En els darrers vuit anys, el PIB espanyol ha tingut una taxa mitjana del 3,6% d'increment anual. En el primer trimestre de 2008, ha baixat al 2,7%. En altres països és pitjor. Els mercats borsaris es desplomen, les hipoteques pugen, l'atur augmenta, les compres baixen (rebaixes a banda), tot són corredisses. Tant el conseller Castells com el ministre Solbes anuncien mesures i, sobretot, vaques magres. L'oposició popular i convergent es frega les mans i assenyala els governs socialistes de Barcelona i de Madrid com els culpables. De què?
Els governs moderns mostren una sorprenent tendència a atribuir-se la paternitat de totes les coses bones que passen mentre manen. El cert és que les dinàmiques econòmiques i socials tenen avui dia vida global pròpia. No ho celebro gens, simplement ho constato. Internet o la telefonia mòbil han revolucionat el món al marge dels governs. Les grans corporacions econòmiques prenen decisions transcendents que els governs a penes arriben a encarrilar. Això, la mitja dotzena de governs que realment decideixen, perquè la majoria prou feina tenen a administrar (que ja és molt).
(F)
Ara van mal dades i els governs reaccionen, però la seva capacitat d'incidir sobre la contrarietat és tan limitada com el mèrit que s'atribuïen a l'època de les vaques grasses. Seria clarificador admetre-ho, però això potser evidenciaria un problema de fons que la majoria prefereix ignorar: ja fa temps que el món no és governat per ningú. El poder global ha passat a mans privades, la preocupació de les quals es circumscriu als seus comptes de resultats. Anomia planetària, doncs.Aritmètica
En tot cas, de quina recessió parlem? Que el creixement anual fos del 3,6% no era una bona notícia. Era una notícia inquietant. Només calen quatre nocions d'aritmètica i tenir present el principi de l'interès compost per a veure que una bola que creix anualment un 3,6% acumulatiu esdevé aviat una esfera incommensurable. Com pot dependre la bona salut econòmica d'una teratologia així? Això no és desenvolupament, sinó metàstasi.
Els sacerdots d'aquesta litúrgia insensata s'han cregut taumaturgs perquè han descobert els processos piramidals. Tothom sap que són una estafa, n'hi ha versions picaresques prou conegudes. Perquè aquest 3,6% no es traduïa en grans estalvis, simplement permetia fer front a l'increment de l'IPC, que ha estat del 3,4%, de mitjana, en el mateix període. El famós daltabaix de les hipoteques subprime que ha fet trontollar la banca nord-americana, i de retruc totes les altres, ha contribuït a posar de manifest com són de fràgils els malabarismes de tots aquests pretesos genis financers.
El World Economic and Social Survey 2008 de l'ONU acaba d'admetre obertament la necessitat de reconsiderar el model econòmic vigent, en comptes d'iterar-lo per a corregir els problemes que ell mateix ha creat. Un equip de la University of East Anglia ha demostrat que els oceans ja no absorbeixen més diòxid de carboni, baldament n'augmenti sense parar la concentració atmosfèrica. El peak-oil (més demanda de petroli que oferta) és a les portes. Com es pot advocar pel creixement quantitatiu en aquestes condicions? Si l'actual model econòmic el necessita per a seguir funcionant, és que el veritable problema és el propi model. Els sostenibilisme fa anys que ho diu.
