El debat obert per la ubicació del futur Magatzem Temporal Centralitzat (MTC) de residus nuclears té múltiples lectures. D'una banda, en l'etern i convuls debat nuclear, la figura del MTC emergeix com el símbol d'un fracàs: el de la gestió definitiva dels residus nuclears, d'aquí la seva "temporalitat". Si la reutilització del combustible gastat fos un èxit o hagués centrals amb un cicle de combustible tancat no estaríem parlant del MTC; de fet, ens traurien el combustible gastat de les mans! Als EUA no s'aprofita el combustible gastat des de 1977, a França només s'aprofita un 2% del total i a Anglaterra el fracassat programa de reprocessament ha finalitzat deixant un regal al contribuent en forma de factura de 2.300 milions de lliures.
D'altra banda està la qüestió de la "solidaritat nuclear catalana", tan a prop del límit que a Catalunya ja no cabrien més instal·lacions nuclears. Tal afirmació és una excel·lent invitació a conèixer amb més detall les complexes realitats que s'amaguen darrera del metabolisme econòmic i energètic.
(F)
Tres de les vuit centrals nuclears espanyoles estan situades a Catalunya (més concretament, a la província de Tarragona), i aquestes produeixen el 38% de l'electricitat nuclear de tot l'Estat (dades de 2008). Tot i així, Catalunya, que és la major consumidora d'electricitat de l'estat, té una llarga tradició importadora d'electricitat, tant de França com de la resta de l'estat espanyol. I en els últims anys les importacions s'estan disparant, arribant el 2007 al 18,5% del consum elèctric total. Aquest és el balanç resultat d'importar 3.622 GWh de França, 7.271 GWh des d'Aragó i exportar 262 GWh a Andorra i 3.083 GWh cap a la Comunitat Valenciana: vam necessitar importar 7.508 GWh. Considerant que el 70% de la potència elèctrica instal·lada a Tarragona és nuclear, només un 10% de l'electricitat nuclear es dedica a l'exportació cap el sud.A què és deu aquest augment de les importacions? Entre altres qüestions (la sequera, que provoca el baix rendiment de les centrals hidràuliques, la pobra penetració de les energies renovables...), es pot atribuir a l'escàs rendiment de les centrals nuclears catalanes, que des de 2001 no semblen aixecar el cap (aquell any es va produir el rècord de producció, amb 25.656 GWh). De fet, el 2008, Vandellós II va ostentar el rècord d'indisponibilitat no programada, amb el 22,12%, seguida per Confrentes (15,31%, a la Comunitat Valenciana), Ascó I (7,37%) i Ascó II (6,64%), seguides a molta distància per Almaraz I (2,01%).
Però la situació és encara més complexa. El sector industrial és el major consumidor elèctric a Catalunya, amb un 41% del total en 2007. Però tan sols un 30% de la producció industrial es queda a Catalunya, un 43% s'exporta a Espanya i la resta (el 27%) a l'estranger. En la 1st First Mediterranean Roundtable on Sustainable Consumption and Production, celebrada a Barcelona el 2008 i organitzada pel programa de Nacions Unides per al Medi ambient, es va recomanar que es relacionés consum i producció per a facilitar l'èxit en les polítiques de lluita contra el canvi climàtic. És a dir, no només importa qui fabrica un producte, sinó també qui el consumeix finalment, per a establir les responsabilitats de cadascun.
En resum, Catalunya acull una bona part de les instal·lacions nuclears espanyoles, però a la vegada és importadora neta d'electricitat. Però també és un pol industrial important, el que justificaria en part aquest dèficit: importem electricitat per a poder fabricar béns que després exportem (de la mateixa manera que una part de l'important consum de productes petrolífers a Catalunya és convertit en exportacions del sector químic).
Es podrien fer encara més lectures d'aquesta qüestió: l'origen planificat del sector nuclear espanyol, convertit ara gràcies a les privatitzacions i els costos subsidiats pel contribuent en una màquina de fer diners (que explica perquè es vol estendre la vida dels reactors i perquè ningú proposa la construcció de noves plantes tret que l'estat obviï la llei que va liberalitzar el sector); el greuge percebut per les comarques tarragonines pel seu pes en la instal·lació de potència i la seva difícil solució tenint en compte l'estructura territorial catalana. Però poc més cap ja aquí. Tot just unes dades que il·lustren la complexitat dels assumptes energètics.
--
Més articles del mateix autor:
Nuclears: renaixement o agonia?
Mites nuclears
