Amb la incorporació de Barcelona (1 de novembre) al llistat de municipis que ja practiquen la recollida selectiva de l'orgànica, cada vegada són més els municipis que han fet els deures respecte la correcta gestió ambiental d'aquesta important fracció de la brossa domèstica.
Tal i com marca la llei (8/2008, reguladora dels residus a Catalunya), tots els municipis del nostre país, tots sense excepció, amb independència del seu nombre d'habitants, tenien que haver presentat el seu pla de desplegament de la recollida selectiva de la orgànica abans del passat 9 d'agost, per tal de començar a recollir-la de manera segregada del rebuig a partir del pròxim 1 de gener de 2010. Segur que al seu municipi ja ho han fet això ¿Oi que si? Molt bé.
L'objectiu d'aquesta llei és prioritzar la minimització i la valorització dels residus tot donant un impuls a les operacions de recollida selectiva, separació, reciclatge i reutilització dels seus diferents materials per tal que tornin a esdevenir recurs.
Actualment la matèria orgànica representa prop del 40% del pes de les nostres deixalles, d'aquí la importància d'implantar un sistema eficient per a fer possible la seva recollida selectiva. Però en aquest cas (com en de la resta de fraccions, però especialment en aquest) la clau esdevé la participació ciutadana. I és que aquesta fracció es altament valoritzable (compost, biogàs, etc), però per a que això sigui possible cal que a la planta de compostatge o l'ecoparc hi arribi el mínim percentatge d'impropis.
(F)
Els tècnics en gestió de residus anomenen impropis als residus que, sense pertànyer a la fracció que estan intentant recuperar, hi són presents. Per exemple, un impropi clàssic del contenidor marró són els bolquers, que no hi van, tot i contenir a dins restes orgàniques. Doncs bé, resulta que si apareix una proporció no massa alta de impropis (a partir d'un 10%) les plantes de tractament penalitzen al municipi i el sistema de recollida perd rendibilitat. És per això que el reciclatge de l'orgànica requereix una atenció especial al tema de l'educació ambiental i les tasques de promoció ciutadana.Cal doncs anar-hi amb compte i muntar un sistema eficaç de consultes ciutadanes i d'informació ambiental per tal que, a més de recollir tots l'orgànica, ho fem bé. No val posar-hi els contenidors al carrer i esperar a que s'omplin de manera voluntària i adient. Perquè en aquest cas ha de tractar-se d'un altruisme il·lustrat. Per això, sigui quin sigui el sistema escollit (porta a porta o contenidors al carrer) em permeto remarcar la importància de fer-hi una aposta prèvia per la informació, o millor dit, per la formació ciutadana. En cas contrari correm el risc d'autoenganyar-nos i omplir els marrons de rebuig, amb la qual cosa perdrem els ingressos del cànon de retorn. Orgànica si, i ja, però assegurem-nos que abans ha estat explicada, entesa i acceptada per tothom.
