Periodista
27/12/2006 - 00:00
Va creixent el col·lectiu de persones que cada cop valoren més el silenci. De vegades, s'arriba a tenir la sensació que el silenci és música. El silenci de la natura, diuen, es considerava música per part dels compositors clàssics europeus. També alguns estils clàssics de la música hindú estan fortament inspirats per la natura.
Els que hi entenen en música, i especialment en música clàssica, afirmen que la música dels grans genis com Bach o Beethoven guarda una íntima relació amb l'ordre i perfecció de la natura i, fins i tot, s'haurien servit de la seva mística. Contemporanis com Vivaldi, Bach o Händel i més tard Haydn, Mozart o Beethoven van composar obres amb noms inspirats en la natura.
La relació entre música i natura és extraordinàriament difícil de retrobar avui dia. Hi ha artistes urbans que reivindiquen determinats instruments de percussió utilitzats en rictus culturals vinculats a ofrenes a la natura o també a cultes de santeria. Els instruments en qüestió inclouen, per exemple, els bongos. Aquest instrument i la música i rítmica que se n'extreu és més fàcil d'associar al paisatge urbà, al soroll i, fins i tot, a la contaminació que no pas a la mística present a les quatre estacions de Vivaldi.
Tanmateix, no deixa de ser una llàstima que l'abús que es fa del volum amb el que alguns gaudeixen de la música urbana faci que molts acabem percebent-la com soroll i com contaminació, i no com quelcom proper a la natura i a la capacitat d'elevar l'esperit. Personalment, no em desagraden gens els bongos, més aviat el contrari. I soc capaç d'escoltar 'gairebé' qualsevol tipus de música. Només tinc un problema amb el volum i, especialment, amb el fet que m'obliguin a escoltar en un moment i lloc determinat una música que no vull sentir o no em ve de gust precisament aleshores.
En el volum, lloc i moment adequats, la música és màgica, ho arregla tot, apaivaga les feres i els petits, canvia l'estat d'ànim, fa les coses més boniques. Mal utilitzada es converteix en soroll i contaminació.
