[APUNT] Saturació (per Ramon Folch)

La frustrant societat del desconeixement per excés d'informació està desplaçant la creativa societat del coneixement en què somnien els informats. Abans es fonien els ploms, ara salten els limitadors. A la pràctica, ve a ser el mateix. Davant de sobrecàrregues o de corrents de curtcircuit el sistema es desconnecta. Sort n'hi ha. Altrament, la instal·lació es cremaria. El 1774 ja es van inventar els primers fusibles, quan l'electricitat encara no passava de curiositat per a il·lustrats. Sense interrupcions protectores no guanyaríem per reparacions. La ment humana funciona de manera comparable. Superat un determinat llindar, desconnecta. Un increment excessiu de qualsevol estímul no desencadena una reacció perceptiva proporcionada, fins i tot pot arribar a abolir-la. Passa amb el fred, el soroll o les emocions. I amb la informació. Massa informació no informa. Al contrari, inhibeix. La sensació de ser incapaç de processar condueix a la interrupció perceptiva. Un amperatge informatiu excessiu fon els ploms de l'atenció. En els darrers anys, les interfícies comunicatives han proliferat i s'han sofisticat. El volum i la complexitat de la informació no sol·licitada que rep diàriament cada ciutadà són enormes. La publicitat omnipresent o la premsa escrita i audiovisual el submergeixen en un oceà informatiu, amb diaris gratuïts inclosos. El grafisme informàtic generalitza infografies més incomprensibles com més esplèndides. Massa dades, massa poca jerarquització informativa. El resultat és la interrupció perceptiva: el ciutadà desconnecta i no processa. Paradoxalment, una frustrant societat del desconeixement per excés d'informació està desplaçant la creativa societat del coneixement en què somnien els informats. Tertúlies Tracto d'imaginar-me les tertúlies dels noucentistes, fa quasi un segle. Se'm fan presents aquelles conegudes fotos dels tertulians al jardí romàntic de l'Ateneu Barcelonès o al restaurant La Punyalada. Hi apareixen Josep M. de Sagarra, Eugeni d'Ors, Josep Pla, Joan Crexells, Pompeu Fabra... Costa poc de suposar l'elevat nivell de la conversa. Si més no, en sabem una cosa: dedicaven hores a canviar impressions. Canviar impressions vol dir escoltar tant com parlar, si no més. Escoltar és essencial en tota tertúlia. Cadascú parla poc perquè escolta molt mentre l'altre parla. Escolta i aprèn. Canviar impressions vol dir contrastar punts de vista i modificar parers davant de millors criteris. A les tertúlies es posen en comú les idees de tots per tal que tots en surtin amb idees renovades. Em pregunto, doncs, per què s'anomenen tertúlies aquests guirigalls radiofònics en què molts parlen alhora sense escoltar ni dir gran cosa. S'hi proclamen emfàticament banalitats o es deixen caure disbarats colossals amb aplom arrogant, amb ganes d'enlluernar i sense voluntat d'aprendre. Mentre vaig amb taxi, em turmenta sovint la xerrameca gratuïta de pretesos omnòlegs, usualment mesetaris, que desbarren en els temes que conec (infereixo que potser també en els altres). És de doldre, perquè ens convé molt pensar coralment. Vivim la construcció atropellada d'un nou model socioeconòmic i ambiental. Constantment n'he de modificar la percepció, a la llum del que aprenc cada dia. Els tertulians educarien l'audiència amb profit, si ells mateixos aprenguessin alguna cosa. Però la majoria solen estar massa ocupats omplint amb paraules la pròpia sordesa. Tertúlia versus logomàquia, doncs. Quina llàstima.