02/10/2006 - 00:00
Diuen els que l'estudien, intenten entendre-la i -encara més difícil- aplicar-la, que la participació ciutadana és tota aquella activitat que està adreçada a influir directament o indirectament en les polítiques públiques. Això es pot fer de moltes maneres: bé des de la informació, que pot ser molt poderosa quan es facilita de manera transparent i amb caràcter d'utilitat, no de consum; bé amb consultes vinculants. Tots són mecanismes de participació vàlids si fan més democràtic el procés decisori.
Però una cosa és la teoria, i una altra de ben diferent, la pràctica. Un dels primers reptes en el disseny participatiu de plans d'acció d'Agendes 21, per exemple, és, justament, el disseny participatiu. Sovint es cau en la trampa de concebre un procés de presa de decisions des dels òrgans tradicionalment decisoris, és a dir de dalt a baix.
Això sí, el disseny preveu molta participació, amb una bona colla de convocatòries obertes als ciutadans, amb informació feta a mida o repartida als mitjans i, per descomptat, amb el suport de tots els avenços tecnològics. Resultat més comú: una enorme despesa i un gran desencís tan per organitzadors (que han d'aprovar el tema encara que la participació només hagi representat el 3% de la ciutadania) com dels ciutadans (que tenen la percepció que allò s'ha fet 'com sempre').
No és d'estranyar que els detractors de la participació i els que creuen que les coses s'organitzen millor si els governants fan la seva feina (que per això se'ls va votar) denunciïn que molts processos participatius no són legítims ni representen a la majoria. Fins i tot acceptaria la crítica que en aquests processos s'acaben acceptant decisions esbiaixades per interessos representats pels participants més actius en el procés.
Tornem a la trampa. El disseny participatiu potser no responia, en realitat, a les necessitats reals o a les capacitats i voluntats de la ciutadania. No es pot esperar de cap de nosaltres que, d'un dia per l'altre, anem a totes les convocatòries de participació de tots els temes, simplement perquè ens ho diuen els governants, per més ben intencionats i participatius que siguin.
Em pregunto si no caldria, abans, assegurar-se que hi ha la cultura participativa i la confiança creada per tal que puguin dissenyar-se, entre tots, aquests processos participatius de corresponsabilitat, d'autèntica presa conjunta de decisions, en totes les fases del procés. Començant, és clar, pel mateix disseny. És a dir: sobre què hem de decidir?
No és d'estranyar que els detractors de la participació i els que creuen que les coses s'organitzen millor si els governants fan la seva feina (que per això se'ls va votar) denunciïn que molts processos participatius no són legítims ni representen a la majoria. Fins i tot acceptaria la crítica que en aquests processos s'acaben acceptant decisions esbiaixades per interessos representats pels participants més actius en el procés.
Tornem a la trampa. El disseny participatiu potser no responia, en realitat, a les necessitats reals o a les capacitats i voluntats de la ciutadania. No es pot esperar de cap de nosaltres que, d'un dia per l'altre, anem a totes les convocatòries de participació de tots els temes, simplement perquè ens ho diuen els governants, per més ben intencionats i participatius que siguin.
Em pregunto si no caldria, abans, assegurar-se que hi ha la cultura participativa i la confiança creada per tal que puguin dissenyar-se, entre tots, aquests processos participatius de corresponsabilitat, d'autèntica presa conjunta de decisions, en totes les fases del procés. Començant, és clar, pel mateix disseny. És a dir: sobre què hem de decidir?
