A Alexander Newlands, capità del "Champion of the Seas", li devia tremolar el quadern de bitàcola a les mans. El seu pilot acabava d'anotar-hi la singladura més llarga de la història: 465 milles. En només 24 hores, el seu vaixell havia recorregut 861 quilòmetres. És molt. Era moltíssim, si es té en compte que això passava l'11 de desembre de 1854 i que el "Champions of the Seas" era un veler. El rècord no va ser superat fins 130 anys després, l'any 1984. Va caldre tota la tecnologia d'un vaixell de regates modern per a desbancar aquell clípper de fusta i eixàrcies de cànem construït per Donald McKey a les drassanes de Boston.
Els clíppers eren vaixells de buc afuat i velam generós, pensats per a volar sobre les aigües. Els vapors trigaren a arraconar-los. Els costà de ser més ràpids que els clíppers, però eren més segurs: duien el vent a les calderes. A més, la fal·lera de la velocitat féu dels clíppers vaixells més veloços que capaços. Com el "Concorde", per entendre'ns. El segle XIX els va veure néixer i morir, bé que alguns encara navegaven a la primeria del segle XX. El "Cutty Sark", que excel·lí en la compromesa ruta del te i donà nom a un whisky prou conegut, navegà comercialment de 1870 fins a 1922, i de 1923 a 1954 fou vaixell-escola; convertit en museu, es cremà wagnerianament tot just fa un any, el 21 de maig de 2007, al dic de Greenwich on s'exhibia des de 1954.
Avui, els velers fan estiu. Els més moderns porten pals de fibra de carboni i eixàrcies de nitrònic, que és un aliatge d'acer, níquel i cobalt, indestructible i caríssim. Però ara es torna a les eixàrcies tèxtils, no pas cordatges de cànem com les d'abans, és clar, sinó de PBO, que és una fibra sintètica (polibenzoxazol). Tornen les cordes, reconcebudes, i es reinterpreta el portentós disseny hidrodinàmic del buc dels clíppers. Més encara: torna la vela comercial.
Noves veles
Des de gener d'enguany, solca la mar el "Beluga SkySails", que a més de motors duu veles, en efecte. És un modern mercant porta-contenidors alemany, de 87 metres d'eslora, equipat amb un innovador sistema de tracció eòlica. No és una vela, pròpiament, sinó un mena de parapent (skysail) que es desplega i replega tot sol i que tiba del vaixell com si fos un estel. El "Beluga SkySails" féu més que una prova, perquè travessà l'Atlàntic. Navegà de Veneçuela a Noruega, del 22 de gener al 13 de març, ajudant-se del seu parapent, amb un estalvi de combustible del 20%. És molt, i serà més, perquè l'estalvi arribarà al 30 o 35% un cop perfeccionat el skysail. La vela torna...
L'"Alcyone", de la Societé Cousteau, recorre a un turbogenerador eòlic que alimenta els seus motors elèctrics auxiliars, basat en la vela rotatòria d'Anton Flettner (que és de 1924!); li seguirà el "Calypso II". El barril de petroli ha sobrepassat els 140 dòlars i segueix pujant. Ja es veu què acabarà passant. La història avança helicoïdalment, hem d'entendre-ho.
El futur és del nitrònic i del PBO, del skysail i del disseny avançat. El futur és de l'enginy i de la innovació, com sempre. I, ara, l'enginy i la innovació passen per l'estalvi i l'eficiència, per les tecnologies de punta i la sostenibilitat. Per això aerogenerem electricitat i recuperem veles replantejades. No és passat, és progrés contra present amortitzat. Vent: benvingut de nou.
--
Més informació:
http://www.skysails.info/index.php?L=1
http://www.fondear.org/infonautic/Barco/Barco_Navegando/Viento_Propulsion/Viento_Propulsion.htm
