Rebo una nota de premsa de l'ajuntament de Barcelona i llegeixo: "s'incentivarà la recollida selectiva amb més contenidors per a paper, vidre i plàstic". Els mestres del IES Sentmenat, a qui cal felicitar per l'excel·lent tasca que fan fomentant el respecte i la conservació del medi ambient entre els alumnes, anunciaven al més d'abril la "posada en marxa dels contenidors del plàstic" al seu centre.
Al web de medi ambient de la UPC ens indiquen que disposen de contenidors de "paper i cartró, vidre, matèria orgànica i plàstic". L'empresa Caffè Gioia, que ha fet un esforç important per facilitar la recollida selectiva dels residus que generen els seus productes, ens diu que la "la bossa externa individual va al contenidor del plàstic"...i així, un rere altre. No acabaríem mai.
El contenidor groc no és el del plàstic. I això de que el nom no fa la cosa en aquest cas és del tot incert. L'Agència de Residus de Catalunya, que és l'entitat que té la màxima competència sobre la gestió els residus que es generen al nostre país i els que es gestionen al seu àmbit territorial, fa molt de temps que intenta promoure l'ús del nom correcte del contenidor groc, que no es el del plàstic, sinó el destinat a la recollida selectiva dels envasos lleugers.
(F)
I quin és el problema de que continuem dient-li al groc el contenidor del plàstic? Doncs que continuï donant-se un dels principals problemes que genera aquest contenidor: el seu elevat nivell de impropis. I això passa en bona part perquè la pràctica totalitat de la població creu que al groc hi van això, tots els plàstics: ja sigui una ampolla d'aigua mineral, una galleda trencada, una joguina o unes botes d'aigua, entre d'altres.El contenidor groc recull una fracció mixta de la brossa, la que composen els envasos lleugers que generem com a residu a casa. Aquest poden ser de metall (bàsicament llaunes de llautó o d'alumini i esprais) els brics, que com sabem estan composats per diferents capes de cartró, alumini i polietilè, i per suposat els de plàstic. Però que quedi clar, només els que formen part del sistema de recollida i que venen identificats pel punt verd, bàsicament l'envàs o l'embolcall del producte que hem consumit (es a dir que estiguin buits) ja sigui una ampolla d'aigua mineral, una garrafa de suavitzant, un film transparent d'embolcallar aliments, una bossa de patates o la bossa del supermercat, per exemple.
Com veieu, el nom és molt més important del que ens imaginem. I és per això que alguns organismes com la societat que gestiona aquest contenidor a nivell estatal, Ecoembes, demanen, sobre tots als ens locals, que siguin més rigorosos a l'hora d'elaborar els fulletons amb que promouen la participació ciutadana en la recollida dels residus. És probable que a molts regidors i tècnics ambientals aquesta observació els hi sembli massa purista o fins i tot poc important: donat que sempre li hem dit "el del plàstic" ara no li canviarem el nom per una xorrada com aquesta. Bé.
Personalment fa molts anys que vaig tenir la oportunitat de conèixer la importància d'aquest matís, en aparença superflu, de dir-li al groc el contenidor dels envasos. I és per això que estic entestat en que aquest sigui el nom que tots fem servir. Potser aquesta seria una de les maneres que aquesta important fracció dels residus municipals (el 21% a Catalunya) arribés a les plantes de triatge amb menys impropis i millor seleccionada. En aquest cas el nom és molt important, de debò.
