El color de l'aigua: lectura d'estiu (per José Luis Gallego)

Fa uns dies, en una entrevista molt amable em van demanar quin era el meu color preferit, i en respondre que el meu ha estat sempre el transparent l'entrevistadora va posar cara de sorpresa i em va fer notar amb molta delicadesa que això no podia ser, perquè 'el transparent -em va dir- no és un color; el transparent de fet no existeix'. És curiós, però el cert és que, com aquella simpàtica reportera, hi ha molta gent que opina que el transparent mai no ha estat un color i que per suposat no es troba a la natura. I és aquí on us vull convidar a que recordeu quina a estat la última vegada que l'heu vist, el transparent, que viatgeu cap enrere per la ruta de la memòria fins retrobar-vos amb les vostres pròpies transparències. En el meu cas els millors transparents me'ls ha ofert sempre l'aigua. Recordo un transparent absolut quan era adolescent, en una excursió des de Queralbs cap al Coma de Vaca, per l'Alt Fresser, quan ens vàrem quedar sense aigua a la cantimplora i vaig decidir de baixar al riu, mig amagat sota el gel i la neu (o millor dit, disfressat d'aquests) per omplir-la. En creuar el pont vaig mirar les aigües i vaig veure una truita d'arc iris que, tot i ser una espècie alòctona, introduïda pels pescadors esportius per repoblar els rius, el cert és que vista des de dalt esdevé molt bonica, tota pintada de pigues de colors (d'aquí el nom). Doncs era tanta la transparència que portava el Fresser encara al seu bressol que us asseguro que semblava que els peixos estiguessin fora l'aigua, allà al mig les pedres com si fossin unes sargantanes de colors. Allò era el transparent. Com ho és l'aigua de la font al mig del bosc quan anem al broll i ens omplim les mans per a beure. Aquella aigua fresca i sana, absolutament mineral, no és que sigui invisible, al contrari, ho és molt de visible, perquè és d'una transparència que enamora. O les aigües de Cala Estreta, al litoral de Begur, en el primer bany de l'any, encara primavera, quan fiques els peus a l'aigua i sens que ets a dins només pel fred doncs, vistos des de dalt, els peus són encara fora de tanta transparència com atresora encara el nostre estimat Mediterrani a bona part de la nostra costa. Quan era petit, amb els pares i els meus germans anàvem a banyar-vos a la Muga al seu pas per Sant Llorenç. Més d'una vegada m'havia passat un blauet per sobre el cap, a un pam de l'aigua, que hi feia niu a un barranc de la riba. Aquells records són encara ben transparents en la meva memòria. Preservar la transparència. Aquest és un dels motius que m'impulsen a escriure i a dir el que dic i escric. No hi ha color més bonic al món que el transparent. El transparent de l'aire a dalt les muntanyes. El transparent de la mirada d'un pit roig quan se't planta al mig del bosc i t'examina de dalt a baix. Però sobre tot, insisteixo, el transparent de l'aigua. Aquest estiu, busqueu les vostres transparències en l'aigua, convertiu-vos en caçadors d'aigües transparents, col·leccioneu-les. Busqueu-les al racó de la natura on sou a punt de fugir i valoreu el fet de viure en un país tant ric en aigües transparent, perquè ho som. Tanmateix però, permeteu-me que us apunti la necessitat de conservar-les, de no malmetre ni una més, de ser garrepes i no cedir ni un pam del transparent de les nostres aigües. I per fer-ho es tracta de posar en marxa un mecanisme per tots coneguts: el de gaudir sense malmetre, estar sense que ningú s'adoni que hem estat. Segons m'han dit als jardins de l'Índia no hi ha cap cartell que posi 'prohibit trepitjar la gespa'. Ans al contrari el que fan els hindús és aprendre a trepitjar-la des de petits per caminar sense malmetre-la. Fantàstic. I ja és això: aneu a banyar-vos als pous d'aigua esmaragda de la riera de Marlés, llenceu-vos de cap a les basses profundes i transparents del Montsant, banyeu-vos mentre beveu aigua (quin privilegi!) al Toll del Vidre, prop d'Arnes, a la Terra Alta. Gaudiu dels nostres rius, de les nostres aigües, però, sius plau, preserveu la seva transparència. I si, estimada companya, potser vas estar encertada. Potser el transparent no és un color. Potser el transparent és un estat de l'ànima. Us el desitjo amb totes les meves forces. Bon estiu i ens retrobem al setembre aquí, sota el roure.