Tornar a construir... millor (per Oriol Lladó)

Construir millor El lema era 'tornar a construir millor' i així ho destacava, amb el que després s'havia de revelar com a sinistra ironia, el servei de notícies de l'Organització de les Nacions Unides el passat 1 de maig quan informava de l'impuls d'un programa d'inversions, valorat en 90 milions de dòlars, per a construir escoles a Sumatra. Prop d'un mes després, Indonèsia ha tornat a obrir els telenotícies de mig món. Prop de 5.000 morts, incomptables desapareguts. Plou sobre mullat: un nou terratrèmol ha assolat el país. Sense la dramàtica mort dels turistes occidentals assegurant l'element de 'proximitat' en les informacions, el terratrèmol ha tingut un tractament informatiu molt més discret. Els danys, però, han estat terribles. Tornar a construir millor, deia el servei de notícies de l'ONU. A veure si la pròxima vegada hi som a temps! Els temps estan canviant? … sembla que si, almenys així ho apunta Mark Rose, director de corporategovernance-asia.com en un interessantíssim article a The Standard, el diari de Hong Kong que es presenta a si mateix com el diari de negocis de la Xina. Rose critica a fons la construcció de la presa de les Tres Gorges: entre altres, apunta que malgrat suposar el desplaçament de prop de 90.000 persones, els càlculs indiquen que per al 2010, la presa només aportarà un 2% de l'electricitat de la Xina. En les condicions actuals, sosté l'autor, Xina ja no hagués pogut impulsar un projecte com el de la presa de les Tres Gorges. Cada vegada és més difícil ignorar la societat: 'fins i tot el partit ho reconeix entre dents', rebla Rose. La il·lustració és de Gavin Coates, i la va publicar l'Standard el setembre de 2005. La realitat és tossuda Aquesta notícia, sota el títol de 'Usurpación de otra reserva natural', publicada el dimarts 23 de maig pel diari argentí La Nación, és ben poc original. La preocupant regularitat amb la que notícies similars es deixen veure en les portades de la majoria de diaris del món en justifiquen la selecció. Cada dia es donen casos com aquest: persones desesperades -o també, no ho oblidem empreses sense gaires escrúpols- ocupen territoris protegits legalment per convertir-los en explotació agrícola. L'intangible -o millor dit, el que sembla intangible- perd la batalla davant la immediatesa de l'estómac buit, davant la urgència dels balanços anuals. La realitat demostra que una bona gestió comporta una major rendibilitat social i econòmica. Ho defensava així Enric Sala en un article de fa unes setmanes a Sostenible. Els castellans diuen allò de 'pan para hoy, hambre para mañana' i serà així mateix, també en el cas de la Reserva Natural Copo, a la província de Santiago del Estero, a Argentina. La realitat és tossuda. En Livingstone no ho veu clar L'alcalde de Londres Ken Livingstone ha decidit oposar-se -i ho ha fet amb la seva habitual combinació de contundència i murrieria- al projecte de construcció de la major planta de dessalació d'Anglaterra, que s'ha de fer al riu Tàmesi, a l'est de Londres, i que té un pressupost estimat de 200 milions de lliures. L'explicació? Que la posada en marxa de la planta -amb emissions previstes de 25.000 tones de CO2- agreujarà el canvi climàtic, cosa que -sosté Livingstone- podria provocar més alteracions en les pluges i fer més gran el problema de falta d'aigua. Però l'argument de major pes apuntat per l'alcalde és que un terç de l'aigua de Londres es perd cada dia en fuites diverses. Livingston té clares les prioritats: el sentit comú abans que el ciment. Ho explica el Guardian en aquesta notícia de dimarts, 23 de maig. Territori i seguretat Divendres passat, el Departament de Medi Ambient i Habitatge presentava l'informe Catalunya 2005: informe sobre medi ambient i sostenibilitat ple de 'semàfors vermells' (vegeu aquesta notícia de Sostenible). Entre els semàfors més destacats, el que es refereix a l'ús del sòl: la superfície urbanitzada a Catalunya ha crescut a un ritme 6 vegades superior al de la població. Encara ara, el model de la caseta i l'hortet continua imparable. Imparable malgrat el nombre creixent de dades i informes tècnics que enumeren les diverses disfuncions que aquest model provoca sobre el país. Antonio Cerrillo, en un article publicat a la Vanguardia el dijous 25 de maig reflexiona sobre aquest model i ho fa des d'una perspectiva de candent actualitat aquests dies: la seguretat. El títol de l'article? 