Ciència religiosa (per Oriol Lladó)

Ciència i religió, estratègia comuna? 'Amb un sòlid consens que les notícies sobre l'evolució a partir de la selecció natural i sobre el naixement de l'univers originat pel big bang estan perdent pes en el mercat intel'lectual mundial... el gruix de la discussió va acabar ancorada en l'estratègia. Com pot respondre la ciència sense semblar una altra ideologia més?' Una pregunta que planteja un dens i polièdric article de George Johnson al New York Times i que titula 'A free-for-all on science and religion', i que resumeix una trobada de científics al Salk Institute for Biological Studies de La Jolla, Califòrnia. L'article en qüestió aborda preguntes com: els científics han d'encarar la seva feina emparant-se en les maneres de l'evangeli? Hi ha una 'bona nova' a explicar? Si la ciència és l'instrument de la racionalitat, l'eina per aconseguir un món millor a partir del dubte constant, de l'assaig sense fi, de la prova i l'error... com superar el relativisme que la condemna a un saber més. La teoria de l'evolució i el disseny intel·ligent --un corrent cada vegada més desvergonyidament estès al món anglosaxó- són 'només' dues ideologies? Ras i curt: es poden posar a un mateix nivell? Un debat provocador i incòmode, però per damunt de tot, un debat necessari. La preocupació per l'avenç dels arguments del 'disseny intel'ligent' és especialment justificada als EUA. Tanmateix, el debat que va tenir lloc a La Jolla va més enllà d'aquest país. Fora de la cada cop més precària petita Europa laica, el pes de la religió és cada vegada més potent. Això no és necessàriament negatiu, està clar, però pot implicar el xoc d'una determinada manera de mirar el món. La fe i la ciència han estat compatibles des de la il·lustració. Ho seran també en el futur? Hi ha científics que s'han pres amb interès el trobar la resposta a aquesta pregunta. I el que és més important, han començat a debatre sobre com protegir les fronteres de la ciència. És una bona notícia. Els Maya i la diversitat cultural The Nation és el portaveu dels EUA que estan a l'esquerra dels demòcrates. Un article recent, obra de Earl Shorris, i que titula Mad Mel and the Maya aborda des d'una perspectiva gens sorprenentment crítica la seva última obra, Apocalypto. El director i actor australià ha fet bandera d'un dogmatisme profundament reaccionari, a les antípodes dels postul'lats de la revista. Anem a pams. El polèmic film està rodat íntegrament en maya antic i mostra la impressionant cultura mesoamericana, amb la qual disciplines com les matemàtiques o l'astronomia van viure grans avenços. Si això és així, i així ho assegura el material de promoció del film, quin és el problema? The Nation es fa ressò de les raonables crítiques que assenyalen la falta d'actors mayes, la manca de connexió de la pel'lícula amb els grups i plataformes indígenes que avui lluiten per la dignitat d'aquesta cultura amenaçada. En canvi, Gibson ofereix un bany de sang, que beu d'aquella postal turística simplificada que sobredimensiona la violència de les cultures mesoamericanes. Apocalypto reivindica la diversitat cultural o és l'enèssim invent de la maquinària de hollywood tornar a posar al mercat, amb nous acabats, el mateix producte. El cas d'Apocalypto enllaça amb un altra notícia recent. Les queixes dels indis mapuches per la traducció sense permís que Microsoft ha fet a la seva llengua del seu nou sistema operatiu. Tot plegat ens parla de la diversitat cultural, que és un capital irrenunciable, com és la biodiversitat. Tant en el cas del film de Gibson, com de la traducció del sistema operatiu cal prendre nota de l'estratègia de la sostenibilitat, que posa també posa l'accent en la participació, en el respecte pel medi, en l'impuls d'economies justes, ben establertes en el territori. No és només una qüestió de públic potencial i d'estratègies de màrqueting... Han arribat a una conclusió interessant la gent de l'Escola Valenciana, que aquests primers dies de desembre han fet el seu congrés dedicat a la sostenibilitat. Vegeu, com a prova, aquest article.