L'acabat de triat president dels EUA, Barack Obama, no ho té gens fàcil per a complir els seus ambiciosos objectius. No solament per la dificultat intrínseca d'aquests, sinó pels interessos creats i la inèrcia d'un país que s'ha estat comportant com un imperi des de fa dècades. No obstant això, mentiria si els digués que no estic il·lusionat amb aquesta nova administració, malgrat saber que les grans il·lusions solen ser preludi de grans decepcions. Tot i així, des del president Carter no escoltàvem discursos (poc més tenim, de moment) tan plens de realisme i sentit comú. I això, venint de vuit anys d'una administració que "creava la seva pròpia realitat", ja és molt.
Aquesta mateixa setmana, el president Obama afirmava que "no hi ha un aspecte més important per al nostre futur que l'energia" i que "l'amenaça del canvi climàtic, si no es combat, resultarà en (...) una catàstrofe irreversible". Paraules sàvies però convencionals, no és molt meritori assenyalar els problemes sense mostrar també com hem arribat fins a ells. Però Obama si ho fa: "Any rere any, dècada rere dècada, hem escollit el retard sobre l'acció decisiva. La ideologia rígida ha guanyat a la bona ciència. Els interessos especials han fet ombra al sentit comú. La retòrica no ha conduït al treball dur que es necessitava per a obtenir resultats. Els nostres líders elevaven les seves veus cada vegada que pujava la gasolina, solament per a callar quan els preus baixaven".
El pla energètic-ambiental de l'administració Obama es relaciona de manera oportunista i intel·ligent amb el desastrós estat de l'economia: promet invertir 150.000 milions de dòlars en el curs de deu anys i crear 5 milions de nous llocs de treball per a construir un "futur energètic net". Aquesta estratègia aconseguiria a més estalviar tant petroli com el qual actualment s'importa de Veneçuela i Orient Mig. A més, el pla té intenció de col·locar un milió de vehicles híbrids recarregables en les carreteres per a 2015, cotxes que consumirien solament 1,9 litres/100 km!
Pel que fa a la generació elèctrica, el pla pretén assegurar que un 10% de l'electricitat provingui de fonts renovables en 2012, i un 25% en 2025 (avui dia és d'un 9%, comptant amb un 6% de la hidràulica). A més, el programa no solament s'ocupa del subministrament: la gestió de la demanda i l'eficiència hi estan presents, per exemple, amb la reforma dels habitatges (1 milió a l'any) perquè consumeixin menys en climatització.
(F)
Aquests són els aspectes més virtuosos del pla. No obstant això, altres aspectes semblen patir les típiques limitacions de la política tradicional. Per exemple, Obama, que procedeix d'un estat productor de blat de moro, dóna suport la producció d'etanol, molt poc eficient energèticament i depenent dels combustibles fòssils. Fins i tot ha manifestat la seva voluntat de salvar a algunes empreses productores d'etanol en fallida, i mantenir les mesures proteccionistes contra la importació d'etanol brasiler (molt més eficient). També pretén utilitzar la Reserva Estratègica de Petroli per a rebaixar els preus (quelcom que no és compatible amb una eficiència "forta", és a dir, que aconsegueixi rebaixar el consum en termes absoluts). Obama es va oposar durant la campanya a unes "vacances fiscals" sobre els impostos de la gasolina, i la caiguda del preu del petroli va fer la resta. Però en el futur, podria sucumbir a aquesta temptació, que pot portar rèdit polític a costa d'empitjorar la situació en el futur.L'energia nuclear és la gran absent del seu programa. Si considerem que Obama dóna suport explícitament al desenvolupament i aplicació de la captura i segrest del carbó, semblaria que la seva estratègia per a la generació elèctrica està basada en el "carbó net" i les renovables. Possiblement els problemes de costos que enfronta el "renaixement" de l'energia nuclear la facin incompatible amb aquests temps de crisi financera.
Finalment, Obama aposta per convertir els EUA en el líder mundial de la lluita contra el canvi climàtic. Malgrat algunes incongruències, el pla energètic d'Obama per al primer consumidor mundial d'energia hauria d'alegrar al pragmàtic que tots hauríem de portar dins de nosaltres. I també fer reflexionar a aquells polítics que encara pensen que les polítiques ecologistes són intervencionistes, totalitàries i una molèstia per a la llibertat dels ciutadans. Que en prenguin nota.
