria impensable en suport paper, tant per mor dels costos, com de la complexitat del sistema de distribució. Però l'avantatge d'Internet en aquest aspecte resulta obvi: és l'usuari qui va a cercar el producte atès que es connecta des d'on vol i quan vol.
En suma, el moment actual ofereix excel·lents oportunitats per promoure i eixamplar el treball per la sostenibilitat a les administracions, els organismes i els diferents sectors socials.
President de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
