Fa unes setmanes es van celebrar aquests dos esdeveniments oposats amb els que comença l'any: el Fòrum Social Mundial i el Fòrum Econòmic Mundial. Per una banda, al cor dels Alps (freds i hivernals), a Davos, es va reunir l'elit econòmica del món amb alguns polítics de primera línia mundial per parlar sobre l'estat del món i les propostes que fan de cara al futur. A l'altre extrem, enguany a l'estiuenca i xafogosa ciutat de Belém do Pará (a la desembocadura de l'Amazones, al Brasil) es van reunir persones d'arreu per parlar del mateix: l'estat del món i les propostes per al futur. És un pols singular i controvertit i, si bé a tots dos es parlava sobre el món que els participants volen per al futur, els resultats són molt diferents i difícils de comparar.
Per una banda, la presència mediàtica la guanya Davos per golejada, i el preu de l'entrada també (40.000 $ contra 30 R$, uns 12 €); per l'altra banda, el nombre de participants decanta la balança cap a l'Amazones (100.000 contra 1.500) i el nombre d'activitats també. Cadascú pot agafar els indicadors que li semblin més significatius, però no pretenc fer cap competició, només vull destacar les diferències abismals que els separa, perquè sovint se'ls compara i són diferents.
(F)
De totes maneres, com que als dos llocs es parlava de la situació global del món i les propostes per al futur, segurament, la qüestió més interessant és el model econòmic, social i ambiental que proposen cada un, però això és encara més complicat. Només podem dir que si fos una competició per dur a terme un model o l'altre, ja sabem que ha guanyat Davos; el problema és que la proposta vencedora ha resultat fallida. Per això, jo em decanto per l'Amazones (encara que el clima humit no és el que m'és m'agrada).El Fòrum Social Mundial (FSM) és un espai altament singular (us en podeu fer una idea aquí). No existeix cap altre espai al món amb la dimensió, la transcendència, la capacitat de mobilització i de repercussió social com aquest. Això no el fa perfecte i justament està molt allunyat de ser ideal, se'l critica per desmesurat i poc efectiu, per fer debats llargs i poc concrets, per manca de posicionament i altres coses, però és un procés genuí i únic que permet aprendre molt.
De totes maneres, sí que és important tenir en compte que no es pot demanar al FSM el que no ha volgut ser mai; és un fòrum, un espai obert sense posicionaments com a tal, per tant, sense declaracions finals, ni manifestacions públiques conjuntes. En canvi, cal enfortir els punts forts. El FSM és un espai per compartir, per a aprendre i per a construir xarxes, projectes i campanyes; però sobretot és un espai compartit, de construcció conjunta d'alternatives i de processos democràtics.
(F)
El Fòrum ja va més enllà de la convocatòria anual o bianual d'una gran trobada, el fòrum és un procés de trobades, d'activitats i concentracions arreu del món i això el fa significativament diferent. En aquest context, enguany s'ha fet un pas important per entendre que la suma de les totes les propostes fan créixer el Fòrum i les mateixes propostes agafen més rellevància sota el paraigües del fòrum; per tant, esdevé un procés de construcció de confiança en persones i organitzacions que no coneixem, ni coneixerem, probablement, mai. Un procés de democràcia global radical.En aquest marc, enguany, els temes ambientals i indígenes (dins del context de la crisi econòmica global) han estat les qüestions destacades. Cal dir, que les propostes del Fòrum Social Mundial són tan allunyades de les que surten a Davos que es fa difícil comparar-les i no hi entraré.
En canvi, vull destacar la concepció holística de les propostes que surten de Belém, entendre que els reptes del segle XXI estan absolutament interconnectats i que no els podem entendre com caselles separades. No podem afrontar el canvi climàtic com una qüestió aïllada amb solucions "ad hoc" o el consum sense parlar de les persones. La pobresa, la situació dels infants i les dones, les epidèmies com la tuberculosi, la SIDA o la malària, no són qüestions independents, totes són part d'una mateixa globalitat. Tots són les externalitats d'un sistema econòmic, gestat als anys vuitanta, que ha imperat en el món les darreres dues dècades i que ara trontolla.
Per això, perquè les solucions no poden ser individualitzades, sobresurt el dret a un medi ambient saludable, perquè això vol dir disposar d'aire net i accés a l'aigua, tenir una feina en un entorn sense contaminar i poder accedir a l'alimentació; això va intrínsecament lligat a la salut de les persones i al dret a disposar d'un lloc on viure dignament; vol dir tenir el dret a participar en com es va ús dels béns comuns, això interpel·la a la manera d'entendre la vida. I això ens afecta a tots, no només als països del sud.
A partir d'aquestes premisses en surten propostes radicals -molt radicals-, però diria radicalment humanes, propostes en les que el primer són les persones. És a dir, que reclamar el deute ecològic històric no és més que una qüestió ètica bàsica; que els models capitalistes per fer front al canvi climàtic són part del problema, o que la única via per aturar la crisi en la que estem sumits és reduir dràsticament el consum de tot tipus de recursos i productes.
Segurament la voràgine del dia a dia no et permet parar i pensar-hi a fons, però en un espai com aquest es pot fer un petit parèntesi i veure que ens hem equivocat de model. Aquest procés ens pot permetre construir un altre món possible, més just, més democràtic i que posi les persones en primer lloc. Jo us animo a participar del procés.
