Un cop més es demostra l'estreta relació que existeix entre creixement econòmic, consum energètic i emissions de CO2. Tal com ha anunciat recentment l'Agència Internacional de l'Energia (AIE), la caiguda de l'activitat econòmica en tot el món a causa de la recessió serà la principal causa del descens d'emissions que es registrarà enguany, d'un 3%.
Segons aquest organisme, dues terceres parts d'aquest descens es poden atribuir a la crisi, mentre que la resta seria resultat de l'increment de la contribució de fonts d'energia renovables. A diferència del que va passar el 2006, quan l'agència va presentar per primera vegada escenaris alternatius ressaltant el paper de l'energia nuclear, aquesta vegada s'ha volgut posar l'accent en la contribució de les energies renovables en la lluita contra el canvi climàtic.
En l'escenari 450 (que fa referència a les 450ppm en CO2 equivalent a l'atmosfera com objectiu d'estabilització climàtica), l'AIE proposa que les inversions en generació elèctrica en el període 2010-2030 (uns 6,6 bilions de dòlars sobre un total de 10,5 bilions si es comptabilitzen les inversions a tots els sectors) es reparteixin de la següent manera: 72% en renovables, 19% en nuclear i 9% en captura i segrest del carbó. Això significaria invertir un 0,5% del PIB mundial fins a 2020 i un 1,1% el 2030. Els estalvis en combustible (principalment carbó i gas natural) i la reducció dels costos causats per la contaminació compensarien amb escreix aquestes inversions. Segons l'agència, podríem arribar a estalviar-nos fins a 8,7 bilions de dòlars.
(F)
Probablement, la contribució de les renovables que apunta l'AIE es quedi curta. Entre d'altres factors, perquè les estimacions de creixement de l'energia nuclear no semblen molt realistes. En un avanç del World Energy Outlook 2009, centrat en la lluita contra el canvi climàtic, es proposa que l'energia nuclear passi d'una potència instal·lada el 2007 de 372 GW a 500 GW el 2020 i 720 GW en 2030. Això suposaria construir un reactor nuclear d'1 GW al mes entre 2010 i 2020, i gairebé dos reactors al mes entre 2020 i 2030, uns ritmes fins i tot majors que en els períodes de major expansió d'aquesta tecnologia.D'altra banda, els costos d'inversió en nuclears resulten ridículament baixos. Segons les dades de l'agència, el cost seria de 1.000 dòlars/kW en el primer període (2010-2020) i de 2.200 dòlars/kW fins a 2030. Però en la recent actualització del seu informe nuclear, el MIT estima els costos actuals en uns 4.000 dòlars/kW. Aquesta falta de realisme entorn de l'opció nuclear demostra que tot i que el discurs de l'agència segueix canviant, encara demostra una gran resistència a deixar de costat una energia que sembla haver entrat en declivi pels seus problemes no resolts: costos, residus, seguretat i proliferació.
Amb les dades proporcionades per l'AIE en el seu informe, la inversió per tona de CO2 evitada mitjançant l'opció nuclear es presenta com la més barata, mentre que una succinta anàlisi dels costos reals desmentiria aquesta afirmació.
Amb tot, cal alegrar-se que l'organisme de l'OCDE dedicat a assessorar als països membres sobre el seu subministrament energètic segueixi donant petits passos cap a una estratègia molt més realista: que la veritable transició energètica passa per una aposta massiva per les renovables al mateix temps que s'intenta reduir el consum energètic (i les emissions) en termes absoluts.
