Periodista
16/05/2006 - 00:00
És sorprenent la poca importància que donem als arbres a la nostra cultura. Potser és una afirmació massa grossa, o potser caldria dir que és sorprenent com respecten els arbres en altres cultures. La mitologia hindú és plena de referències a arbres monumentals. La simbologia oriental té dracs i tigres i espècies arbòries. L'Àfrica subsahariana se'm projecta a través del misteriós baobab saint-exuperià. Clàssics i contemporanis de la literatura i la cinematografia nord-americana s'han inspirat en arbres , això sense comptar amb les ciutats, barris i carrers que duen el nom dels arbres que els presideixen. Una fulla d'auró, símbol de la bandera canadenca.
Aquí, quan els arbres creixen massa els arrenquem per plantar-ne de més petits, com va dir la meva àvia quan va veure corpresa com els jardiners municipals substituïen els vells i magnífics plataners que havia vist tota la vida al passeig del seu poble per uns altres de petits i joves. No ho entenia. Jo tampoc.
Un arbre és un símbol molt poderós. Diuen els experts que les seves arrels són, tirant curt, una projecció equivalent a la seva copa. Això si no han estat mutilats estació rere estació per adaptar-ne la forma i l'ombra als capricis de l'arquitectura urbana, en el millor dels casos, o de l'especulació, en el pitjor. Un arbre mil·lenari que ha crescut sense restriccions, en el seu espai i en el seu medi, és com una catedral. La seva contemplació t'empetiteix.
Ja fa temps que a massa pobles de Catalunya (i també fora, ja ho hem vist recentment) és notícia la tala indiscriminada d'arbres 'en interès de la ciutadania'. Els arguments sempre són legítims: els arbres estan malalts (o potser els hem matat sotmetent-los a unes condicions impossibles per a la seva supervivència); l'espai que ocupen és prioritari per fer lloc a noves infraestructures (o és el més fàcil); provoquen al·lèrgies o atrauen massa insectes (potser no es va triar l'espècie més indicada en el seu dia). Lamentablement, no tots els pobles o els ciutadans que valoren l'arbre com símbol i com element de l'espai tenen a prop una baronessa que en vetlli. Potser el problema està en la cultura.
Ja fa temps que a massa pobles de Catalunya (i també fora, ja ho hem vist recentment) és notícia la tala indiscriminada d'arbres 'en interès de la ciutadania'. Els arguments sempre són legítims: els arbres estan malalts (o potser els hem matat sotmetent-los a unes condicions impossibles per a la seva supervivència); l'espai que ocupen és prioritari per fer lloc a noves infraestructures (o és el més fàcil); provoquen al·lèrgies o atrauen massa insectes (potser no es va triar l'espècie més indicada en el seu dia). Lamentablement, no tots els pobles o els ciutadans que valoren l'arbre com símbol i com element de l'espai tenen a prop una baronessa que en vetlli. Potser el problema està en la cultura.
