Periodista
06/12/2006 - 00:00
La contaminació no té fronteres
Aquest dilluns, 12 de juny, el New York Times es fa ressò, en un extens reportatge, d'una notícia certament inquietant, per bé que gens sorprenent: les centrals de carbó del nord de la Xina; que l'any 2003 produïen, junt amb les dels EUA, la meitat de la producció de carbó al món; fan arribar la seva insalubre ombra fins la costa oest nord americana en la forma de núvol tòxic. La contaminació, ja es veu, no té fronteres. El periodista presenta els núvols tòxics, amb fina ironia, com el bé d'exportació menys conegut de la Xina. La Xina utilitza més carbó que la Unió Europea, els Estats Units i Japó junts. Si es manté l'actual tendència, l'any 2025, la Xina produirà, tota sola, la meitat del carbó del món. Un apunt final: l'energia, a la Xina, és barata, molt barata. I això és així gràcies a diferents subvencions estatals. Una estratègia, aquesta, força similar a la impulsada històricament als Estats Units. Kenneth Lieberthal, especialista en la Xina de la Universitat de Michigan, tanca l'article del NYT amb la següent cita: "ells estan fent ara, el que nosaltres hem fet en el passat".
L'aire enverinat de l'11-S
El País dedica la contraportada de l'edició del 6 de juny al Nova York, commocionat després de l'atemptat a les Torres Bessoes. El relat comença minuts després de l'ensorrament dels dos edificis i té un protagonista gens heroic. L'impenetrable núvol de pols que va formar-se a l'anomenada zona zero contenia centenars d'elements tòxics i contaminants, com ara amiant, gasolina i fins a 400 productes químics més. Ara, 8.000 treballadors -policies, bombers, personal sanitari, etc.- denuncien la ciutat de Nova York per no assistir-los amb el material adequat, i addueixen que pateixen seriosos efectes de la inhalació del fum i la pols, com ara problemes respiratoris, gastrointestinals, psicològics... El judici comença el pròxim 22 de juny.
Problemes que sonen
Emissions de gasos d'efecte hivernacle a l'alça, malbaratament d'aigua, construcció desfermada i erosió a la costa... Aquestes són les quatre línies que dibuixen, amb traç gruixut, la desastrosa situació ambiental de Portugal, segons els principals grups ecologistes que hi operen. Ho explica Mario de Queroz a l'Agència IPS, en aquesta notícia. Curiosament, aquesta descripció no seria gaire diferent de la que usaríem per referir-nos als Països Catalans.
Ambaixador del clima
Un títol ben curiós, el d'ambaixador del clima. Però des del vuit de juny passat, és el que ostenta l'anglès John Ashton, un diplomàtic de carrera, amb sòlida formació científica. Ell és el responsable del govern britànic -treballarà per una reforçada Margaret Beckett, que va passar de la cartera de medi ambient a la d'exterior el maig passat- per a negociar en clau global els assumptes relacionats amb el clima que afectin el Regne Unit. La primera feina és força imprecisa -construir les aliances internacionals que permetin amortir els efectes del canvi climàtic-, tot i que l'agenda del diplomàtic tindrà, previsiblement, notes més concretes... i delicades. Un dels grans problemes ambientals del Regne Unit, la seva dependència del carbó, no està en el camp d'acció de l'ambaixador, tot i que és la seva principal pedra a la sabata. Ho mig reconeix ell mateix: 'Com podem anar a Brasil o l'Índia i demanar-los que facin les coses bé, si nosaltres som els primers a no fer-les'. Les declaracions les recull, aquí, la BBC.
I aquest any... la desertització
El Dia Mundial del Medi Ambient, que esva celebrar el passat 5 de juny, es dedica, aquest 2006, a la desertificació. El catedràtic d'ecologia de la UB Narcís Prat dedica un breu article a El Periódico a la matèria. 'Aquest any el Govern espanyol ens informa -escriu Prat- que destinarà més de vuit milions d'euros a la lluita contra la desertització. Però el llistat d'actuacions espanta (la majoria són restauracions hidrologicoforestals o correccions hidrològiques), ja que l'experiència passada demostra que aquestes han estat fracassos estrepitosos i causants d'erosió. És realment efectiva la lluita contra la desertització a Espanya i al món?'. Per cert, la gent del Gepec, anunciaven en un comunicat que aquest any, ells, deixen de celebrar el Dia del Medi Ambient, que en l'actual concepció, els sembla més contraproduent que una altra cosa. El Dia del Medi Ambient és en realitat, cada dia de l'any, ens recorden amb encert.
L'era de la mobilitat
No parlarem de transport públic, ni de bicis, ni d'infraestructures viàries... parlem de mobilitat de les persones, parlem de migracions, de grans migracions. Avui, prop de 200 milions de persones viuen fora del seu país, 36 milions més que l'any 1990. Ho diuen les Nacions Unides i se'n fa ressò la BBC en aquest article.
Si els preus del petroli pugen...
... augmenta el teletreball. Aquesta és la relació causa efecte que la periodista del USA Today, Stephannie Armour ens proposa en aquest article. Recull els resultats de dues enquestes recents de LiveOps i de la Society for Human Resource Management. Els teletreballadors dels EUA comparteixen la preocupació amb els representants del G8 que, aquesta setmana, han advertit que la puja de preus del petroli és una amenaça clara pel futur. Ho explica Expansión en aquest article. Els ministres de finances dels països més rics del món sembla que ens vulguin tranquil·litzar -tot i que la seva ceguesa ens convida justament al contrari- quan ens diuen que, tanmateix, de moment la situació és bona, que l'economia va bé...
