La cura contra la pobresa (per Oriol Lladó)

La cura contra la pobresa 'Hi ha moltes distraccions allà fora, que van des de mòbils a ipods passant pels ordinadors. Ens cal recordar a les noves generacions que és important que esdevinguin creadors de tecnologia, i no només consumidors". Ho ha declarat així mateix Mosibudi Mangena, ministre de Ciència i Tecnologia de la República de Sudàfrica. Mangena inaugurava una exhibició de ciència i innovació al Sandton Convention Center, de Johannesburg. Com poden els joves africans passar de consumidors -això sempre que puguin consumir, no cal dir-ho...- a creadors? El ministre no concreta gaire més, almenys segons l'article del rotatiu Mail&Guardian, de la mateixa ciutat. Tanmateix, cal reconèixer la lucidesa del polític: sense ciència ni científics, Àfrica --ens diu el ministre-- està condemnada a fracassar en la implementació dels Objectius del Mil·lenni, que han de ser assolits l'any 2015 i que entre altres recullen la necessitat de reduir a la meitat la pobresa extrema, la promoció de la igualtat de gènere, l'assoliment de l'educació primària universal, la reducció de la mortalitat infantil en dos terços... És interessant la perspectiva que aporta la notícia: el futur del territori depèn de les persones que hi habiten i hi són sobiranes. No només de l'almoina internacional. Ara bé, també està clar que no tot és un problema de 'joventut hedonista', sinó més aviat de 'joventut poc motivada' principalment per la falta d'oportunitats que es deriva d'una determinada organització i gestió política. I com es motiva un país? Per començar, amb alguna cosa més que 'fires de mostres' i discursos paternalistes. El camí de Califòrnia El governador Arnold Schwarzenegger continua amb la seva creuada per convertir la lluita contra el canvi climàtic en un dels factors claus de la seva política. Califòrnia és la cinquena economia del món i la 12 en emissions de gasos que provoquen l'efecte d'hivernacle. Després d'un acord singularíssim entre republicans i democrates, --en aquest article de la BBC en podeu obtenir més informació-- l'estat més poblat dels EUA posarà en marxa un sistema de comerç d'emissions similar a l'europeu, pel qual les empreses tenen un màxim d'emissions permès, però se'ls permet negociar els excedents. L'aposta del governador 'terminator' és interessant; més que pel que té de desafiament a la política federal del govern Bush, que també; per la rotunditat amb la qual el polític situa el canvi climàtic en la seva agenda política, a tocar de les eleccions; i també per la voluntat de convertir l'estat en actor internacional. En aquest sentit, és bo recordar que fa un mes, Schawrzenegger va arribar a un acord amb Tony Blair per fer recerca conjunta en combustibles més nets. Un any del Katrina Un any de la catàstrofe del Katrina. La premsa internacional, i també la nacional, n'ha anat ben plena. A Reuters, s'han fet ressò de les declaracions de Thom Mayne, que amb el seu estudi Morphosis va guanyar l'any passat el prestigiós premi Pritzker. Mayne està treballant a hores d'ara en el disseny del Jazz Park, al downtown de Nova Orleans i també dirigeix el jurat d'un concurs per construir cases de protecció sota criteris de sostenibilitat. És des d'aquesta perspectiva que l'arquitecte s'ha preguntat... 'Si haguéssim de construir de nou, ho faríem de la mateixa manera?'. 'La resposta és: no, de cap manera'. Menys edificis, més densitat, ús d'espais naturals com a protecció de les trames urbanes, rehabilitació de zones humides com a cinturó de seguretat... Són algunes de les idees aportades per Mayne, i que lliguen amb l'estudi de la IUCN -presentat la setmana passada i consultable aquí- que demostra com la gestió sostenible dels ecosistemes ajuda a pal·liar els efectes de desastres naturals com ara terratrèmols, inundacions, tsunamis. Per cert, Mayne es mostra confiat amb la forma com els habitants de Nova Orleans es poden prendre aquest nou model de ciutat, tot i que adverteix que 'han de ser part del procés'. Un arquitecte 'estrella' que ens recorda la importància de la participació ciutadana. Tota una novetat. El destí de les nacions 'El destí de les nacions depèn de la manera com són alimentats els seus ciutadans'. Amb aquesta cita de Jean Anthèlme Brillat-Savarin, inclosa en la seva obra la 'Psicologia del Gust', de 1825, Alice Waters obre el seu article 'Slow Food Nation', per al número de setembre de The Nation, la revista de referència de l'esquerra nordamericana. Waters reivindica amb convicció un nou model d'alimentació. L'interessant, en aquest cas, és que l'autora no només ens parla del producte -que ha de ser més saludable i més segur, està clar- sinó que posa l'accent també en la forma com preparem i mengem aquest mateix producte. És important si les verdures contenen pesticides o si provenen o no de cultius transgènics... però també és important l'estona que dediquem a preparar-les o bé si ens asseiem a taula per degustar-les. Una nació que sàpiga apreciar els valors d'això que es defineix com a 'menjar lent' (slow food) en contraposició al menjar ràpid (fast food) no només serà una nació més saludable, sinó també més democràtica. És la tesi de l'autora, que subratlla que al voltant d'una taula s'enforteixen els vincles socials i s'aprèn a interactuar de forma més tolerant, generosa i cívica. Res que al mediterrani no practiquem de fa segles. Res que, malgrat això, no ens convingui recordar de tant en tant. Per si de cas.