La Comissió de la Unió Europea, és a dir el govern d'Europa, ha portat Barcelona al Tribunal de Luxemburg. L'aire que es respira a la capital catalana incompleix les normes comunitàries quant a partícules sòlides en suspensió. No és cap novetat. El Centre d'Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS) ha publicat no fa gaire un inquietant informe que ho posa de manifest. Més d'un miler de morts prematures cada any es registren a l'àrea de Barcelona per aquesta causa. La vida de milers de persones s'escurça en diversos mesos, potser en algun any, per culpa d'aquests contaminants minúsculs, aparentment inofensius.
Tot plegat, quatre volves de pols, podria pensar-se. Dons resulta que maten. Són petitíssims fragments de metalls, silicats i restes orgàniques provinents de pols que aixeca l'aire, de la polseguera de les obres o de les combustions de carbó (ja ben poques), gasolina o, sobretot, gasoil. Les trampes de partícules instal·lades en captadors oportunament parats n'esdevenen saturades en qüestió de dies.
Les partícules més grans de 10 mil·lèsimes de mil·límetre (PM10) queden parcialment retingudes en les vies respiratòries altes (nas, gola) o són expulsades amb l'expiració. Per contra, les partícules de menys de 2,5 mil·lèsimes de mil·límetre (PM2,5) s'adhereixen als alvèols pulmonars o els travessen i passen a la sang: són les més perilloses. Perilloses i viatgeres, perquè se les emporta el vent, de manera que poden aparèixer, en concentracions sorprenentment altes, lluny del centres emissors.
El govern català ha pres moltes mesures, però el problema no acaba de resoldre's. La densitat de vehicles a l'àrea de Barcelona, amb motor diesel molts d'ells, n'és una de les causes principals. A més de les necessàries mesures de limitació de la velocitat (de les revolucions, de fet), cal anar decididament cap a la generalització del transport col·lectiu, si pot ser electrificat. Són faves comptades. O ho fem, o serem condemnats pel Tribunal de Luxemburg. Pel Tribunal de Luxemburg i, inapel·lablement, pel tribunal del sentit comú.
*Article publicat a El Periódico de Catalunya
