Vanitat responsable? (per Oriol Lladó)

Inaugurem aquesta secció atípica, un repàs personal a diferents titulars d'actualitat oferts per mitjans de comunicació d'arreu del món, tots accessibles a través de la xarxa. En aquest primer article, es revela un cert fil conductor. El pensament sostenibilista va trencant barreres, no sense perills i incerteses. El màrqueting quasi ha convertit 'la sostenibilitat' en etiqueta anecdòtica... tot i que alguna cosa podria estar canviant. Vegem-ho? Veritats inconvenients El número de maig de la revista Vanity Fair, portaveu de l'elit glamurosa dels EUA des del 1860, du per títol un desafiador 'A new american revolution'. Aquesta nova revolució americana és presentada en clau 'verda', amb les cares de Julia Roberts, Georges Clooney, Robert R. Kennedy i Al Gore. La revista proposa un interessant 'qui és qui' en el panorama ambiental de la primera potència del món. La clau és, això si, profundament nordamericana. Hi veiem empresaris fets a si mateixos que inverteixen en organitzacions no governamentals; lobbys d'advocats; actors de Hollywood que promouen energia solar entre els seus col·legues; editors mulimilionàris; alcaldes tenaços que promouen protocols de kyoto; governadors cinematogràfics... Al Gore, exvicepresident dels EUA i possible candidat a president, hi contribueix amb un extens article, que va en la línia del documental 'An inconvenient truth', que ha produït i que aquests dies presenta a Cannes. El canvi climàtic és el principal repte de la humanitat, subratlla l'editor del Vanity, tot avançant que l'accent ecologista es mantindrà en la línia editorial de la publicació. Ho anirem seguint. De moment, el número de maig combina de forma exemplar glamour i ecologia. Una parella sorprenent. Walmart vol deixar de ser el dolent Walmart, ho diu el New York Times en aquesta notícia del dia 12 de maig, vol apostar per una línia d'alimentació biològica -sota l'etiqueta 'organic'- als seus supermercats. Aquest dinosaure de les grans superfícies comercials és l'empresa més gran dels EUA, i el blanc, junt amb Starbucks, de bona part dels col·lectius crítics dels EUA, de Naomi Klein a Michael Moore. Màrqueting verd? Potser si. Walmart necessita, és clar, treure's l'etiqueta de 'dolent' de la pel·lícula. Però també hi ha alguna cosa més: el menjar biològic és oportunitat de negoci. I això és una bona notícia. L'aposta de Walmart revoluciona un mercat a l'alça: amplia la base de consumidors més enllà dels actuals usuaris, que són les classes urbanes i més ben formades, i es donen elements sòlids per augmentar la competitivitat d'aquesta mena de productes tot obrint la porta a una baixada de preus. Tanmateix, a la vegada pot abocar aquest mercat emergent a morir d'èxit, sense haver pogut completar el seu objectiu de fons, que va més enllà --i ha d'anar més enllà-- d'oferir kètxup elaborat amb tomàquets cultivats sense pesticides. Més enllà de les etiquetes Una notícia de Francesca Colombo per a Tierramérica, recollida per l'Agència de notícies alternativa IPS, i que podeu consultar aquí, explica l'auge de la roba fabricada amb cotó procedent de plantacions biològiques entre algunes de les marques de moda més exclusives. El cas és que, segons l'Organització Mundial de la Salut, un terç de les víctimes mortals per ús inadequat de pesticides -i són entre mig milió i dos- són recol·lectors de cotó. El frívol món de la moda preocupat pel medi? Els ambientalistes italians es mostren prudents. És una bona notícia que Armani vulgui fabricar texans amics de la terra, però en casos com aquest especialment: cal anar més enllà de les etiquetes... Celebritats amb sentit Juan Varela en aquest post, publicat al seu imprescindible bloc 'Periodistas 21', reflexiona sobre la iniciativa de Bono, el cantant d'U2, i la seva campanya Product Red. El passat dia 16, The Independent va sortir al carrer amb una portada 'vermella' i uns continguts dedicats exclusivament a la