Periodista i activista ambiental.
30/01/2003 - 00:00
Llençada per Bush pare el 1990 mitjançant la "Iniciativa per les Amèriques", i reformulada quatre anys després, l'actual ALCA (l'Àrea de Lliure Comerç de les Amèriques) va ser resumida per Colin Powell, secretari d'Estat de l'actual govern nord-americà, com "l'objectiu per garantir a les empreses nord-americanes el control d'un territori que va des del pol Àrtic fins l'Antàrtida i el lliure accés, sense obstacles o dificultats, pels nostres productes, serveis, tecnologies i capitals en tot l'hemisferi".
Aquestes sigles, però, són alguna cosa més que aquest panorama, pintat amb innegable sinceritat per Powell. Són, avui, el denominador comú i factor de confluència del conjunt de moviments socials de l'Amèrica Llatina, que s'han unit per expressar la seves crítiques. Pels ecologistes, "els acords de lliure comerç incrementaran el deute ecològic del Nord respecte el Sud". El lliure comerç implica -segons ells- el control de les corporacions transnacionals sobre els recursos naturals en el món, principalment el petroli, els minerals, l'aigua i la biodiversitat. Això significa una més gran expoliació de recursos naturals, sobretot de petroli i de gas, que és, al capdavall, d'on s'obté l'energia que manté aquest model econòmic.
En un mapa continental on es resumeixen unes esgarrifoses "rutes del saqueig" es presenten els anomenats corredors multimodels, dotze terrestres i dos marítims, que permetran l'accés dels productes, capitals i serveis i l'exportació dels recursos naturals d'Amèrica Llatina.
El govern d'Estats Units ha obtingut l'autorització parlamentària per accelerar la negociació per la via ràpida (Fast Track). El cronograma inclou la reunió que tindrà lloc el mes d'abril a Buenos Aires. Els governs dels estats participants del procés s'han compromès a tenir l'acord complet pel gener del 2005.
La victòria de Lula podria condicionar l'execució d'aquest pla estratègic de les multinacionals nord-americanes, així com també la victòria electoral de Gutiérrez a Equador, la projecció d'Evo Morales a Bolívia, els processos socials d'Argentina i el govern de Chávez a Veneçuela.
L'ALCA forma part d'una nova generació de tractats internacionals impulsada pels països centrals, en el marc de la globalització. Té la mateixa matriu que el TCLAN (Tractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord) i l'OMC, (l'Organització Mundial del Comerç). En el seu contingut s'expressen les idees de l'AMI (Acord Multilateral d'Inversions) que el govern francès va fer descarrilar. Per dir-ho sense embuts, és un instrument d'annexió econòmica al servei dels interessos dels països desenvolupats i, especialment, les empreses transnacionals.
L'ALCA s'avança a les intencions de l'OMC, inclou acords que no s'han pogut adoptar dins de l'OMC. L'objectiu és obrir els mercats dels països pobres en tots els terrenys imaginables.
La mobilització en contra l'ALCA ha estat, per primera vegada, de caràcter continental. El passat mes de novembre va tenir lloc una gran mobilització amb motiu de la reunió de 34 països d'Amèrica i el Carib a Quito. A Brasil es van fer 31 manifestacions, 10 a Mèxic, Canadà, Hondures i Bolívia.
A Brasil el debat és al carrer. El setembre de l'any 2002 va tenir lloc un Plebiscit Nacional en el que van participar més de 10 milions de persones. Dos anys abans els participants van sumar sis milions. Ara es demana un plebiscit oficial per garantir la participació de la gent. El que ha fet Luis Inácio Lula da Silva és designar Secretari General del Ministeri de Relacions Exteriors, segon lloc al ministeri, a Samuel Pinheiro Guimeraes, enemic públic declarat de l'ALCA. Les seves crítiques li havien costat l'abril passat la destitució com director de l'Institut d'Investigació de Relacions Internacionals. Veus molt prestigioses, com les de l'economista Celso Furtado a Brasil de Fato, un nou setmanari d'esquerres presentat aquesta setmana, "l'ALCA és la fi de la sobirania. Amb aquest acord, les grans empreses transnacionals marcaran la política de Brasil".
