Norbert Font i Sagué, nascut a Barcelona l'any 1874 i mort també a Barcelona als 36 anys, era capellà, espeleòleg, naturalista i escriptor. En aquella època encara es podien abastar moltes disciplines i excel·lir-hi en poc de temps. Font i Sagué introduí l'espeleologia a Catalunya, professà de catedràtic de geologia, escrigué una història de les ciències naturals a Catalunya i plantificà al Parc de la Ciutadella un mamut de pedra, al costat del qual s'han retratat quatre o cinc generacions de barcelonins i forasters que visitaven el parc.
Font i Sagué té dedicada una encisadora placeta arbrada al barri del Clot, un petit oasi a tocar de la Meridiana. El Clot de la Mel (el Clotum Melis medieval) era una fondalada de Sant Martí de Provençals plena de ruscs, emplaçada al bell mig d'hortets riallers. D'això fa molt de temps, naturalment, de quan els camps comptaven amb la poderosa presència d'una imponent farinera que ara és un equipament cultural. Els hortolans de Sant Martí duien amb carro els seus productes a la gran ciutat veïna, on eren molt apreciats; ara, els barcelonins creuen que el Clot és el nom d'una estació de metro.
La placeta Font i Sagué és al davant del petit Mercat del Clot, una preciositat. Una senyora enjoiada hi compra rutilant gamba rosada caríssima mentre, a la parada del costat, fan cua dotzenes d'immigrants delerosos de peix barat (increïblement barat, per cert). Aneu a saber d'on vénen actualment les verdures que omplen les parades del mercat. Del Clot, ben cert que no. Dels vells temps només resta un entendridor rengle de casetes baixes que ressegueixen el vell carrer del Clot, ara només per a vianants.
Sèquia
L'any 1902, Claudi López i Bru, segon marquès de Comillas, encarregà a Font i Sagué que explorés la regió de Río de Oro, el principal territori de l'aleshores nova colònia espanyola al Sàhara, en cerca de recursos minerals i, especialment, d'aigües subàlvies. D'aigua no se'n trobà ni rastre. Al Clot sí que n'hi havia. La duia, generosament, el Rec Comtal, una conducció romana que el comte Miró I rehabilità a mitjan segle X (o així es creu).
El Rec Comtal captava aigua del Besòs a l'alçada de Montcada i la duia a Barcelona. Entrava a la ciutat pel Portal Nou i pel carrer del Rec, que encara existeix (un fragment de la canalització ha aparegut en les excavacions del Born); abandonava la ciutat pel carrer de Regomir, que vol dir "Rec de Mir", és a dir el rec del comte Miró. De camí, movia molins i, mitjançant sèquies i fibles, irrigava els horts de Sant Andreu i de Sant Martí, entre els quals els del Clot i del Camp de l'Arpa, petits nuclis agrícoles que la construcció del ferrocarril separà (ara se n'encarrega la Meridiana).
Tret de la mina de captació, a Montcada, del Rec Comtal en resta poca cosa més que la memòria. En perpetuen el record el carrer del Rec, al barri del Raval, el carrer de la Foradada, al barri de la Trinitat (el nom ve del túnel sota un turó per on passava el rec) i el carrer de la Sèquia Comtal, al Clot, que va a parar a la plaça Font i Sagué, justament. Sense Rec Comtal no hi hauria hagut horts ni clots de la mel. Ni molins. Ni, després, indústries del ram de l'aigua al Poblenou. Ni, és clar, immigrants comprant peix barat al mercat del Clot. Ni, menys encara, senyores enjoiades comprant-hi gambes.
*Article publicat a El Periódico de Catalunya
