La gestió dels residus és l'eterna assignatura pendent de la gestió ambiental en el territori. Ja siguin aquests residus municipals o residus especials, ja siguin purins o ordinadors, es tracta d'un tema espinós que cansa a ciutadans i posa en evidència a governants. Els plans de gestió de residus s'han de revisar contínuament, i sempre a la baixa. Les campanyes de sensibilització pública no aconsegueixen ni de bon tros fer canviar la conducta de reducció o reciclatge de deixalles a les llars. Quan tot falla, cal pensar en sistemes de recollida i tractament cada cop més eficients. Fórmules com la recollida porta a porta podrien ajudar, però tampoc són un camí de roses ni per als que l'apliquen ni per als que s'hi han d'ajustar. I, mentrestant, tornem a les incineradores. Sembla que la gestió dels residus municipals, tan propera com hauria de ser al ciutadà, n'estigui cada cop més allunyada. Passarà a la política local el que li passa a l'europea?
L'any 1997, a l'àrea metropolitana de Barcelona, es fa aprovar el PMGRM, Pla Metropolità de Gestió de Residus Municipals. Els seus objectius eren minimitzar i prevenir la generació de residus, maximitzar la recirculació de materials i la recuperació dels recursos i minimitzar el rebuig. Els pilars sobre els que se sustentava el pla eren l'augment important de reciclatge de matèria orgànica i el seu tractament a Ecoparcs, juntament amb el tancament d'incineradores i la recollida i reciclatge de vidres, envasos i embalatges. La fita: reciclar el 60% dels residus i tractar-ne el 40% amb el 2008 com horitzó.
(F)
Es tractava d'un pla ambiciós i molt estudiat, calculat i planificat segons un model creixent de reducció i reciclatge de deixalles que ben aviat es va veure que contenia molta més dimensió social i informativa que no pas tècnica. Les instal·lacions, diguem-ne ecoparcs, incineradores o plantes de recuperació energètica, són en realitat un problema menor si el comparem amb la dificultat constatada al cap dels anys d'assolir els nivells de reducció i reciclatge projectats.La separació de la matèria orgànica o l'ús correcte de les deixalleries municipals estan lluny fins i tot de les expectatives més optimistes. El 2007 l'índex de recollida selectiva a l'àrea metropolitana se situava al voltant del 30%, la meitat del que el PMGRM s'havia plantejat com objectiu 10 anys enrera. Però, en canvi, les dades desagregades per poblacions mostren que els índexs milloren, i molt, quan s'ha impulsat programes específics i ben contextualitzats, com la recollida porta a porta en el marc d'una Agenda 21 o un programa de participació pública.
De la mateixa manera, els índexs també demostren que la recollida selectiva no millora només perquè els contenidors siguin més bonics o estiguin amagats sota terra; o perquè es faci una bonificació simbòlica en la taxa d'escombreries si es visita la deixalleria tres cops l'any i es presenten instàncies i altra paperassa a l'ajuntament... La ciutadania és intel·ligent i actua d'acord amb prioritats i eficiència de recursos propis. Sentir els recursos locals (col·lectius) com propis és un exercici de democràcia i participació que no sempre rep els estímuls necessaris. De fet, sovint la política local es demostra tant endogàmica com l'autonòmica o l'estatal i enlloc d'estímuls envia càstigs als ciutadans que, desencisats, desisteixen i s'ocupen de prioritats més properes (o controlables).
Les eleccions al Parlament Europeu són el paradigma de l'allunyament ciutadà de la política, però sovint sembla que en la política local de molts municipis se segueixi exactament el mateix criteri: fer decidir i actuar a la gent, traspassant-los la responsabilitat a curt termini per, després, governar com els dóna la gana fins a les properes eleccions.
