Periodista
04/05/2006 - 00:00
En el darrer article feia referència a les diferents interpretacions i aplicacions del concepte de governança ambiental, tan a nivell teòric com en la pràctica.
La governança ambiental aplicada al desenvolupament té significats i dimensions que empetiteixen qualsevol experiment de participació o presa de decisions conjunta entre actors realitzada, per exemple, en el marc d'un procés d'Agenda 21 local. Quan el que hi ha en joc són aspectes tan fonamentals com l'accés als aliments, la salut o l'educació, el fet que els diferents actors implicats, siguin aquests públics, privats o la mateixa societat civil, puguin arribar conjuntament a la millor solució per tots és una lliçó que cal aprendre i buscar la manera de reproduir ni que sigui a un altre nivell i amb objectius diferents.
El diàleg i relació amb grups d'interès és una característica també de les estratègies de responsabilitat empresarial i responsabilitat social corporativa, al menys en la teoria.
Per a aquest terme sí hi ha una definició acceptada a nivell europeu. El Llibre Verd de la Comissió Europea defineix la Responsabilitat Social Corporativa com un concepte segons el qual les empreses integren la preocupació social i ambiental en les seves operacions de negoci i en les relacions amb els seus stakeholders o grups d'interès sobre una base voluntària.
També en relació a la responsabilitat social hi ha grans diferències d'interpretació segons la regió del món de què parlem. Al contrari de les lliçons que la governança ambiental aplicada al desenvolupament ens pot ensenyar (o almenys m'ha ensenyat a mi), la responsabilitat de moltes empreses que operen en aquests països està ben lluny de poder anomenar-se, ni tan sols, responsabilitat.
Em sembla una fal·làcia o millor encara, una frivolitat, que -per posar un exemple real visitat a la Índia- una empresa clami la seva responsabilitat front el medi ambient i la societat pel fet de regar un jardí amb les aigües de la seva depuradora quan molts dels seus treballadors encara no tenen una vivenda digna ni els seus fills accés a serveis de salut i educació bàsics.
Així com la governança sembla més ben entesa en els països en desenvolupament que a casa nostra, altres conceptes com la responsabilitat empresarial sembla que s'hagin importat com si fossin un disc de moda i, exactament igual que aquella cançó de discoteca tan fora de context, són dissonants i inadequats en un entorn on encara queda molt per fer en matèria de legislació bàsica.
Per a aquest terme sí hi ha una definició acceptada a nivell europeu. El Llibre Verd de la Comissió Europea defineix la Responsabilitat Social Corporativa com un concepte segons el qual les empreses integren la preocupació social i ambiental en les seves operacions de negoci i en les relacions amb els seus stakeholders o grups d'interès sobre una base voluntària.
També en relació a la responsabilitat social hi ha grans diferències d'interpretació segons la regió del món de què parlem. Al contrari de les lliçons que la governança ambiental aplicada al desenvolupament ens pot ensenyar (o almenys m'ha ensenyat a mi), la responsabilitat de moltes empreses que operen en aquests països està ben lluny de poder anomenar-se, ni tan sols, responsabilitat.
Em sembla una fal·làcia o millor encara, una frivolitat, que -per posar un exemple real visitat a la Índia- una empresa clami la seva responsabilitat front el medi ambient i la societat pel fet de regar un jardí amb les aigües de la seva depuradora quan molts dels seus treballadors encara no tenen una vivenda digna ni els seus fills accés a serveis de salut i educació bàsics.
Així com la governança sembla més ben entesa en els països en desenvolupament que a casa nostra, altres conceptes com la responsabilitat empresarial sembla que s'hagin importat com si fossin un disc de moda i, exactament igual que aquella cançó de discoteca tan fora de context, són dissonants i inadequats en un entorn on encara queda molt per fer en matèria de legislació bàsica.
