Trobada d'experts en gestió de residus municipals a Praga, la capital de la República Txeca, sota els auspicis de Pro Europe. Aquesta entitat aglutina tots els sistemes integrats de gestió (SIG) que promouen la recollida selectiva dels envasos a tota Europa més Estats Units, Mèxic i Canadà.
Ecoembes, l'entitat que gestiona des del 1998 el reciclatge dels envasos lleugers a Espanya (excepte el vidre, que té el seu propi SIG a l'estat: Ecovidrio) fa una presentació molt ufanosa dels resultats obtinguts fins ara. Segons aquesta empresa sense ànim de lucre, en els darrers 10 anys s'ha aconseguit passar del 5% inicial al 55% actual en el reciclatge dels materials procedents de les ampolles i embolcalls de plàstic, llaunes, brics i envasos de paper i cartró.
Amb aquestes dades exposades a la pantalla del centre de convencions de la capital txeca els responsables d'Ecoembes declaraven solemnement que Espanya acomplia un any abans de la data fixada (final de 2008) els objectius marcats per les autoritats europees en el reciclatge d'envasos. Tanmateix això permetia l'Estat Espanyol situar-se al grup capdavanter, al mateix nivell que Holanda, Irlanda, França o Canadà, si bé encara molt lluny dels resultats que s'estan obtenint a Luxemburg, Àustria o Bèlgica, que freguen el 80% o dels que va presentar Alemanya, que camina cap a l'excel·lència, més enllà del 90%.
Tanmateix, les dades de reciclatge presentades per Ecoembes per tipus de materials, també superaven les xifres marcades per la UE, amb un 74,4% de paper i cartró (quan l'objectiu era del 60%); un 32,5% dels envasos i embolcalls de plàstic (objectiu, 22,5%); un 63,2% dels envasos metàl·lics (l'objectiu aquí era del 50%); i un 38,2% de la fusta (objectiu: 15%).
Segons el SIG espanyol, les comunitats que estan fent una millor feina en la recollida selectiva d'envasos a través del dipòsit que fan els ciutadans al contenidor groc són per aquest ordre: Navarra, La Rioja, País Basc i Catalunya. Fins aquí tot perfecte.
Ara bé, l'apunt polèmic ens el va donar el mateix director general de l'empresa, el català Melchor Ordoñez, quan ens anuncià que segons els propis càlculs del sector, el sostre del reciclat d'envasos i residus d'envasos a Espanya es situaria en torn al 80% del total, ja que una xifra superior no seria sostenible donat l'alt nivell d'emissions de CO2 associades a la recollida i lliurament dels residus del contenidor groc a llocs molt allunyats de les plantes de tractament, que superarien de molt l'estalvi obtingut amb el seu reciclatge.
És per això que els mateixos responsables de Ecoembes declaren que la prevenció i la reutilització han de ser tan importants com el reciclatge dels residus, és a dir, que el millor residu és el que no es genera, i que abans de escollir un producte al punt de consum és recomanable triar aquell que ens obliga a gestionar menys materials de residu.
A aquesta tasca ha de contribuir la propera entrada en vigor de la normativa que obligarà les marques de productes de gran consum, incloses totes les d'alimentació, a incloure en les seves etiquetes informació al consumidor sobre quant contaminen els seus envasos i embolcalls.
Consum responsable i reducció molt abans que reciclatge i valorització. Quelcom que ara comença a ser acceptat per tothom. Ja era hora.
