El futur energètic que estem creant és insostenible. Si continuem com fins ara, el subministrament energètic per abastir les necessitats de l'economia mundial durant els propers vint-i-cinc anys serà massa vulnerable a la fallida per manca d'inversions, catàstrofe ambiental o interrupcions sobtades del subministrament.
El paràgraf anterior és una traducció, paraula per paraula, del pròleg del World Energy Outlook 2006 de l'Agència Internacional de l'Energia (AIE), l'informe que aquest organisme dependent de l'OCDE publica periòdicament sobre l'estat de la qüestió energètica al món.
Ens hem de sentir al·ludits per aquest ombrívol missatge, aquí a Catalunya? El missatge de l'AIE fa referència al nostre actual model energètic, que en més d'un 80% és dependent dels combustibles fòssils. Com sabem prou bé, la crema d'aquests combustibles produeix emissions de gasos que alteren l'equilibri actual de l'atmosfera, i a més són finits. La transició cap a un altre model energètic està amenaçada, doncs, del perill d'interrupció del subministrament (més del 70% de les reserves de petroli i gas es concentren a l'Orient Mitjà, el Caucas i Rússia), de la manca d'inversions en noves tecnologies energètiques, i dels efectes ambientals de la crema de combustibles fòssils (el canvi climàtic).
(F)
Si sumem els consums de combustibles fòssils a Catalunya (dades de 2005), ens trobem amb que constitueixen un 76% del total. Això s'explica per la forma com es comptabilitza l'energia primària que es genera a les centrals nuclears i que representa el 20% [1]. Aquesta és també una energia molt contaminant, encara que de forma diferent, i que fa servir tecnologia forània depenent d'un altre combustible finit i que també hem d'importar: l'urani. En tot cas, la bona notícia és que fem servir poc carbó, el combustible fòssil més contaminant. Però en el cas del petroli, Catalunya n'és molt més dependent que la mitjana mundial (50% davant del 35% mundial o del 38% de l'Europa més desenvolupada).Així doncs, amb un model energètic dependent gairebé de manera absoluta d'energies contaminants i que provoquen una forta dependència exterior, Catalunya s'hauria de prendre molt seriosament les advertències de l'AIE. Especialment pel que fa al petroli, que representa la meitat de l'energia primària consumida al país i que com el principal combustible fòssil usat a nivell global serà el que primer doni símptomes d'esgotament.
Quina és la solució a aquest problema? Evidentment, un desplegament ràpid i ambiciós de les energies renovables, que al nostre territori tenen un gran potencial, i l'abandonament progressiu dels combustibles fòssils i l'energia nuclear. El Pla de l'Energia de Catalunya camina en aquesta direcció, però serà necessari fer més, i sobre tot, fer-ho quan més aviat millor.
Però les energies renovables, per sí soles, no seran suficients. Haurem de canviar els nostres hàbits i la nostra economia, en definitiva, la nostra manera de viure, si volem resoldre alhora la crisi del nostre model energètic en els seus dos vessants: el canvi climàtic i la crisi energètica.
[1] L'electricitat que generen les nuclears es tradueix, a diferència del que es fa amb les renovables, en energia primària equivalent d'acord amb l'energia térmica que generen, no l'elèctrica. Això fa que es multipliqui per tres la seva contribució relativa.
