Neologisme en bones hores (per Oriol Lladó)

El gadget és un neologisme en bones hores. Els periodistes ja l'han incorporat a la maleta d'utilitats, i aquest és, diria, el millor termòmetre per jutjar-ne l'extensió. La nostra llista de regals d'aniversari o de nadal n'és ben plena, de gadgets, encara que no en diguem així, encara que en dissimulem la volatilitat envoltant-lo d'una funcionalitat, no sempre contrastada... ni contrastable. Gadget fa de mal traduir, com tots aquests anglicismes que troben el seu lloc en la nostra quotidianitat tecnològica a penes sense trobar-hi resistència. Trasto? Artilugi? Complement? És curiós que una de les primeres definicions que em venen al cap sigui la de 'trasto', com si ni tan sols jo, usuari habitual d'aquesta mena d'artefactes en la seva versió MAC, ni tant sols hi acabés de veure el sentit. Carregadors de mòbil extra, gps, lectors de targetes, discs durs externs, televisions de plasma, dvd portàtils... No cal dir que alguns d'aquests elements no només són útils, sinó que en alguns casos són fins i tot eines de treball. Potser el 'gadget' no es defineix per l'objecte en si, sinó per l'ús que se'n fa. Molt propi del nostre temps, l'actitud mana sobre el material. La BBC dedica als gadgets aquest interessant article. Aquests petits (o grans) complements electrònics estan amenaçant els estalvis d'energia aconseguits en altres àmbits (bombetes de baix consum, millora de l'eficiència d'alguns aparells, etc). Ho fan perquè alguns d'ells, rera el prestigi de la novetat, no tenen ben resolt (hi han passat de puntetes, vet aquí) el comportament en la despesa de l'energia, o no són útils i necessaris, o bé, senzillament substitueixen aparells encara útils. El gadget l'associem a l'alegria consumista d'un dissabte a la tarda... i no a la necessitat. La mateixa història de sempre, és clar! Ál Gore ha publicat un article al New York Times. És, de nou, la mateixa història de sempre: el canvi climàtic està passant, és possible fer-hi alguna cosa, és una qüestió ètica fer-hi front i cal un canvi en el nostre paradigma de consum. Ras i curt, el que ja li hem sentit altres vegades: Gore ha hagut de renunciar a la temptadora vanitat de fer un discurs nou i original cada vegada; per l'eficiència d'un missatge ben pautat, on cada coma ha estat pensada i repensada desenes de vegades. La repetició és la gran arma de tots els profetes. De l'article d'aquest dilluns, però em quedo amb un detall. Gore cita Reagan, amb habilitat i amb oportunitat... no cal dir que gens casualment. Utilitzant un dels grans referents de l'ultraliberalisme, dins les files dels quals trobem bona part de la gent que avui encara és reticent a acceptar el repte del canvi climàtic, Gore fa una aposta de valent pragmatisme. La paraula 'Kyoto' està feta malbé --sosté l'exvicepresident-- perquè molta gent la demonitzat i és incapaç de donar-li una segona oportunitat. Gore suggereix canviar-li el nom (Reagan ho va fer amb el polèmic programa armanentístic SALT, que es va batejar de nou com a START i així va aconseguir tirar endavant la seva iniciativa) ... Però Gore pot parlar de Reagan, però no és Reagan. Gore proposa un canvi de nom, però això és només una estratègia conjuntural. El que cal és reprendre el fil de Kyoto l'any 2012 amb les ambicions muliplicades.