Ahir va ser santa Eulàlia per als ortodoxos grecs. Per als catòlics, és el 12 de febrer, la Festa Major d'hivern a Barcelona, perquè santa Eulàlia és la patrona de la ciutat. En honor de la Mare de Déu de la Mercè, que ho és de la diòcesis des de 1637, se celebra la Festa Major d'estiu des de 1871. Santa Eulàlia és més antiga. Segons la tradició, era una noieta cristiana martiritzada pel procònsul Dacià devers l'any 303. L'any 878, el bisbe Frodoí, un carolingi que marcava distàncies amb els visigots, en descobrí les preteses despulles extramurs de Barcelona, a Santa Maria de les Arenes, on segles més tard s'aixecà Santa Maria del Mar. Les dugué a la catedral per a consolidar-ne el prestigi i evitar la restauració del bisbat d'Egara (Terrassa); encara hi són, a la cripta.
La imaginació popular suposa que Dacià infligí a la nena tretze tortures diferents, tantes com anys tenia. Diu que la va fer rodolar tretze cops, Baixada de Santa Eulàlia avall, dins d'una bóta plena de vidres i punxes. Acabaren clavant-la en una creu aspada, ben nua, a l'encreuament de la via Morisca amb el camí del Llobregat, o sigui els actuals carrers del Carme i de l'Hospital. Una oportuna nevada li cobrí la nuesa...
A l'entreforc hi havia un pedró, i d'aquí la plaça del Pedró. L'any 1686 s'hi erigí un monument a la santa, amb una escultura de Lluís Bonifaç, monument convertit en celebrada font pública, la primera del barri, l'any 1826. Encara hi és, però amb una imatge feta per Frederic Marès l'any 1952, perquè uns eixelebrats destruïren l'original l'any 1936. Des de la seva peanya, les successives imatges contemplen el Raval.
Raval
Raval ve de l'àrab rabad, que significa suburbi. Això era aleshores el Raval: un raval enllà de les muralles, que baixaven per les Rambles. Tenim paraules àrabs perquè també tenim arrels sarraïnes. De dalt del monument estant, santa Eulàlia veu la restaurada capella romànica de Sant Llàtzer (estanc fins fa poc), que era l'església d'un leproseria medieval, però també Alimentació i Begudes Vilanova al costat de Frutas y Verduras Mudassar Cheema, botiga de tota la vida i un de tants comerços del barri regentats per paquistanesos i magribins. Els immigrants ens han redreçat la piràmide demogràfica i per això ja hi torna a haver bisbat a Terrassa, onze segles després de les maniobres antivisigòtiques de Frodoí.
També veu la imponent església del Carme, edifici d'obra vista construït l'any 1913 en record de l'antic convent carmelità que donà nom al carrer, aixecat on hi havia hagut, des de 1475, un monestir de jerònimes, incendiat el 1909, durant la Setmana Tràgica. Alberga el Centre Cultural del Carme, entitat que de tant en tant anuncia sorprenents cursets parroquials de dansa del ventre.
Un sistemà urbà és tot això: història, canvi i mestissatge. Al carrer del Carme hi ha les antigues Escoles del Districte Sisè (Lux Mundi), convertides en equipament administratiu, i al carrer de l'Hospital un edifici de la Caixa on encara es llegeix Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Barcelona, Sucursal nº 1 (Padró), o sigui l'antiga "caixa dels marquesos" que esdevingué Caixa Barcelona abans de fusionar-se amb la Caixa de Pensions; es troba parcialment ocupat per l'Hostal Gat Xino. Santa Eulàlia, de tan barcelonina, s'ho mira encantada, com aquell que res.
*Article publicat a El Periódico de Catalunya