sida i l'Àfrica, coordinats pel líder de la banda irlandesa. Product Red tindrà altres 'mutacions': les grans marques que entrin en la proposta de Product Red, --i no seran poques, ja que Bono és un mestre de les relacions públiques políticament correctes-- faran versions en roig de mòbils, targetes de crèdit, etc. Tot plegat per finançar The Global Fund, una organizació contra el sida. "La celebridat és ridícula, però és moneda i jo vull gastar la meva amb sentit", diu Bono. Al servei del país Bru Rovira dedica aquest article, publicat el diumenge 14 de maig, a la Vanguardia a Pau Vila, el geògraf de Catalunya. El titula sense mitges tintes: Pau Vila, el mestre. El 29 de juny es compliran 125 anys del naixement d'un intel·lectual que, --ho va dir ell mateix--, 'mai va demanar res, mai va voler res'. I tanmateix, tant que ens va donar! Nuclears opaques En aquest article del dimecres, 17 de maig, Le Monde es fa ressò de la detenció de Stéphane Lhomme, portaveu de l'organització ecologista 'Sortir du nucléaire', acusat de tenir en la seva possessió un informe secret, classificat com a 'confidentiel défense', i que demostraria que un nou tipus de reactor nuclear que es vol fer servir a França no resistiria un xoc d'avió en cas d'atemptat suïcida. En defensa de Lhomme, que a hores d'ara està pendent de judici, han sortir moltes persones i organitzacions. Greenpeace per exemple ha donat difusió al document al seu web, desafiant la Direction de la surveillance du territoire (DST), encarregada dels assumptes de terrorisme. Ara que són tantes les veus que s'aixequen, tot de sobte, assenyalant l'energia nuclear com a la 'solució' per fer front al canvi climàtic... Sobta aquesta furibunda reacció de l'statu quo. A més de contractar grans despatxos de relacions públiques per canviar la raonada percepció negativa que aquesta tecnologia té entre la ciutadania, els seus defensors, si tan convençuts estan dels seus beneficis, haurien de convertir la transparència en l'element central de les seves campanyes. És clar que potser així en farien més aviat poques, de campanyes. La urgència real de 'la reforma de la reforma' En Lluís Anton Baulenas dedica el Quadern de ciutat de diumenge, 21 de maig, a la Via Laietana. Hi reclama el que defineix amb habilitat com 'la reforma de la reforma', recordant que la Via Laietana és també fruit d'una profunda reforma (que va comportar la destrucció de bona part del tramat urbà del casc antic). Aquesta nova reforma a la qual aludeix Baulenas és molt menys traumàtica, però pot ser igualment interessant- defensa l'autor. L'impulsa l'Ajuntament de Barcelona dins el pla de mobilitat de Ciutat Vella presentat fa uns dies i preveu una concepció de la via -l'eix que articula els barris de la Ribera i el Gòtic, i una via de connexió entre el port Vell i l'Eixample- molt més encaminada al vianant. A aquest dedica l'article Baulenas: "La Casa Gran sempre parla de pacificació del trànsit, sempre addueix raons de tipus pseudoecologista per tal de reforçar la seva acció. No és que no siguin certes, és clar, però en aquest cas, com en d'altres, l'Ajuntament oblida el més important, allò que, segons el nostre punt de vista, feia obligatòria una reforma a fons de la Via Laietana: la supervivència dels humans." The Ecologist, sense paper I una propina: The Ecologist, la referencial revista anglesa ofereix una subscripció online, a un preu força raonable, per a qui vulgui accedir als continguts de la revista des de la pantalla de l'ordinador. És més econòmica, i més respectuosa amb el medi: editada sense paper i amb costos de transport molt menors. Per cert, que l'editor de The Ecologist, el multimillionari de 30 anys Zac Goldsmith és l'assessor de David Cameron, el líder dels conservadors britànics. Goldsmith, en una pirueta sensacional, ha accedit a ajudar Cameron a bastir una agenda sostenibilista per als tories. Una opció arriscada. Per a Goldsmith, però també, per a Cameron.