'Casas aisladas, casas amenazadas'. La Baez, dalt d'un arbre No és just per a Joan Baez, la gran diva del revaival folk dels seixanta als Estats Units, quedar situada en un mateix pla informatiu que l'esperpèntica 'Tita' Cervera. Però el cas és que la defensa dels arbres ha unit informativament Baez i la baronessa. 'Joan Baez se sube a un árbol', aquest és el títol de l'article que El País dedica a la cantant. Ben aviat veiem que és molt el que separa Tita de Joan: La Baez defensa una granja urbana, situada en un barri deprimit de Los Angeles. Un dels pocs espais verds de la zona. Baez defuix el sentimentalisme i l'anècdota i ens porta molt més enllà de la noguera on ha decidit 'plantar-se'. En realitat, la Baez no ens parla d'arbres, sinó de quina societat volem... i mereixem. La xarxa, en perill Les seccions de tecnologia d'alguns dels principals mitjans del món n'han anat ben plens, aquesta darrera setmana. El titular de l'edició digital de la BBC era prou explícit: 'Web inventor warns of 'dark' net' (l'inventor de la xarxa adverteix de la xarxa 'fosca'). Sir Tim Berners-Lee, el científic britànic que l'any 1989 va desenvolupar una eina que permetia als científics compartir dades i que des d'aleshores va anar evolucionant fins a esdevenir la xarxa actual, -una autèntica revolució-, ha alertat contra els intents d'algunes grans empreses de telecomunicacions nordamericanes d'establir una 'xarxa' preferencial de pagament. Berners-Lee, que actualment és el director del World Wide Web Consortium, creu que internet s'ha de continuar basant en un model obert, i que respongui a la neutralitat de la xarxa: tothom ha de tenir el mateix nivell d'accés a la web i la informació que hi circula s'ha de tractar sense distincions. En definitiva, que, si se'm permet un exemple un pèl excèntric, ha de ser igual de fàcil accedir a la web de l'espai d'interès natural de la Punta de la Móra que a la de l'Starbucks. Als EUA, la cambra de representants ha fet una declaració subratllant la necessitat de mantenir la neutralitat, tot i que els lobbys de la telecomunicació (així ho explica Popular Science i la CNN en un article titulat Coming soon: the web toll -ben aviat, el peatge de la web-) voldrien que el Congrés votés sobre aquesta qüestió abans d'acabar l'any. Les conseqüències de la lluita que ara ha començat a tenir lloc als EUA ens afectaran a tots. En depèn, en bona part, la qualitat de la informació que rebem. Tant de parlar dels 'perills de la xarxa'... per trobar-nos, finalment, amb 'la xarxa en perill'. La mort del Dursi Andreu Mas-Colell converteix el seu article del número 1145 de la revista El Temps en un sentit obituari del DURSI, el Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat, desaparegut en l'última remodelació decidida pel president Maragall. Mas-Colell hi diu: 'Si la universitat i la recerca han de ser importants en aquest futur, si han de ser un dels motors econòmics de Catalunya o si han de ser una de les llums de visibilitat externa del nostre país, llavors l'acció de la Generalitat és essencial. L'acció i el gest. I matar el Departament d'Universitat i Recerca com a subproducte d'una intriga una mica tronada pel control del Centre de Telecomunicacions és un gest deplorable. Revela el que es té, i el que no es té, realment al cap'. Per cert, que uns dies després, tres de les persones que havien dirigit el Departament -el mateix Mas-Colell, Manel Balcells i Carles Solà- signaven un article conjunt al diari AVUI. En selecciono l'últim paràgraf: 'els efectes de les polítiques de recerca i innovació són sempre a mig o llarg termini: cal fermesa i acció sostinguda, seriositat i rigor, i no calen cops de timó d'aparença erràtica i desorientadors per a persones, institucions i empreses'. Errors que es reconeixen El diari Libération es fa ressò de la visita que el delegat del govern francès de la seguretat nuclear, Marcel Jurien de la Gravière, ha realitzat a la Polinèsia, on van tenir lloc, entre el 1966 i el 1974, 41 proves nuclears. De la Gravière ha ofert més informació de la que es tenia fins al moment, un fet que es pot interpretar com un gest d'acceptació de responsabilitat. La visita del delegat, amb un gran tractament mediàtic, ha de ser el començament d'un seguit de gestos que han d'anar més enllà de demanar perdó 'en l'emotiu discurs de torn'. Cal respondre totes les preguntes obertes i cal disposar el pressupost suficient per atendre les víctimes i fer que les restes radioactives 'enfonsades' seguint els estàndards de seguretat de l'època no acabin donant més sorpreses desagradables.