06/08/2003 - 00:00
Guatemala té un dels nivells més alts de diversitat genètica vegetal al món, diversitat que també trobem, òbviament, en el blat de moro (n'hi ha 14 varietats), un aliment que és central en la cosmovisió maya i que ha tingut i té una gran influència en l'ecologia i la cultura de la zona. Un estudi de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació, publicat recentment, subratlla la importància de mantenir aquesta diversitat per tal d'assegurar la seguretat alimentària i la cohesió i equilibri socials de la població rural del Departament de Huehuetaenango, el sector estudiat. La dona, ben sovint condemnada a l'estereotip o a la invisibilitat, té un paper important en la conservació d'aquests recursos, segons aquest estudi, que us podeu descarregar des d'aquesta adreça. Uns recursos que la creixent 'industrialització' de l'agricultura podria posar en perill.
El blat de moro representa un element de cohesió en la cultura i l'equilibri etnobotànic de la regió. Les 14 varietats de blat de moro asseguren una gran adaptabilitat en el territori i una ingesta saludable, equilibrada i, malgrat tot, variada: són fruit, de fet, d'un procés de selecció de centenars d'anys. És per això que la seva conservació es revela tan important... i que la pèrdua seria irreparable.
La pèrdua paulatina d'aquestes pràctiques de conreu està influenciat de forma directa per la introducció d'un desenvolupament de l'agricultura basada en finalitats comercials, amb la prevalença de conreus destinats al mercat (nacional i internacional) que desplacen zones, recursos i costums prèviament relacionats amb la producció per a la subsistència. Com a conseqüència d'això, s'explica en l'estudi de la FAO, la població rural queda menystinguda, i es desplaça, injustament, el seu sistema de coneixements, la seva cultura i organització social.
El paper determinant de la dona, quasi sempre oblidat, en el procés de selecció i conservació de les llavors, i el seu coneixement sobre les diferents varietats del conreu i la importància dels diferents usos, posa en evidència el seu involucrament en la gestió de la diversitat genètica del blat de moro. La conservació de varietats tradicionals de blat de moro és, per tant, un exemple de visió sostenibilista de l'entorn. La conclusió de l'estudi és clara: la recerca de la competitivitat econòmica i l'eficiència financera de l'ús dels recursos disponibles, dóna com resultat inevitable la pèrdua de recursos genètics i de la diversitat biològica. I ben sovint acaba sent pitjor el remei que la malaltia.
L'informe recomana que fer un estudi rigorós sobre les varietats presents a la zona, tot comparant-lo amb l'anterior treball del qual es té constància, que és del 1975. Es reclama la participació dels camperols i camperoles en els organismes estatals de gestió agrícola amb l'objectiu de mantenir l'actual -per bé que amanaçada- diversitat. Els programes de les diferents institucions i organitzacions no governamentals haurien de tenir, segons això, la preservació d'aquesta riquesa genètica com a prioritat ja que, com es demostra, va lligada a la qualitat de vida de la població estudiada. El potenciament del paper de la dona en aquest procés és una altra de les línies a promoure.
En aquest treball s'assumeix que els enfocaments del desenvolupament social han de revaloritzar l'espai rural, l'agricultura camperola i als seus actors homes i dones. Això està lligat al postulat de no desvincular la dinàmica social de la dinàmica de la naturalesa.
