Periodista
21/02/2007 - 00:00
El febrer és època d'exàmens per als estudiants universitaris, que no vol dir descans per als que ens dediquem a la docència. La majoria de dubtes dels estudiants sobre temaris i continguts es resolen en tutories intensives, deu dies abans de les proves d'avaluació. En aquest breu lapse acadèmic, els joves universitaris, com superherois, posen al dia els programes de les assignatures, aconsegueixen els apunts i, fins i tot, descobreixen que una determinada matèria sobre sostenibilitat els agrada tant que podrien triar-la com opció professional.
Sembla impossible poder fer tantes coses, o almenys fer-les bé, només en deu dies. Però resulta que la capacitat de fer moltes coses -alhora i bé- ja no és una característica atribuïble només a la condició femenina, sinó també a la condició de jove.
Avui la joventut va des del 18 als 35 anys, segons diuen els estudis sociològics. Potser fins i tot comença abans i segur que acaba després, almenys emocionalment. El cas és que un 'jove' durant aquesta etapa de la vida ja no es dedica únicament a estudiar, sinó que també fa pràctiques no remunerades com becari; té un parell de feines mig remunerades, una a les tardes i l'altra el cap de setmana; surt amb els col·legues; fa esport; i està implicat en temes socials i ambientals.
Això com s'encaixa? S'encaixa d'una forma sorprenent i de vegades amb molt poca comprensió per part dels anomenats adults. La idea principal és la de l'aprofitament de sinèrgies o, simplement, assegurar-se que allò que es fa cobreix múltiples objectius. Per exemple, un alumne em deia que no volia fer només de voluntari en una oenegé: 'faig de monitor d'esports en un casal de petits, de manera que em poso en forma i m'implico amb un projecte social'. Trien les feines de cap de setmana no per resoldre la falta de personal en el comerç i l'hostaleria, sinó en funció de les seves preferències d'oci: servint copes, donant classes d'esquí, etc.
Això genera algun problema? Als docents ens dóna molts mals de cap el fet que no assisteixin a classe o, si ho fan, que no puguin limitar-se a escoltar i prou. Però a la societat, aquesta capacitat sinèrgica dóna per resultat joves que enlloc d'anar només a un viatge en interrail per Europa, fan de cooperants internacionals en les seves vacances. O enlloc de triar només una feina, aposten per nous perfils professionals amb dimensió ètica, social o sostenible. I fins i tot, enlloc de crear només una empresa, es converteixen en emprenedors responsables, amb idees de negoci basades en criteris de responsabilitat social. No està tan malament.
