Podem passar del tuperware al suïcidi com a espècie? (per Oriol Lladó)

Amb aquella saludable distància de la premsa angolsaxona, la periodista del New York Times, Ruth La Ferla ens explica com un grup de joves dames de la societat novayorkesa participen en una xocant barreja que enllaça les prosaiques reunions 'tuperware' amb la presa de consciència ambiental. Les senyores Renée Rockefeller, Valesca Guerrand-Hermès, Melania Trump o Jessica Seinfeld -cognoms ben il·lustres, ja ho veuen- es troben al voltant d'una taula perfectament diposada, i mentre segurament degusten un te preparat amb rigorosa solvència, sospesen les avantatges de diferents productes de neteja verda. La companyia Shaklee, amb seu a San Francisco, té al mercat diferents kits de neteja, lliures de tòxics i respectuosos amb el medi. Res que no tinguin ja altres companyies. El que és nou en aquest cas és la venda a domicili, i en especial la impecable estratègia de comunicació que ja ha aconseguit una glamourosa ressenya a un dels diaris més importants del món. Desembussadors de lavabo, sostinguts en mans de manicura perfecta, una combinació xocant, i improbable, tanmateix. Les Rockefeller, Trump o Seinfeld difícilment utilitzaran mai aquests productes. Diria que l'ecologia puntua en un món on cal trobar noves maneres de diferenciar-se del nou ric de torn. Un producte per netejar els vidres esdevé un producte per netejar les consciències. I permet continuar passejant-se, amb estudiada altivesa reforçada, per les festes més selectes. La fi del món, la fi de l'espècie 'De la bossa o la vida', disjuntiva que encara abanderen alguns dels d'àvids desenvolupistes actuals (només interessats en la bossa, és clar) a 'la terra o l'home', elecció que sembla anar contra la nostra mateixa natura i que, no obstant, proposa el moviment VHEMT, Voluntary Human Extinction Movement. En parla l'Independent en aquesta notícia. La gent del VHEMT proposa deixar de tenir fills, com a aportació de pes al futur del planeta. L'única manera de salvar el món, per tant, és que l'home deixi de ser-hi present. Aquest moviment és marginal quasi per definició i sembla pensat per seduir caps de redacció amants de rareses informatives o el cor dels articulistes àvids de notes de color en els seus escrits. Qui ha rera aquest moviment? Les U Knight, explica el diari britànic, un mestre de mitjana edat d'Oregon. La incandescent mirada del predicador -els mateixos predicadors que ara fa menys de dos segles conquerien les terres del migoest nordamericà amb la pistola en una mà i la bíblia a l'altra- ens glaça el cor des del fons del temps proposant-nos no res menys que el suicidi com a espècie. El consell de seguretat de l'ONU Le Monde explica, per la seva banda, la intervenció de Margaret Beckett, ministre d'afers estrangers del Regne Unit que va aconseguir que, per primera vegada a la història, el consell de Seguretat de les Nacions Unides tractés sobre el canvi climàtic. El diari francès explica que el debat es va fer, a pesar de les reticències dels Estats Units, Rússia i la Xina. Beckett va argumentar en el consell que la crisi del Darfur era, en el fons, una conseqüència més del canvi climàtic. 200.000 persones han mort i 2,5 miliions de persones s'han hagut de desplaçar des del 2003. Què en deu pensar Les U Knight?