Aquest dilluns, 12 de juny, el New York Times es fa ressò, en un extens reportatge, d'una notícia certament inquietant, per bé que gens sorprenent: les centrals de carbó del nord de la Xina; que l'any 2003 produïen, junt amb les dels EUA, la meitat de la producció de carbó al món; fan arribar la seva insalubre ombra fins la costa oest nord americana en la forma de núvol tòxic. La contaminació, ja es veu, no té fronteres. El periodista presenta els núvols tòxics, amb fina ironia, com el bé d'exportació menys conegut de la Xina. La Xina utilitza més carbó que la Unió Europea, els Estats Units i Japó junts. Si es manté l'actual tendència, l'any 2025, la Xina produirà, tota sola, la meitat del carbó del món. Un apunt final: l'energia, a la Xina, és barata, molt barata. I això és així gràcies a diferents subvencions estatals. Una estratègia, aquesta, força similar a la impulsada històricament als Estats Units. Kenneth Lieberthal, especialista en la Xina de la Universitat de Michigan, tanca l'article del NYT amb la següent cita: "ells estan fent ara, el que nosaltres hem fet en el passat".
L'aire enverinat de l'11-S
El País dedica la contraportada de l'edició del 6 de juny al Nova York, commocionat després de l'atemptat a les Torres Bessoes. El relat comença minuts després de l'ensorrament dels dos edificis i té un protagonista gens heroic. L'impenetrable núvol de pols que va formar-se a l'anomenada zona zero contenia centenars d'elements tòxics i contaminants, com ara amiant, gasolina i fins a 400 productes químics més. Ara, 8.000 treballadors -policies, bombers, personal sanitari, etc.- denuncien la ciutat de Nova York per no assistir-los amb el material adequat, i addueixen que pateixen seriosos efectes de la inhalació del fum i la pols, com ara problemes respiratoris, gastrointestinals, psicològics... El judici comença el pròxim 22 de juny.
Problemes que sonen
Emissions de gasos d'efecte hivernacle a l'alça, malbaratament d'aigua, construcció desfermada i erosió a la costa... Aquestes són les quatre línies que dibuixen, amb traç gruixut, la desastrosa situació ambiental de Portugal, segons els principals grups ecologistes que hi operen. Ho explica Mario de Queroz a l'Agència IPS, en aquesta notícia. Curiosament, aquesta descripció no seria gaire diferent de la que usaríem per referir-nos als Països Catalans.
Ambaixador del clima
Un títol ben curiós, el d'ambaixador del clima. Però des del vuit de juny passat, és el que ostenta l'anglès John Ashton, un diplomàtic de carrera, amb sòlida formació científica. Ell és el responsable del govern britànic -treballarà per una reforçada Margaret Beckett, que va passar de la cartera de medi ambient a la d'exterior el maig passat- per a negociar en clau global els assumptes relacionats amb el clima que afectin el Regne Unit. La primera feina és força imprecisa -construir les aliances internacionals que permetin amortir els efectes del canvi climàtic-, tot i que l'agenda del diplomàtic tindrà, previsiblement, notes més concretes... i delicades. Un dels grans problemes ambientals del Regne Unit, la seva dependència del carbó, no està en el camp d'acció de l'ambaixador, tot i que és la seva principal pedra a la sabata. Ho mig reconeix ell mateix: 'Com podem anar a Brasil o l'Índia i demanar-los que facin les coses bé, si nosaltres som els primers a no fer-les'. Les declaracions les recull, aquí, la BBC.
I aquest any... la desertització
El Dia Mundial del Medi Ambient, que esva celebrar el passat 5 de juny, es dedica, aquest 2006, a la desertificació. El catedràtic d'ecologia de la UB Narcís Prat dedica un breu article a El Periódico a la matèria. 'Aquest any el Govern espanyol ens informa -escriu Prat- que destinarà més de vuit milions d'euros a la lluita contra la desertització. Però el llistat d'actuacions espanta (la majoria són restauracions hidrologicoforestals o correccions hidrològiques), ja que l'experiència passada demostra que aquestes han estat fracassos estrepitosos i causants d'erosió. És realment efectiva la lluita contra la desertització a Espanya i al món?'. Per cert, la gent del Gepec, anunciaven en un comunicat que aquest any, ells, deixen de celebrar el Dia del Medi Ambient, que en l'actual concepció, els sembla més contraproduent que una altra cosa. El Dia del Medi Ambient és en realitat, cada dia de l'any, ens recorden amb encert.
L'era de la mobilitat
No parlarem de transport públic, ni de bicis, ni d'infraestructures viàries... parlem de mobilitat de les persones, parlem de migracions, de grans migracions. Avui, prop de 200 milions de persones viuen fora del seu país, 36 milions més que l'any 1990. Ho diuen les Nacions Unides i se'n fa ressò la BBC en aquest article.
Si els preus del petroli pugen...
... augmenta el teletreball. Aquesta és la relació causa efecte que la periodista del USA Today, Stephannie Armour ens proposa en aquest article. Recull els resultats de dues enquestes recents de LiveOps i de la Society for Human Resource Management. Els teletreballadors dels EUA comparteixen la preocupació amb els representants del G8 que, aquesta setmana, han advertit que la puja de preus del petroli és una amenaça clara pel futur. Ho explica Expansión en aquest article. Els ministres de finances dels països més rics del món sembla que ens vulguin tranquil·litzar -tot i que la seva ceguesa ens convida justament al contrari- quan ens diuen que, tanmateix, de moment la situació és bona, que l'economia va bé...
Tast de premsa: secció d'opinió.
