Pitjar l'accelerador

Periodista
18/06/2008 - 00:00
El país viu la segona crisi de recursos en poques setmanes (primer l'aigua, després el combustible) i el nostre imaginari el tenim de viatge al país dels paisatges impossibles

He tingut algunes estones regalades per a la reflexió, aquests últims dies. Dalt del cotxe, dilluns passat, feia una enorme cua a la gasolinera del meu barri. Els minuts davant del volant immòbil els vaig dedicar a pensar sobre el cotxe i la publicitat. A través de la finestra veia un anunci gegantí amb un gran cotxàs que havia arribat no sé com, no sé per on i (sobretot) no sé perquè dalt d'una irreal muntanya de vistes vertiginoses. Hi ha un dia, pensava jo, que la publicitat deixa d'explicar qui voldríem ser per explicar el que érem. Malament. Les alarmes haurien de saltar, justificadament, en aquest punt. El país viu la segona crisi de recursos en poques setmanes (primer l'aigua, després el combustible) i el nostre imaginari el tenim de viatge al país dels paisatges impossibles! Aquest cotxe enorme que mostra la seva pesada confiança en ell mateix i que promet redimir-me des de l'altra banda de la finestreta... se'm presenta ara amb un imprevist patetisme amb les carreteres parades per la vaga de transportistes i les lleixes dels supermercats mig buides, com en una ex república soviètica.

La ciutat de Los Angeles és, avui, una gran trampa per al vehicle privat. Un implacable i continu embús complica la vida de milers i milers de conductors: la velocitat mitjana en hora punta ha passat de les 26 milles per hora l'any 1980 a les 13 milles. Ho explica Los Angeles Times en un definitori article dels temps que vivim. La peça explica com desenes de persones conviuen amb les enormes caravanes: n'hi ha que fan classes d'espanyol, n'hi ha que llegeixen... però quasi tots deixen passar les hores... sense ni tant sols fixar-se en els anònims veïns que tenen al cotxe del costat. "Aquest és un poble en moviment, fet de metall i acer, ansietat i resignació, ple d'opcions a l'atzar. És a punt de dissoldre's, en aquest precís moment. Al capdavall, aquesta configuració d'ànimes mai es tornarà a reproduir d'aquesta manera. Cada minut, nous veïns... que esdevenen de nouvinguts, passats 60 segons. Són les 7.31 del matí, i en el llampegueig de la ciutat, a l'ombra dels gratacels del downtown, un altre veïnat es forma".

El cas és que la solejada LA continua fabricant, si fa o no fa, els mateixos somnis de dècades enrere. Com si no passés res. Els anuncis de cotxes s'han sofisticat, però no han variat gaire. Fa temps que no surten 'noies rosses de bandera' i ara els creatius salpebren el plat amb més humor. Però al capdavall, ara com abans: carreteres inacabables, paisatges evocadors i romàntiques postes de sol continuen explicant la mateixa història. El cotxe com a via d'escapada, com la solució al problema. Perquè, sembla que ens vulguin dir, quina opció millor que posar primera i pitjar a fons l'accelerador? "Larguémonos de aquí", és la frase més dita a les pel·lícules, gens casualment.

(F)

La vaga d'aquests dies sembla que s'ha reconduït però ha deixat un regust de boca que es manté persistent i que ens inquieta. Potser l'estratègia comercial no ha canviat, però el món sí. I el nostre lloc en el món, també (vegeu aquesta entrevista amb Mariano Marzo). Podem aspirar encara a la llarga carretera símbol de la llibertat? O tot plegat és un acte de nostàlgia? Potser aviat començarem a buscar en la publicitat el consol del món d'abans. La publicitat ha deixat d'explicar què voldríem ser, per explicar com érem. O millor encara, com ens pensàvem que érem.

Retallades d'un 10%
Uns dies més tard de la notícia al LA Times, Reuters explicava que un terç dels treballadors de l'àmbit de la tecnologia als EUA acceptarien retallades d'un 10% del sou a canvi de poder treballar a casa i així estalviar-se els costos econòmics i de temps relacionats amb el transport. La notícia recull un estudi fet per Dice Holdings Inc sobre una mostra de 1.500 treballadors.

Mentre passava això, al nostre país els sindicats i els dirigents polítics mostraven, amb perfecta eloqüència, les seves limitacions. Els camions cremats, les hores perdudes i el soroll amenaçador dels piquets informatius impedien que una notícia com aquesta, tan significativa, travessés les fronteres dels EUA.

Periodista
Etiquetes: