Democràcia ambiental (per Joana Díaz)

Podria traslladar-se als temes de medi ambient la mateixa discussió que els politòlegs mantenen sobre democràcia electoral i democràcia liberal, referida aquesta última al procés que va més enllà, amb transferència de poder i participació política. Diuen els experts que la democràcia actual està amenaçada des de dalt i des de baix. Des de dalt, per les organitzacions internacionals, per les corporacions internacionals i pels grans estats poderosos. Efectivament, també el desenvolupament sostenible està sotmès a, per exemple, el poder de la Unió Europea per establir polítiques agràries, o a la capacitat i voluntat de les grans corporacions per rendir comptes davant de la societat i del medi. No cal buscar gaire per trobar exemples de les amenaces dels estats poderosos sobre la democràcia ambiental, tal i com mostra la negativa de determinats països a signar o complir el Protocol de Kyoto sobre emissions de CO2. Per altra banda, les amenaces des de baix provenen de l'opinió pública que exigeix tots els avantatges de l'estat del benestar i la màxima eficiència política però s'estanca en l'anomenada 'cultura del no', negant-se a acceptar els costos de les seves exigències. D'aquí la dificultat per combinar mesures de reducció de residus amb ubicació d'ecoparcs o mesures de reducció del consum energètic amb construcció de noves línies d'alta tensió.